Adéu 2013

I hui s'acaba l'any

fàstic per sensacions,

no semblant companys

d'aquelles educacions

en paradisos o paranys.

Queda en rere, mor,

com el vent i les aus,

o aquelles fulles al vol

en la tardor que veus. 

Parteix sense retorn,

planeta giratori,

que no és cap pom

per vida i dormitori

sent de tothom.  

És el preu

i l'únic camí,

el que deixarà en breu

un oblit sense fi,

una estada i una seu

que no obviarà al relleu.

S'ha de contar,

com mana la brisa

i fem escoltar.

S'ha de transmetre,

com feia una rissa

al llibre de "petete".

  Adéu a un tretze 

al colp de colze.

Esperant un catorze

com el desig del orfe.

Salut i bonaventura

es tinga en la aventura,

no és fàcil, és dura,

la vida en ventura.

Ben rebut este siga,

 si li done; l'acomiadament..!

Sempre som: El poble.

El poble està orfe,

cuit i torrat,

es crida al Sant Onofre

i no el troben ni al terrat.

El poble està mut,

sord i cec,

es convida a ser mogut 

i sempre el trobem quiet.

El poble, el meu poble,

company i veí,

cada vegada més pobre

i aplicant-se sobre el fi.

El poble té crit,

i gana, i fam. 

El poble estarà enfurit 

per tot el que ens fan.

El poble té nul·la reacció

pel que desconeix,

fent créixer la traïció

 i sense raó obeeix.

El poble, el meu poble,

camí de cosins i germans,

fer-me més noble

ajuntant sempre les mans.   

El poble som tots,

sent més o menys devots.

Un poble mut

Ens han assassinat, 

els maleits han fet el que saben,

eliminar allò no desitjat,

anular les ments i veus que sobren.

És escapar-se a la realitat

de la que per sempre viuen,

és difondre la no democràcia,

i confondre a la societat

que és llesta i que compren

que açò, és una crueltat. 

No mai més,#RtvvNoestanca.  

Per mi i per tu

Camí brau i sentit, 

que per tots és posseït,

amb l'absència del foc,

de referència veu i calor,

d'intriga o germanor.

Absorbint-nos per la realitat

d'una mirada fosca en claredat,

dels peus al cap,

revisió constant al viatge projectat.

I quede orfe, amb el tresor i cofre,

i rebusque en al passat eslavons,

de generacions en generacions,

i sols troben al tronar

com passen les tempestes i els llepons,

fins ser mut, part del rol,

ser sord i cec, ser joc,

pobre boig i devot.

Plegaries i lluites al camí,

que no es fan pròpies hui,

paraules i lletres,

que al pas del camí moren quetes,

tenint-les atrapades

en un mar de confusions,

i certeses a les clares

i injustes fraccions i conclusions.

Allunyats queden aquells

versos forjats cap a la llibertat,

cant i naixença en mort d'un presidi,

que alguns feren bons, com el Ovidi.

I continue obrint al cor les portes,

aquelles que reconvertides en finestres,

les deixen entrar mentre les van cantant,

amor per les terres del llevant.

Que sàpiguen qui som,

d'una banda al altra del món,

i per tothom.

Ací és trista certesa i costum,

fer nostre el tot, i el Mare Nostrum.

Ací és costum, ser gentils i acollidors,

però també, poc lluitadors i estimadors. 

Bon dia, diumenge, País, terra. Gent.

Fa dies... Què vida..!.

Fa dies
que no camine per estes línies,
que no ens unim,
ni veig el sentir de l'ego eriçant.
Fa dies,
que els viatges es queden al camí,
en aquell somni al pas d'un silenci,
que pur i propi, jo sols conec.
Fa dies,
que el blau de la mar s'uneix amb el cel,
que les aus fan els nius als núvols,
que els àngels mouen els vents,
i fins ací, per ella, bones brises.
Fa dies,
que sempre brollen en un sentit,
vagant en direcció i altra dimensió,
parint-la en vida, per tu en vida.
Fa dies,
que no puc deixar al pensar
un dibuixar en l'infinit del teclejar,
i derramant rimes versades
repetint paraules plenes amb força i sinceritat,
junt als versos amagats i entrellaçats.
Fa dies,
que dolces són adorades
les que naixen als peus del món,
i en les simes més amagades
de la foscor del romanticisme.
Fa dies,
que estic amb tu,
i amb la ment,
i amb mi,
tots dos,
i ara;
nugat i esclau,
continue sent JO...

A la Juani Cortés

Amb el ser de front

llengua zero en pels,

Juani Cortés.

Amfitriona,

l'ama en puntacana.

Dama del Vallverd.

Vaig fent camí, mentalment mort, inspirant. En clau, descans.

Vaig fent camí, 

 mentalment mort, inspirant.

En clau, descans.

Senya, viatge,

 món imaginari.

Lletra en vida.

Valor o sense,

en estima, foraster.

Manant el relat.

Immers en lletres,

apressat, devoció.

Presentació.

Passa el dia,

acaronant-se, un llaç.

Somiant el plaç.  

S'obri a la llum, 

fils al cel, vol en do. 

Capa i teló.

Senda ornada,

flamant mirall colorit.

Un tapís florit.

Soroll de nimfa,

relat en so, melòdic.

Estada de ric. 

Llum, so i ego,

cor, segell i faula.

La paraula.

En presència,

un dosser, autònom.  

Reina al tron.

Acosta't al fi,

cúmuls de sensacions.

Amb traques i trons.

  

Moments diferents. Parits en pas de vida. Raons, o sense.

Haiki a la tronada

Fosc soroll mullat.

Mant de força natura,

Al cim de vida.

Veritat, vista,
confí de realitat.
Pista, humitat.

Aurora Boreal

L upa estelar.

         U sa capa, por vida.

Z agala fugaz.

Descans del guerrer

Descans del guerrer

en batalla de lletres.

Deure de l'ull.

Confí pas vermell,

digerint-se certesa.

Blanca, amb pau.

Esperit d'un joc,

rol en forma i vida.

Camí entre focs.  

Pica, pica, picapoll

Part d'una raó

no s'és certificada.

Dubte que mata.

En tu la veu,

suspèn amb el crit de no.

El poll té pique.

O N U

O n hi estarà,

N infa de bona raó?

U fana vida.

Mal presagi 

Ment, brutícia,

vena embolicada.

Mare part del mal. 

A l'oftalmòleg

El silenci

no marca persona.

Crua de rubor.

Agradable

és la estada,

si en tu viu.

Oftalmòleg

cua i seient,

val i quinze.

Condició.

Salut per la salut,

és bona virtut.

Hora d'espera.

Gaudir rient-se,

i oblidar.

Invent, tresor.

Claustre d'amor,

emmanillats.

Vacances

Si, ja van passant,

Dia darrere dia.

Set despertades.

Raïm de raïm

Mos, suc reial,

Suau gra, dolç raïm.  

Regal, camí, vi

Polítics

No cap gris dia,

per cecs, colors polítics.

Estel blanc al cel.

Veu, poble, tu.!

A la nit i al matí.

Eres així.

Parella de perles

Huit són perles,

com teues meravelles.

Pas de món, dona.

Un bes dolç

 Solca, sí, el vent,

dolçor dels teus llavis.

Bes d'amics, i anys.

Set, són Set, dies i síl·labes.

En set dies vacances...merescudes vacances.. però

..amb labors preparades... amb reina i casa...De pintor i llumener, de fuster i fontaner, 

manat en casa.... marit... 

Però hui, és dilluns.... o no.?

    

Ací el nou dilluns

el primer d'eixos set,

una setmana fresca,

calmada, satisfeta,

que mana estar quiet.

El dia porta calma, 

la que no mai tenim.

I veloç és l'estampa 

que forjada posseïm.

El cel és gris amb cúmuls,

humitat a l'ambient,

esperant bona pluja

que força pose content.

El Sol i l'aigua, 

benefici grandiós.

Gràcies a la terra,

vida, que gaudim nós.

I ací en l'hamaca 

espere el pas del temps,

notant la pau sacra 

d'aquells en el contratemps.

Visc la serenitat,

la que no m'abandona,

l'alegria i repàs

sempre ens aborrona. 

I deixem l'enveja 

malícies i demés,

vivint amb la formosor

que no és mala cremor.

Sempre hi ha que ser bons,

també parèixer-ho,

si al camí toques fons, 

ja saps; ha millorar-ho.

És el poc que ens queda,

persones, cult al poble,

en la casa mig rica

o taula del pobre.

...Xe, ara criden; DINARRR..,

i de ací m'ha d'alçar

deixant este rimar,

doncs els faig enfadar

si no entre dins del llar.

Passeu un bon dia,

amb molta alegria,

i sigues afortunat

si ja ho has acabat.

Hauràs tancat cercle,

voldrà en açò dir-se

al fi del veredicte, 

que toca alegrar-se,

i tots, tots els dits dies,

de nou; tornar alçar-se...!

TOC, TOC, i recontra TOC

al tercer avís, calbot...!

prou de set síl·labes,

que sembla de borinot.

Notícies d'aquell dia

"Ding, dong, ding....

Bon dia i rin-tin-tin..

Que siga bon dia o bona nit,

Sense tindre un ull, dins del dit."

Tornàrem a escoltar 

Notícies contradictòries,

Maneres de manifestar

Seguint totes les notes.

Línies al contar

De ciments insignes,

I així, naixen les lletres,

Per mostrar el malestar.

Parlen d'un "penyó"

Que es va regalar,

I no caiguem en opinió

De quan ens varen anul·lar.

Els jocs dels somriures

I les formes al despistar.

Però, robar tots els dies,

Amb bastó, ja no és d'estranyar.

Egipte, Síria, Madagascar,

Això ja ho sabies,

I no es compren al pensar

Si no ho coneixies.

Contar o tergiversar,

Sempre a les hores

Que en taula hi ha un dinar,

I si escapar t'ho pensares,

T'agafen, a l'hora de sopar.

Però els de les tisorades

Estan sempre a la llar,

Comparant als feixistes

D'aquells que ho volen reivindicar.

Coses de banderes,

I un gran malestar.

Obrin sempre les boques

A l'hora de parlar,

I no són poques les ganes,

D'enviar-los a cagar,

Doncs en tall de manar

modifiquen les més certes.

O aquella que ens vol contagiar,

De que xarxa no tingueres

Si demanes per menjar,

Mentre que tot pot passar,

En esports i alegries,

Amés hui el lamentar,

Eixe que s'acaba de matar.

Demà, segur que molt més

Et vindran a contar,

Un, dos, tres

I en vistes tot al revés,

Defenent fins rebentar

Mirant al Sol, o al ses.

"En fi, bon dia o bona nit,

ho sabrem; al tornar al llit".

Bon dia i benvinguts

Benvinguts a la cort

del Rei Faraó,

Que més bé és un hort

Sense rumb ni raó.

Guerra de mitjos ,

Deures i fets,

Després són bitxos

I sonen com pets.

Demà que fora,

Ser, el bonic número2.

I dir-vos quan siga hora;

moca't mocós..!

Teniu en possessió

La veritat en el ser,

Fotent de més pressió

Al parat i jornaler.

Paraules i paraules,

Falsetats i faules.

I així començava eixa història,

Dient allò de:

Benvinguts a la Cort

Del Rei Faraó,

Sempre de llei i raó

Al "manatàri" en qüestió.

Bon dia amants de la terra,

Llengua i estima d'húmils.

Bon dia sinó s'erra,

Per ser un net, o un d'eixos fills.

Moments per al haiki o haiku.

Dia, estiu,

la nit en tertúlia,

gran efectiu.

Calma serena

i cadira de bon ser,

en porta de carrer.

No fumes "hachis",

el verd és essència.

Massa presència.

Esperat un moment,

sent la grata estada

per la fumada.  

La teua mirada.

Mirada silenciosa 

que enlluernes el camí,

fabriques en desig realitats

sobre mars de banalitats,

i viatges sense fi

a l'estat que ens reposa.

Mirada silenciosa

de dolça i amarga estada,

enarbores la bandera

de la certesa verdadera,

la que viu al cor ancorada

amb l'empremta d'una diosa.

El cervell és roí.

Moments al costat

que ericen tota pell.

Capgirant cervell.

Mirades fosques.

Dies i nits de rubors

al colp de llavors.

Mirar el callar,

silenci del pas meu.

Mida, hereu.

El cap al cervell

enllaça permanentment,

"Satán" fora ment. 

El cap és roí 

obviant tot esglai, 

fent-me fredolí.

Estructurada

és la estada, vida.

Porta tancada. 

Fidel maleit 

a la senda companya.

Per tu oferit.  

Als teus peus

tapís de murta fina.

Per genuïna..! 

Uns Haikus a la Mantis Religiosa.

Mira la vida

per la finestra nua. 

Verí que mata.

                                        (Roser Furió Antoni)

Ferma per Mantis

dins del cel i la terra,

peu de guerra.

Un bes per l'amor,

nascut cult, religiós,

vida en mos.  

No ho sé.

No sé si són negres,

blaves, o són roges,

el que sí és de veres;

que semblen rates.  

De quatre i huit potes,

i sí, semblen persones males

semblant-se; ha escòries i lladres. 

No és una espècie

d'animal en extinció,

és l'inflador del fetge

per la ruïna en la gestió.

Parlem aleshores 

i amb el malgrat més,

doncs som descendències

i pont de referències,

hereus en dependències.

No sé si són roges

o tal vegada foren blaves i negres.

Tots venen amb trages 

alineats i amb corbates,

i amb molts bons coratges, 

i de costum, amb impostos i taxes.  

Trons i pors

El dia dóna pas 

vesprada en trons,

seria un bon cas

isca d'albellons. 

Esclafits al cel,

remors en temor,

volguda pluja,

vida i amor.

El bé contra el mal

És blau, és clar, és Sol,

brava adversitat en la foscor.

És blanc, o negre, és roig, àngel i dimoni,

des de la lluita al bressol 

i fins l'arribada al subsòl.    

Un més.

S'acaba el dia, i dimarts, 

espere haver lluitat bé contra les adversitats. 

Demà serà dimecres, 

ja provarem ixes peres, 

vinguen verdes o madures,

i si després, les caguem senceres. 

Ara, toca relax i salut, 

i molta força al... 

Deuríem..!

Deuríem, 

clar que podríem.

...i amb força.

Un crit forjat,

alçar la veu,

força, seu.

Amar, la mar,

camí de terra,

cim de serra.

Cavalcar bé,

galop, frenesí, 

és clar que sí.

La llengua,

la mare forta,

bressol, certa.

Amb esperit  

de batallador,

amor al cor.

Amb música,

amb poesia,

una via.

Gent en terra

per ser natius,

esser vius.

Transmetre sí,

sí deuríem,

forçaríem.

Ser herois, 

de sang i galants,

valencians.

Eva Celaya

...(MIL GRÀCIES PEL TEU MOMENT..

i fins veure'ns de nou.

Que Kuala Lumpur siga ta casa,

si eixe és el camí.

Però davant tot, SIGUES FELIÇ..!) 

Tu, temps i estat,

que la ment no esborra

pura amistat.

D'una part un món,

on mana la distància

i no ens confon.

Sembla que és curt

el moment d'abraçada,

estaca d'escut.

Llum, pau, guia,

portalada del camí

en Malàisia. 

...Tu, temps i estat,

que la ment no esborra

pura amistat.

I per llunyana, 

sempre estarà ella,

nostra, sent lluna.

Valga un Haiku,

possés entre nosaltres,

creada per tu.

Caldria semblar-se,

en no ser i en voler

al referir-se.

Tu, temps i estat,

que la ment no esborra

pura amistat.

És la Celaya,

plana, neta, serena,

transparent, Eva. 

Imma

Com si fos una gota de mel

que daurada ens encisa,

vinguda tu eres del cel

fragància d'humil brisa

i dolça com un caramel...

No hi ha sons, ni paraules,

ni contes de belles faules,

que relaten tant d'amor

per ta persona i formosor,

orquestrant tal rebombori

pel teu; feliç aniversari.

En segon pla.

Més que semblara que no hi estic, 

no feu cap crit,

no és cert,

ja eixirà a la llum 

com va sent en mi costum.

No és cap mentira..!

 I estira que t'estira

 des de dalt del muntó,
o alguna gran cadira,

la que no té altra opció
i on agafa un cagalló; i estira. 

"El teus ulls són com el cel, 
un color que a tots desvela."

D'una part a vosaltres

que tingau molt bona nit,

que hui és divendres,

i ahir està en l'oblit.

....a vosaltres:

Flors del jardí florit,

ací, al quart territori,

alegreu la vista i l'oït,

malgrat el rebombori.

Tenim una tasca diària,

que en part és roïna,

però treballant en alegria

la nit, serà guia i més fina.

Tan fina com els capolls

de les roses i els gladiols,

i amb tanta formosor

com un ric daurat tresor.

Sou les reines,

les reines del jardí,

balleu al so del vent

i jo, sempre content.  

No sóc pregoner,

ni sóc cap guardià,

sóc el presoner

d'un jardí valencià.

La flor que ací creix,

ací "perteneix".

..........demà més.

Llum, nova llum

....desitge davant tot, que algú m'ixca al camí

 i que m'allibere dels mals pensaments 

i d'aquesta carrega d'obligació extrema. 

Fart, que n'estic fart. 

Però la senda continua, la meua i la vostra, 

amb els seus pros i les seues contres.

 No hi ha remei, no hi ha solució, 

som nosaltres, els humans, 

els que fan un pas nou en la veritat, en l'errada, 

en l'educació o la situació dels que actuen

 segons el propi escalafó o estat, 

caminant, per l'estat, l'estat de l'esperança,

 realitat i millorança.

Com canvia l'essència del dia, 

sí ple de llum et sents afortunat,

 i si l'esperit amb tu s'alia, 

torbant-te ben despert.

Com canvia la lluminositat,

 baix el signe, sempre, de l'amistat.

El Deixe del Deixat

Deixe corre el temps

sense posar contratemps, 

deixe el cansat treball

sense ànim ni cap dall.

Deixe el bestiar solt,

galopant al trot,

al pas, al pas del toc.  

Deixe la garba, al dall,

repassant la farsa, el tall,

fent en l'essència un ritual,

en l'herència espiritual.

Deixe el temps,

aquell que sempre corre

parint-se al contratemps.

Deixe al pas, el temps,

aquell que sent nostre

és d'amics, pares i parents.

 Deixe un cop el nostre crit

i s'enfonsa en l'oblit,

 batalles fallades, perdudes,

amic dels sords i les paraules,

i d'un país, sense orelles.

 Deixe el poder al creure

per allà on va i corre,

ric en aigua, terra i sang

que a les venes no hi ha fang.

La deixe, tot a una banda,

nostra història estampada

que més bé sona espantada,

justificant un terra estimada

per anul·lada i enverinada.

  

Per tu naix el dia.

Naix el dia, sempre igual,

amor en mida i ser ritual,

allà on acabarà la nit

per construir un nou crit.

Poc arrisca el que res fa,

i si no mostra la mà

en cor i ànima,

poc li quedarà demà.

Naix el dia, res és casual, 

mullat-se en bany i bassal, 

bassal d'un ric guió

en forma i expressió.

Queden dies i nits,

per que m'assenyalen per dits.

Queden dies, hores, temps,

sense pausa ni contratemps.

País lliure et vull,

sentiment que a la sang bull,

demostrant ser el herois

sense anomenar-nos nois. 

País meu estimat,

ací estic al rescat,

mentre passen per cecs

per la vida al passeig.  

Naix el dia

i encara queda demà,

sempre a la memòria 

en vida meritòria.

Per tu València,

la meua l'herència.

Corren veus

Corren al carrers unes veus,

veus de por i repressió,

mentires si les creus

i veritats en corrupció.

Es nota, es sent, ho veus,

sense mida i solució.

Visc en un bosc d'esclavituds

que amb arrels de confusió,

menyspreen les virtuts

del país i la població.

Cridem al cridar, menuda creu,

traure pit, perdre vergonyes,

cridar justícia, cridar al Déu,

forjant els somnis, les lletres

i enyorant el que és teu.

Corren als carrers unes veus,

veus de saviesa i veritats,

amb més rojos que blaus,

són els sons dels més grats,

som, els assenyalats.

Pa..!

Pareix que tot canvia,

força millor, comença el dia,

amb llum, amb esperit humà,

i pareix que de debò pareixia

un paréixer futur sense pa,

i ens inundaríem d'alegria,

si confosos, no ens faltara demà. 

