Corren al carrers unes veus,
veus de por i repressió,
mentires si les creus
i veritats en corrupció.
Es nota, es sent, ho veus,
sense mida i solució.
Visc en un bosc d'esclavituds
que amb arrels de confusió,
menyspreen les virtuts
del país i la població.
Cridem al cridar, menuda creu,
traure pit, perdre vergonyes,
cridar justícia, cridar al Déu,
forjant els somnis, les lletres
i enyorant el que és teu.
Corren als carrers unes veus,
veus de saviesa i veritats,
amb més rojos que blaus,
són els sons dels més grats,
som, els assenyalats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada