Explicació del monument gran al llibre 2014
2013
Artista: Antonio Pérez Mena
Lema: "Carcassa-carassa"Alzirenys pel món.
Crítica: Jesús Cebrián i David López.
La bona en benvinguda
Alzira té història
i El Parc viu en ella,
és falla meritòria
assentada i molt bella.
Cau de fallers i festers
un món
paral·lel i dubtós,
transformats en vils coeters
valencians,
artistes tots nós.
I, viure
el monument,
que veuen sense pressa,
el desvetllarà
clarament,
faller; “carcassa carassa”.
Base remat bola del món
Com un meló de tot l’any
és de ben gros, gran i redó,
de carcassa a carassa;
fallers estimant sa casa.
Roda-la en cabriola
Per recomanar-la al món,
la festa en vidriola
que poc després, a tots confon.
Untats de contradiccions
Amb els d’ací i els d’allà,
Un bon fet són les opcions
per cremar-los a la falla.
Carcassa és bona vista,
Oblit que profund ha estat,
En vista d’una crítica;
Tret i pet, masclet petat.
Bunyolera-castanyera
Joia viva de festa
recompensa forastera,
fum i Flama foc empestat;
Bunyolera, castanyera.
Llei que ens empobreix
l’entrega de recompenses,
a l’acte sols s’acudeix
que car és, si
bé ho penses.
Flama de la castanyera
bunyol de carabassera,
pobre faller i fallera,
buidant-nos la cartera.
La lluna per un reglament
Nua en la comprensió
Orquestrant nous reglaments,
Raó per definició,
Malbarata les fosques ments
A la llum en defunció.
Castigats per les esmenes,
Lligant-nos les despullaren,
Al llom i en les esquenes,
Uns fallers, les aprovaren.
Lligant-nos les despullaren,
Al llom i en les esquenes,
Uns fallers, les aprovaren.
Nul·la és la solució
Obtusa és la qüestió.
Vianants de Plaça Major
Parc no pareix que siga,
Lloc, passeig de persones,
Arribant en cercavila
Ça enrere, de les obres,
A la plaça d’Ucraïna.
Marroquins en este Marroc,
Alzirenys sols per lo devot,
Joves, majors i algun brot,
Oriünds en una veïna
Rastres de la Romania.
El Iaio és Xiquet
El curiós del nostre món
Setiades per bona ment,
Traint les mentides de torn
Al bon preu del monument.
Fraus variats per ací,
Escurabutxaques enllà,
Ser o no, fer en la festa,
Tro i nom en una cresta
Al so, cuita en pesta.
És com
el a, e, i, o, u
A robar el que es puga.
El món és fort gran i redó.
I a casa una pedra.
O mullant-li a la cabra,
Untats de llet, amb mel Fabra.
Postura de troglodita
La norma, Junta, canviant
Local Fallera als anys,
Estil de la realitat
Irreal
de l’actualitat,
Donem al camí bona fe,
Estimant l’esperit de bé.
Viure és no morir,
I sempre, camí per davant,
Deploren els fets de l'ahir
Als que hui; van legislant.
El soterrar de la festa
Trencant amb les tradicions
Retruquen en negació,
Estada d’obligacions
Sumits en la defunció.
Sant màrtir d’aquell sord Bernat,
On es llevà pel gastat
Mort, poble, nul i soterrat.
Festa, Cultura Tradició
Alzirenys, viatgers del món
Estimat el que se’n va
Llunyà de la mare terra.
Vivint pròpies cultures
Insípides criatures;
Adornant harmonies,
Traint contra estructures,
Gestionant ruptures, i,
En profit d’acupuntures.
Roda la bola pel món
Obtús per la misèria.
Dispersat faller si confon;
A fer la mà, ja no cria.
Coeter del cau barri
Fora poble volen el fet
I tot allò del conegut,
Ara busquem el bum del pet,
Tro que vol desaparegut.
I volen llevar-les, totes.
Vida d’una tradició
Obtús és el cau confús,
Rau en prohibició;
Àngel o boig fora d’ús
Sinuós pet, tro, opció.
...i es continuarà entrant al detall
en tot allò que a la vida pertany,
fent cura amb ball i badall
i de tot el que passà en l’any.
Ací els esperem,
en l’aniversari que celebrem,
fruita del conquerit
i de huit en huit
síl·labes del vuit,
sense cau ni buit.
I sí, de cinc en cinc,
fins al vint-i-cinc.2013
Artista: Antonio
Pérez Mena
Lema: Alzira
"the kit-chen" de gent
Crítica: David López
i Jesús Cebrián
I torna a casa, però
també es pot dir que tornem a sa casa. Amb tan sols 15 anys, Antoni Pérez Mena
entra en el món de les falles de la mà de Juan José Armengol i Armiñana.
Després d'un llarg aprenentatge decideix en 1995 crear en els seus propis
monuments tan grