CRÍTIQUES MONUMENTS 2016-2015-14-13

CRÍTICA FALLA EL PARC 2016

LEMA: ANIMALZIRA

ARTISTA: TONI PÉREZ i MENA

CRÍTICA: JESÚS CEBRIÁN i FUERTES

ANIMALZIRA

Benvinguts a la gràcia
Que donen les eleccions,
Per uns serà fal·làcia
I pels altres; set guardons.
Ací l’explicació
De tanta raça animal,
I per la votació;
Un govern més racional.

A l’illa emmurallada
L’Allibera un Lleó,
Però és governada
Pels qui viuen al bastió.
Per escena ens mostrarà
El nou govern instaurat,
I si sembla “animalà”
Ho haurem encertat.

-----------------------------

Un nou registre de so
És clau en ANIMALZIRA,
Models de nova cançó
On és munta la fira.

Sona hui en la xaranga
un gran himne en la mostra,
I al so de muixeranga
La ignorància és nostra.
Antic com el nostre món
En pròpia fauna animal,
Per no saber-ne es confon
Eixe himne medieval.

------------------------------

Han Fet la coalició
En un govern tripartit;
Possible bona acció
Al que molts han aplaudit.
Ara mana el “COMPRO-MÍS”,
Posant la seua cordura,
I la que vivia sent Miss;
Perd la legislatura.

Resant per la bandada
I obeïts sempre al BOE,
En ca la missa enCREUada
Sols estarà; la “P” i el “SOE”.
Alça la polseguera
Clavant dits en ferida,
Que a favor la volguera
A l’Esquerra “UN-IDA”. 

-------------------------------

Animals del nostre marc
No orfes per bona acció.
Recolzant-los des de EL PARC
a LACUA en protecció.

En rehabilitar cau
Lluita l’associació,
Refusant en la vella seu
Suplica aportació.
I tan siga en Ca Boret
O pel dia Nou d’octubre,
Els aporta i no poquet
Per a fer-la salubre.

--------------------------------

Visca l’ANIMALZIRA
En Ca de la oratòria,
On de reüll es mira
Contra tota senyoria.
Se’n anem de safari
Buscant noves realitats,
Patint per l’encanteri
I buscant calamitats.

Per misèria del “TUL-ELL”
Han perdut els animals,
Caldrà posar el cervell
I guardes municipals.
Abunden de dues potes
Els que van fent de vàndal,
I merda en les aceres
Per als que van en xandal.

L’Esport, la universitat,
L’escola i els instituts.
Sembla una barbaritat
Tots els paratges tan bruts.

--------REMAT LLEÓ

I podrem vore al remat
El Rei lleó coronat,
Que posant ordre al regnat
Diu ser el més indicat.

Ell és el que més mana
sent mestre amb bona gana,
I animal de façana
Mantenint vida sana.

Sempre va en bona cura
D’anar fugint-li al cura,
I unint-se a la Cultura
Lluitant contra la Usura.

Vol ser un bon alcalde
Amb la llengua del poble,
I ara que ho té “al dente”,
Ningú s’ha de confondre
I tots ben bé comprendre,
Per vore que ens vol vendre.

Dóna equilibri en selva
I el temps ho demostrarà.
Emprenyat intentarà
Gaudint-ho en la igualtat
Ornant-se d’humanitat.

---------GORIL·LA (POLI- SER-HO)

Mostrant-se competitiu
Ostentava ser altiu
De tanta tasca inactiu.
És de dita i de perdiu;
Surant secció conviu
Tot el torn operatiu.

Al retén de la vil·la
La raó sempre oscil·la,
On la policia asila
De mascota un goril·la.

I és que el braç més sabut
El bon treball ha perdut,
Sent Modest pel seu cregut;
D’escorta en vots a caigut.

Ara ja el veuen pel carrer
Amb camuflatge sencer,
Recobrant el seu valer
I de “POLI-SER-HO”; fer.

---------COCODRIL

Conscient per ser més hàbil
On recaptar és fàcil,
Comanda el tacte útil
On tot és tan versàtil.

Però no massa pinta bé
Tot l’assumpte que els devé,
Tindrà que estar ben seré
Quan els vinga un pagaré.

Recapta eficiència,
Valora equivalència,
En l’euro de denuncia
Tresor d’obediència.

Tot peatge en impost urbà
Mira que a les arques fa.
Si no pagues prepara;
Que un bon mos et donarà

--------- LLEBRE

Corre més que el creure
gastant euros en festes.
Tan veloç com el deute
ANIMALZIRA en xancles.

Gestiona l’operació
Sent àgil en opció
I per la “DI-PUTA-CIÓ”
Ompli arques amb llegó.

Corre massa la llebre
I en algun cas el deure,
El muntatge de barracó
O el canyar del “MAL-ECÓ”.

---------TORTUGA

És de “JUST-ÍCI-A”un pas lent,
Per covard o per valent.
És molt sofrit i dolent
Ser poble conseqüent.

No corre mai en pressa
I en closca entropessa,
De pors, en té i massa,
repartint carabassa.

És la llei de la lletra
Que no bé s’interpreta,
No passar a pesseta
Valorant la desfeta,
Desig que no concreta
Un batlle en bicicleta.

----------ELEFANTA

Mentre ell està al tro dret
Ella espera al tamboret,
Contant-nos per Internet
Que ho ha deixat tot fet.

Uns diuen que sí l’han votat,
I altres que sí l’han botat,
Però, és ben consensuat
Que en Alzira pega un bac.

Ara la “ELE-FANTA”
Ben vestida i elegant,
Guanya més de seixanta.
És el que més li encanta.

D’Alzira a València,
De València a Madrit,
Ací l’endevinalla
Que en l’euro està tot dit.

Emocionada diu estar
Al Congrés de Diputats,
Molt bé ha sabut pujar
El seu culet a l’altar.

  

**********************

----Falla El Parc 2016----

Lema: H2O-Aigualandia

Artista: Carlos March i Gomis

Crítica: Jesús Cebrián i Fuertes

Benvinguts al Parc
En dia de falles,
Benvinguts al marc
Natura i aigües.

És Aigualandia
El lema d’enguany.
H2O el bé seria
Fugint de l’engany.

Tenim al remat
Bruixes Nereides.
Són en el relat
Les reines perles.

Tenim en la font
La vida i aigües,
Construïm els ponts
Per conquerir-les.

Cal dirigir-les
En direcció,
Distribuir-les
En construcció.

Un bé apreciat
Per a tots els dies,
És d’humanitat
El xorro i alegries.

Correspon al món
En percepció,
Humida respon
Per concepció.

Els xiquets les veuen
Caure de l’aixeta,
Però també creuen
Que està ben neta.

És un bé mundial
Per a defensar,
Cultures al món
Toca rescatar.

Deessa que fa rics
Als asiàtics.
I en aquells indis,
Vaquers, caucàsics,

Per civilitzats
Davant el comiat,
Vida per esclats
Davant el premiat.

Més neta i pura
Regaran les flors,
Siga verdura
O de gira-sols.

Aigua que rega
El nostre menjar,
Murta i Casella
En el respirar.

I l’arc en el cel
Vesprada o matí,
Pinta amb pinzell
L’arc de sant Martí.

És multicolor
Per l’aigua i el Sol,
En la vida i amor
Els colors del rol.

El Sol, la pluja,
Si tots dos van junts;
El mals rebutja
En tots els conjunts.

I si es mor el Sol
Al món fantàstic,
El pobre bressol
Patirà fàstic.

Cànter ple d’aigua
Menjar en beure,
Cànter que augura
La vida en viure.

Amb dependència
Vivim com antany
I per essència
La volem al bany.

Mirall net i clar
Dels jocs a l’estiu,
Al riu, llac o mar
És molt atractiu.

És desitjada
A la ribera,
Però negada
Per bruixa fada.

La pluja i l’aigua
D’un món preciós.
La seua presència
Per vos i per nós.

******************************

EL PARC 2015

Lema falla gran: 

"L'Alzira mitja i val"

Artista: Rafa Vayà i Fayos

Crítica: Jesús Cebrián 

Correccions: David López

( base 1 la principal i ...ninot exposició )

Benvinguts al conte

d’un poble mil·lenari,

que mantindre’l val un ou

i res sembla ser nou.

Alzira és Alzira,

setena meravella,

propaganda que lliges

amb set de les síl·labes

i on tot està a mitges.

D’història contrastada,

d’antiguitat tardana,

primer sent esclavista,

i després, feudalista,

i sempre fent de bufó

de la cort del faraó.

+++++++++++++++++++++

Els veïns de l’interés

Li demanen seu social,

La borsa dels diners,

Adjudicant Nou casal.

Quan s’acosten eleccions

en històrica ciutat;

agafen ells posicions

per traure vots dels bufons.

( base 2 la principal i ....el carro)

Benvinguda visitants,

als mítics rius soterrats,

l’algaravia sent ciutat

en la mora i cristiandat.

Als nous passejos fluvials

i els terrenys no ocupats.

Al nou recinte firal

a vora del riu, com cal.

La indiscriminada

ciutat arruïnada,

al nou desarrelament

per desídia de la gent.

Comparada en l’actual,

no mai hi havia cap gual,

ni policies fent d’urbans

ni passos per als vianants.

Tota ella en l’opció;

en lliure circulació

i nul·la en infracció.

Brollen noves maneres

formant gasolineres,

no havia per temuda,

la fatídica, la grua.

Era semblant, clar que sí;

“arriaca”, el clandestí

amb el carro i el rossí.

++++++++++++

Tenim per sa costum

A viure pobres el bum.

Xancleta i memoràndum 

I un vehicle fent-nos fum.

En la mitjana Alzira

xofer i cotxe oficial.

escorta a l’Alcaldessa;

guàrdia municipal.

( base 3 la principal i... l’home forçut )

Anem tots anant fallers,

Llum de crítica, bons fers,

Zelosos per contes reals

I convertits en fecals.

Redimits en corona,

Alzira, sempre mona. 

L’Alzira és; mitjana’l.

és la més mitja, i no val,

per dames i cavallers

que en lluir són els volers.

Arrimats tots al piló,

fresca aigua, bon xorro,

per viure tots del morro.

D’interés econòmic

sent de Cort, un polític,

en lliçó de teòric

per a fer-se un poc més ric,

i per no caure en l’oblit;

control total al crític.

Creix la por, precarietat,

creix Alzira com ciutat.

+++++++++++++++++++

Ninot de gran talla,

I guapo, també cregut.

Ninot per a la falla

On volgueren per forçut.

Forçut de Junta Local

I cregut de que sí val.

Aspirant a cultural;

T’apuntala amb el pardal

( dona barbuda i.... principal )

Oblidats per majories,

majories absolutes,

pateixen les gents pobres,

bressol del proletariat

instal·lats en societat.

L’Alzira dels escalons,

socials i molt culturals,

amb diferent visió,

segons la posició.

Comparant el nou queixar

mirem cap a la Graella

i al desert del Tulell,

de reüll l’Alquerieta

i amb recel, la Vilella,

la Murta i la Casella.

Vegem a l’Avinguda

com de nou, canvia i es muda.

Un polígon industrial

que sense perdre el que val,

és un forat a la mà

com el que hi ha al Pla.

Alzira pàtria nostra,

la falla, sempre en mostra.

Alzira nostra pàtria,

i aquell que se l’apropia.

++++++++++++++++

Posada al tro manant

D’una Alzira com l’actual,

Li naixerà el barbat

Transformant-la en medieval.

Siga home, o dona,

O els dos en tota opció,

Tenim una madona

Guanyant Eurovisió.

 ( base 5 la principal ... cabra i espassa )

Benvinguts, per ser creguts,

és el lloc dels més sabuts.

L’Alzira que no calla;

l’Alzira de la Falla...!

Gent d’alcaldessa

en la cort del faraó,

per una bona borsa

sempre té raó.

Bufons de renyons

olent or i fanals de llum,

davant les contradiccions

sempre venent fum.

Viure a Ca la Vila

entre caldos i cançons,

tots es posen en fila

per ser uns llepons.

++++++++++++++++

Creguda de la força

A la Vila vol casa.

Brama ara per l’espasa

Renaixent el mentider

A la lluita del poder.

Fan parlar de critèrium,

Untats d’escut aspídium. 

Miren fosca contrallum,

Ajustar l’autoconsum.

LEMA FALLA INFANTIL 2015

FALLA EL PARC

---L’evolució, al Joc---

Artista: Carlos March Gomis 

Critica: Jesús Cebrián

Correccions David López 

La comunicació

I la clara evolució,

És la nova educació

En esta explicació.

En solució,

Futur i passat;

La relació

Ja s’ha acabat.

Res impossible

Ací al teu món,

Ho fem creïble

I no mai ens confon. 

Els nostres majors

No ho veuen normal.

Als nostres xiquets,

El cap farà mal.

El xiquet hui en dia

No juga al carrer.

La informàtica,

Un joc mentider?

Amb tablets i iPad,

Anem a jugar..!

Forjaran el cap,

Abans de parlar.

Enganxats als fils

Dels nous aparells,

Els pares i els fills,

Sí l’han de fer d’ells.

El temps l’ocupen

Amb eficiència,

La ment exerciten

Amb intel·ligència.

El joc és un mestre

Dintre de casa.

Si vol aprendre,

Que en ell ho faça.

Per cantar i ballar,

Per llegir i parlar.

Per inventar i jugar

En les formes del contar.

La matemàtica

I la lingüística,

L’espacial

I la musical.

L’artística

I la corporal,

La científica

I la interpersonal.

Els xiquets juguen

I donen pel sac,

Ells no coneixen

La dificultat.

Una pantalla,

Quina Casualitat..!

És la pastilla

De l’activitat.   

La habilitat

És millorada;

La tranquil·litat,

Més desitjada.

Són xiquets al Parc, 

Són el clar honor,

Són falla, són 6marc,

Són, nostre tresor.

Són xicalla, i art,

Són reis, i remor,

Són, herois de l’or.

Al PC portàtil,

Al PC de taula,

Al nostre mòbil,

Al sempre fèrtil

Somni en faula.

Vols un joc al dia?

El google podria,

Passar i moure

Del fang al coure.

Véncer als monstres

En castells màgics.

Salvar princeses

En mons conquerits.

Viatjar de l’espai

Al món submarí.

Ser lladre, xèrif,

Ser un arlequí.

Viure en un món,

Força imaginari.

Si busquem saures

En imaginar,

Xarxa aventures

I ens posem a buscar.

Xiquets, xiquetes,

Jugueu ací ben grats,

Sols per vosaltres

Han estat creats,

Jocs en les falles,

Plenes d’alegries

i felicitats..!

Falla Cádiz - Dénia2015

VALÈNCIA

-----------------------------------------------principal A (davant)

València és la terra

Del Sol i de la vida.

De la platja, la muntanya,

I qui no ve, no la guanya.

De cultures mil·lenàries

En les aigües i muntanyes,

València és sense discussió;

Tota una institució.

-----------------------------------------------principal B (darrere)

Aliments de família

Tot un costum,

De la natura marina

O del Mare Nòstrum.

És l’àmfora de la vida

I tresor de la humanitat,

Però també és patida

Per tanta prosperitat.

----------------------------------------------parella de iaios

Turistes de “l’IMSERSO”

Que ací venen a gaudir,

Al descans i al lluir,

I en un patir de parir

Al fer-se l’hora de partir.

Prefereixen l’arena

L’hamaca i el para-sol.

La brisa de la mar serena;

És com l’oli d’un cresol.

Ell no té més remei

Que obeir sense xisclar.

I com és de bona llei,

A les xiques poder mirar. 

 ---------------------------------------------dos iaies amb rams de flors

Rendeixen homenatge

Les natives del paratge,

Als Déus, a l’àmfora,

I a la mítica ancora.

Ofereixen les flors

Del jardí en la terra,

Del mar són els tresors

Criats en la nostra serra.

--------------------------------------------------pescador i moll de fusta

Estic al moll de fusta

I peixos no en veig cap,

Al port un “no me gusta”

Com a ”l’Amèrica’s és-cap”. 

Amb la crisi s’abandona,

Es contamina, es perd,

Buscaré una nova ona 

Cap als boscos i el verd.

------------------------------------------------caçador

Caçador de muntanya sóc

Amb bon armament,

Per tot el cremat pel foc

Ja no trobaré aliment.

Pense amb la pesquera

Que hi ha a vora mar,

Deixar la polseguera

I “peix-car” un calamar.

-----------------------------------------------------------caragol

València té corda

De natura i Sol,

Però es mor l’horta

A pas de caragol.

Venen molts turistes

Buscant la calor,

Hotel i bones vistes

I menjar-se’l al parador.

----------------------------------------------------------llaurador

Cultivem la terra

I adorem la serra.

Ens nodrim de la mar

I d’impostos a fartar.

Sóc l’hereu i llaurador,

I peça d’exposició,

Visc al mil·lenari menjador

En perill d’extinció.

I què vols que faça?

És Falla, és ma casa.

Com el que lluita i fracassa

I de premi; carabassa..!

CRÍTICA INFANTIL 
FALLA CADIZ-DENIA 2015

VALÈNCIA

.................................................................. (principals)

Al camp està l’arbre

Fruit de vida i mare,

És l’alegria del voltant

I la falleta ho va composant.

Al camp està l’arbre

Robust pilar com un pare,

Un món d’habitatge

I l’enveja de tot paratge.

La joia en nostra terra,

És l’ombra del valencià.

Barreja d’aus i esquirols,

nius, fruits, i un Tucà.

  

------------------------------------------------------  (xiquet i xiqueta cistella)

Sabies que...

Sempre de passeig

O fent esport,

S’ha d’anar a l’hort?

Sabies que...

Caminant o jugant

Pomes, móres i fruits,

el camp ens va donant?

  

-------------------------------------------------(caseta de gos)

Sabies que...

El camp i el bosc

De tots és la casa

I també el rebost?

Sabies que...

Tota espècie animal

Que viu a la casa terra

És un fill terrenal?

--------------------------------------------(xiqueta al camp)

Sabies que...

Sempre brolla l’alegria

Quedant-se encisada  

I per la natura envoltada?

 

Sabies que...

El so ambiental és la veu

I la Pau és l’aroma

De nostra natura i seu?

----------------------------------------------(tres rovellons)

..xicotet..

Sabies que...

El ric rovelló

Buscant-lo naix i mor

Pagant-se com l’or?

...mitjà..

Sabies que...

Desitjant que ja ve,

Un rovelló ben ple

Et pot fer malbé?

...gran..

Sabies que...

Que tot el que sé,

Tinc per respondre;

S’afaita o què?

------------------------------------------(tortuga)

Sabies que...

Cada closca és un món

I tots vivim i som

Sent com som?

Sabies que...

La natura a pas canviat,

Li costa una barbaritat

Reproduir la natalitat?

EL PARC 2014

Lema: 
"Carcassa-carassa" Alzirenys pel món.

Artista: Antonio Pérez Mena

Crítica: Jesús Cebrián i David López

PRESENTACIÓ

Ja hi són al nostre Parc,

benvinguts a sa casa,

ésta és l’explicació

de ‘Carcassa-carassa’.

És preciós i molt bonic

amb el vers fet realitat,

a la falla és el típic

deixar-ho ben criticat.

Alzira el nostre món,

amb la dita que és fa,

pot ser si no et confon

veuràs com també hi ha.

REMAT SUPERIOR

Ací està el faller,

Doncs ho ha fet; de pet.

A la lluna pel mal fer

Pujant-lo dalt del coet,

Si ell ensenya el cul;

L’enviarem a Istanbul.

I si vol fer callar veus;

En la lluna segur el veus.

Alzirenys hi ha pel món,

I altres que ací va i són.

BUNYOLERA

Abans teníem Bunyols

Coneguts a la gana,

I ara els nous marejols

Se’ls emporta la Flama.

Els d’argent i de coure,

I els d’or amb el llorer.

Eren d’altre gènere,

Fàcil de reconéixer.

Alzira i la Junta

És on es té l’embolic,

atorgant recompensa

i errant el repartit.

LLUNA

Alzira i la lluna

De faller o fallera,

Malaltia comuna

sentida i riallera.

Alzirenys a un nou món

Emigrants necessitats,

Malalts per una festa

I en casa recordats.

Fallers en la distància,

Pobres ells per emigrants.

Alzira és fugida

Culpables els governants.

PLAÇA

De mil nou-cents cinquanta,

Tal com vegem l’actual,

Ara està encasellada:

Centre multicultural.

“No puc jugar a baló,

Patinet, menjar pipes”.

Mirant passar el nadó

Cotxes de policies.

Plaça, pilars en fila,

Lloc, desig de persones,

Ací en cercavila

Ça enrere de les obres;

A la plaça d’Ucraïna.

Marroquins d’este Marroc,

Alzirenys sols per devot.

Joves, majors, algun brot,

Oriünds d’una veïna

Rastres de Romania.

CEMENTERI

Mor ací esta festa,

també la tradició,

on està la cultura

si tot és defunció?

Els polítics reelegits

Ben pagats i ben mudats,

són també els maleïts;

al ser fallers recordats.

Voler, i que “La-pida”

En lloc de ser al Fita.

Un sostre com “El-i-seu”,

Si en festa tots penseu.

No en tenim ara cap,

Ufanosos del local,

El Parc serà soterrat

Sense Casal Social.

TROGLODITA

Troglodita fantàstic,
Oblidadament, de ment.
No consent ningun crític 
I no mira reglament.

Genuí és del passat,

Obvi deixant el nou fet,

I vacil·lar més que el cap

Gafarró sense llibret.

Aparenta una cosa

Que sí sembla delicte,

Que de goig no té closca

El ‘Senyor mil·límetre’.

I si erra en llegir,

O també a l’obcecar,

Té un bastó per a regir

Per si tens que replicar.

JUTGE, MÀ, BOMBETA I ENXUFE

Creix nostra sensació

Rajada pels resultats.

Uns s’apliquen la lliçó,

Altres són tot silenciats.

La mà que “ma-ni-pul·la”

Al cable que connecta,

Per no seguir les corrents

Acusats són de dolents.

El crítics són perseguits,

Fora secta, maleïts.

Mai han éstat ben jutjats 

Pels jutges arrimats.

PIROTÈCNIC

En un any especial

D’aniversari faller,

Es manifesta com cal

carcassa d’un coeter.

Alzira quedà buida

En la nit de la plantà,

Cap a la muntanyeta

Fugírem en espantà.

Set són les programades

Castells i mascletades,

Són éstes disparades

Que no seran debades.   

Sí, set sectors té Alzira,

I estos, els versos que són.

Síl·labes en la mida,

Carassa fallera som.

EL PARC-FALLA INFANTIL 2014

ARTISTA: CARLOS MARCH i GOMIS

 LEMA: “ESCAC i MAT”

CRÍTICA: JESÚS CEBRIÁN i DAVID LÓPEZ

Falleretes i fallerets

s`apropa el mes de març,

és hora de fer públic

el monument que hem preparat.

Aquest any anem a jugar

a un joc molt peculiar,

doncs a la falla El Parc

es farà una partida d'escacs.

Al centre de la falla

la partida ha començat,

però sembla que el rei i la reina

no se n'han assabentat.

Aquest dos protagonistes

que a El Parc han arribat,

només pensen en les falles

i de la partida s’han oblidat.

Però així i tot la partida

de nou ha començat,

alfils, cavalls, torres i peons;

posicions van agafant.

Al darrere del monument

trobem la porta del Castell,

però on s'entra a la partida

pagant algun ¨euret¨.

Com en tots els llocs;

més d’un espavilat,

que no paga ni un euro

i per dalt ja s'ha colat.

Al costat d'una farola

trobem a dos xiquets,

tenint poca vergonya

i rient-se dels peonets.

Es burlen amb gràcia

perquè han trobat un foradet,

des d'on veuen la partida

en primera fila i molt bé.

A la torre del Castell

tenim un pregoner,

que anuncia a tot el poble

aquest gran esdeveniment.

La partida va pregonant

als veïns i forasters,

perquè tots hi participen

i cap persona es perda res.

Mols xiquets omplim

les rodalies del Castell,

fent mil peripècies

per trobar un bon lloquet.

  

I ací uns amagats

molt atrevits i espavilats,

que a la partida mentre tant

les figures van furtant.

Les trauen una a una

i amb elles volen jugar,

esperem que es divertisquen

sense haver-les de trencar.

I és que aquesta partida

un gran rebombori ha alçat,

tots volen gaudir d'ella

i no perdre's el jugat.

Esperem que vos agrade

la nostra partida d'escacs,

i que aquesta falleta

vos deixe meravellats.

  

I ja per acabar

la partida tan peculiar,

tots quedaran meravellats

amb la partida d'escacs.

Falleretes i fallerets...

amics en general,

este és nostre tresor

i al Parc estareu millor.

EL PARC-2013

LEMA: Alzira 'The Kitchen' de gent

Artista: Toni Pérez Mena 

A casa benvingut

i sempre ben rebut,

altra cosa diferent,

és, quedar-se content.

Alzira i la seua crisi,

que a la caixa té un gual,

mirant al precipici

i governats per igual.

Alzira i l'ajuntament

pareix un "kitchen",

cuina on es va coent

patint-ho la seua gent.

ççççççççççççççççççççççç

Caldo per trossos

i fer-ho com cal,

limitar els costos

a pa, oli i sal.

L'euro no ens trau

i el projecte es cau,

no hi ha mai prou

per tot el que es cou.

Ací ens pica,

i ací ens cou,

el Redal incita

a tornar l'ou.

Una ració d’impostos

per al veí arruïnat,

polític nadiu mostós,

sense trellat.

Çççççççççççççççççççççç

És la generació

conductors a la gana,

guapa selecció

que de tots mana.

Molta fantasia

que té la regidoria,

on d'ací no res;

agranarà la policia.

Tindria la granera d'or

per ser coherent,

però se n’és coneixedor

que no és ni d'argent.

Ççççççççççççççççççççççççççç

Una muntanyeta

engalanada i ben neta,

posant-li un cartell

i tots, maleint-lo a ell.

Polític malcarat

que ara té l’opció,

molt han renegat

parlant la població.

Si no ve, va,

el tal “Mont-alvà”,

altra cagada

de gran nomenà.

Seràs denunciat

si en hora t'han pillat,

en estiu per a sopar

ves-te'n al bar...!

çççççççççç

Pensa en el Kit-chen

i regidoria de protecció,

al costat de l'ajuntament,

i la porta del trist cupó.

I no sabent més

reconta i conta 1, 2, 3.

Mercader de bragues

per vendre’ns frares.

Un garbellar arena

ofici dintre la seu,

és el “parot” de la nena

i policia de "l’El-i-seu".

ççççççççççççççç

En Alzira hi ha

un amarg bullit,

amb aigua es courà

d’ampolla naturalitzà.

Servida que estarà 

la que s’idolatra,

i jo, pobra de bastança

fent punt de calça.

Adéu a les palmeres

ara si és de veres.

Me pillaré un fanal,

per guanyar-me el jornal...

Çççççççççççççççççççççç’

Flamenc es creu

al manar d’esta,

i dins de la seu,

de pilota, és cresta.

I si el camal,

només li presta,

xuplarà el seu sou

cou si fora un ou.

Tots a l’espectacle

però al Gran Teatre.

El Bisbi o Bustamante,

qui millor que cante?

A la vista està

com estava i està,

si demanes festa

de negat s’apresta.

Çççççççççççççççççççççç’

Pati dels clamors,
Llum i esplendors,
Allotjant historiadors
Çà i lla,
Als temps anteriors.

Camí de la vila

Arribes a la consistorial,
Reclam que enlluerna
Bellesa patrimonial,
Óbjecte cerimonial.

ççççççççççççç

Xaman remugador que diu,

ufanant critica que mana,

sordó el crític que escriu,

&

De certes les endevina

Àlgebra de la lletra,

verificant el que rima

i donant la miradeta;

doctor de la cometa. 

SANT JOAN 2013

(infantil)

Artista :

Lema: “De Menuts tots volem ser pirates”

Critica: David López i Jesús Cebrián

Què bonic és somiar

sent menut i navegar.

Què bonic és jugar

ser lliure i piratejar.

---------------------------------------------(Pirata a la palmera)

D’ací veig les vistes

i es divisa l’horitzó,

sóc a l’illa dels pirates

ma casa en definició.

--------------------------------------------(Pirata amb el monet)

Posar-se al paper

sentint-se satisfet,

i portant com escuder

a l’amic del monet.

Explorar al viatjar

solcant mars i oceans,

i què millor trobar?

els tresors dels humans.

-------------------------------------(Pirata cavant a l’arena)

Viure la fantasia

màxima alegria

mà de pala al cavar

i en l’arena furgar.

Al mapa la marca

per trobar un tresor,

i després a la barca

el cofre amb l’or.

--------------------------------------(Pirata descansant)

Entre somni i somni

hi ha que descansar,

que el viatge obri

noves portes a la mar.

----------------------------------(Sirena)

I precís idear

esta escena,

trobant a faltar

la bella sirena.

----------------------(Granota en flor)

I sentint-se xicoteta

la atesa granoteta,

aromada i tranquil·leta

per la grata historieta.

Lema: Musical ‘in crescendo’

Artista:             

Crítica: Jesús Cebrián & David López  

(BENVINGUDA A LA FALLA SANT JOAN)

--------------------------

Entre sons està el joc

i en la música tot val.

Menció per ser devot

de la dolçaina i el tabal.

Problemes en la falla

o aquella que visitaran,

es denuncia i es retalla

a la falla Sant Joan.

---------------------------(BAFLES i PIANO)

Els bafles de la música

alquilats o en casa l’amo,

pilars de la pròpia física,

i amb més tecles que un piano.

Per la crisi, és l’ocasió,

de llogar Disc-mòbils,

de bon rollo soroll al so

i de balls barats i fàcils.

Alzira té grans salons

per a bodes i comunions,

i per a batejos i ‘despedides’

de xics i xiques fadrines,

i per aquelles que per devoció

també fan honor a la religió,

i fan festa en cada cantó

amb el mateix tipus de sessió.

---------------------------(LIRA)

La nostra, ancestral.

Alzira, ben futura.

Societat, musical.

En bressol, de cultura.

Forjant, i vocacional.

La lira, en pedestal.

--------------------------(TAMBORÂ NACIONAL)

El xicot del tambor

natiu de la bella Vila,

oferint casa i menjador

a un germà que no alquila.

I sí, amb diferència,

Alzira és potència,

“Tamborà Nacional”

de la taula al portal.

Però el faller ha perdut

tot un cap de setmana,

lògic que és promogut

pel tambor i per qui mana.

Som Festa Nacional

i altres bens que tal,

tot és per fer menció

d’Alzira i la població.

-----------------(DOS MÚSICS XARANGUERS)

És economia submergida

la xaranga al carrer,

mes que fomentes vida

en lo melòdic del ser.

Per fer gran la festa,

concursos de xarangues,

en el premi estarà la pista

de l’IVA que no pagues.

En Alzira tot va encaminat

en fer de l’art un esclau,

i a tocar en la Societat

sense rebre un clau.

---------------------------(NEGRE TOT MANTA)

Els d’Alzira sense manta

i amb una gran motxilla,

sempre venent-te un “CD”

i oferint-te el jo que sé

a l’hora de prendre cafè.

De la música també viu

però del benefici se’n riu.

Sempre a peu, i amb picardia,

per si l’agafa la policia.

  

--------------------------------(NINOTA CD)

Sóc Alzirenya,

I com és normal,

sóc pirata formal.

Simfònica i flamenca,

de rumbes i discoteca.

I també als impostos....

...els faig la “xeca”!  

Doncs és més barat

de la xarxa ser descarregat,

Ares, Emule o Download,

el Cd, sempre preparat.

---------------------------------(L’HOME DE LA GAES)

Sóc odiat i temut

i molt ben paregut.

Sóc l’home de l’SGAE,

cobrador d’eixes tasses

per si no les pagares.

Apaguen la veu

quan pose l’orella,

i cobre en cada seu

per ser vividor d’ella.

----------(EL GROS I EL FLAC)

Som el gros i el flac

i volem ser el jurat,

entesos de la modalitat

segons el reglamentat.

En Alzira el Teatre Faller

es representa en valencià,

i es premia el sud-americà

o aquella obra en musical

dient-nos que també ho val.