A la Sra. Tere.

Naix el dia;

pareix tranquil

i forçarà tot normal,

amb la seua fragància

i galana elegància

de primavera floral.

De sobte; tot canvia,

abastant-nos el fútil

amor al gran regal,

el regal de vida en vida 

i la falta de família

en present cos mortal.

La família és la sang,

però sens dubte, i mentre tant;

la família està en la vida,

i tu, en la meua estàs conquerida

per viure-la al meu voltant.

...DEP...

A Calp

Hui, he vist el vent,

he notat planejar la mar,

la brisa i el trencar,

i la plàcida gent.

Hui l'he vist,

i tot allò que senti'm,

a la vora del marítim

tan aprop d'on jo visc.

Hui l'he vist, i l'he notat;

el mar, el vent,

i ben bé conscient

en pau i tranquil·litat.

Hui, agafant-nos les mans,

em fet un bon passeig,

al balneari que bé es llig;

d'Àrabs i Romans.

Hui tots junts,

em format una pinya,

els presents en consigna,

senda viva dels conjunts. 

  

Hui t'he vist, i t'he notat,

que gran veritat,

la pròpia humanitat.

La mar, el vent,

la torre i la gavina,

la brisa marina

i amb tu, princesa, és evident. 

Sentir-nos rics?

Sonen ara els clics 

en llemes i extremitats,

record del que amare'm  

en memòria real.

Afloren els dits

de les penes als oblidats

i tot allò que esborrarem

de la pàtria natural.

Entre'm ara als clics

en llemes i extremitats,

i a la sang ben bé note'm

que ens fa sentir-nos rics.

     

No canvia res..!

No canvia res,

tot segueix igual,

entre els dies i les nits,

amb els anys, actes i dits. 

No canvia res,

tot floreix, però no com cal,

i nós, morts ben reblits

entre els fers i els oblits.

No canvia res,

carn crua, oli i sal,

estat dels posseïts

per la por dels conquerits.

No canvia res,

llibres d'un missal,

entre resos, plors i crits,

entre colps als pits.

No canvia,

no canvia res,

és la guia creu real,

entre pobles sucumbits 

i les rals dels absorbits. 

La pausa

"En el pausar d'una pausa,

va anar ha pausar un pauser, 

i va veure el pauser a la pausa, 

com d'una pausa, feia pausar a un pauser".

.. o el que és el mateix, i que el meu amigatxo diria:

- Tranquil compare que açò està fet..! 

El dia de; ELLA.

Per fi sóc aquí,

ha quedat ben clar,

que tot el contar

ha passat així.

....

He contat els dies

amurallat al temps,

i he somiat en lletres

en formes freqüents.

He patit d'angoixa 

en el torbar de la festa,

i he sucumbit a la bruixa

venent-me per aquesta.

He sofrit d'impotència 

mofant-se la fragància,

i he demanat benevolència

per abandonar la constància.

He embogit i somiat,

sí, tinc que ser sincer,

i he gaudit del contat

en dits de refranyer.

....

Ara...gràcies, que millor delit;

alliberar-se de l'oblit

i ser denou past i pressa, 

de la poesia, i de la prosa.

Buff.. les dotze!

Colp al colze,

i sempre tinc que fer, 

i ara són les dotze,

ja n'hi ha prou de rimar,

perd l'hora al caminar,

perd en fer un rentar,

en fer un dinar,

en fer un berenar,

per un treballar.

Quan jo era jove.

"Estàs tocat de l'ala i pels déus",

en deien pares i fills de jueus. 

Jo em semblava més bé a ells,

però pareixia ser cosa de vells,

ser seriós, i amb cara de gos,

ranciat i bon xiquet, 

amb l'onada del monyo ben fet
la ralla marcada, i "l'arriba españa";
com si en pegaren en una canya 

al assemblar-me ben paregut,

mes que siguera un tio morrut.

Volien fer-me doctor,

i si continue, quasi isc retor.

Doncs sí, valgueren cametes

per eixir de puntetes,
doncs no creia res de res
quan en casa ho pensava després, 

ells, volien vendre'm el cel,

però m'agradava més, ser rebel.

Així que, arribat el moment,

trenqui el camí i vaig eixir corrent,

passant-me a bàndol contrari,

doncs no era tan ordinari.

Erem prou coneguts

i en certa manera temuts,

The Warriors era el nom

i  per als pijos un malson.

Lluitàvem a la carrera

i també a la cartera,
màquina ben trucada

i velocitat descontrolada,
i apart de les habilitats,
el anar ben mudats

i en models ben marcats. 

Al billar, pillar i ballar,

i sempre al mofar

el jugar-nos no pagar.

Als dards de la diana

i beure cervessa a la gana,

i mai, qui ho anava a pensar, 

el buscar dona que lligar.

Vaja un temps,

de records i moments.

Ai...xicalla, xicalla,

és una bella historieta,

per eixir a la falleta. 

pdta   ...... Vaig a deixar-ho estar, 

que hui, no tot ho vaig a contar..

Sònia "la de l'Estel·la"

Cau el cel; 

sobre les meues esquenes,

sent fidel de les xiques i nenes.

Flota la terra;

sobre les belles divinitats,

eres tu, i les teues felicitats.

....recorda sempre ser tu; en ....:

ser.. S uau en encant,

i un.. O bús amb semblant,

que.. N imfa regnant,

sempre.. I ntima constel·lant, 

i com no... A ritme brillant.

Molts anys.

Ardent.

Emanen gemecs 

d'intensos moments, 

davall les ombres, 

davall la nit,

explosió i formes romes 

i una ment d'embogit,

duent-nos calma,

portant sentit.

Sons i plecs, 

balls i sospirs,

marxa de guerrers 

que surten de la batalla,

herois de xicalla

visitants i hostalers.

Doma la fúria, 

en silenci, en privat,

clau del goig vibrant,

que posseint la cúria,

és foc, és radiant,

és somni tacte en pell,

molt brau, i amor novell. 

Brolla la calma, 

i descansa el ser

al volcà del plaer,

i en el geli't estat,

d'un foc; desitjat.

Tinc un tic..

Sóc un pobre melancòlic

gent de peu, veí, i folklòric, 

diuen que amb geni i colèric 

remugant per vell i per no ric, 

que negant l'acte naix el crític 

cosa que mana tot seguit . 

Però estan, estàs, i estic, 

cansat i avergonyit, 

tu mamó, i fals democràtic. 

Sols en queda, anar-me'n al llit, 

doncs ja estic cansat i farcit, 

de les notícies del polític, 

i de tanta merda tot reblit 

estiga on estiga el partit. 

Menys mal, tic, tac, tic, 

el meu ull no té cap dit, 

trobant-me tranquil i esplèndid, 

sense trage, ni corbata, ni fals esperit. 

NANIT...

Un món incoherent

Observa el vent, i parla la llum,

per incoherent el món,

que tot ho confon. 

Somiem fets en vida,

i s'obvien aires d'ignorància

en terror per la repressió,

brisa en senda de tolerància

amb crua i engreixada acció.

Cecs tenim per un nom

al passeig en la foscor,

a les arrels de tothom,

i per avinguda, una por.

Navili d'un rastre, fum,

galons, desig i alegria,

per l'estel i la no parida, 

ni admesa la conquerida 

en model de viva costum.

Forma pena, estupor,

i en el viatge, la sang, va i mor.

Un món incoherent, 

parla la llum, i observa el vent.

Arrere es queda

Sempre estarà ahi

i sempre es repeteix,

però arrere o cap ací,

sempre es construeix

i s'obvia si requereix.

Queda arrere, la nit esmentada,

desitjant l'última campanada.

Queda arrere l'anomenat dotze,

nou brindis alçant el colze. 

Queda arrere, festa de taula,

vida amb fragància i faula.

Queda arrere, alegria o felicitat,

companya nova per bondat.

Queda arrere per nul·la autoritat,

burda, trista, malsana precarietat.

Queda arrere treball i vinculació,

temps que aferma la devoció.

Queda arrere la bala en acció,

amb sintaxis de crua versió.

Queda arrere, la roina del conegut,

el que mai he pres ni concebut.

Queda arrere, una pedra, un camí,

desitjant estona, i relat sense fi. 

Queda i queda, sempre arrere,

i de nou queda, erre que erre.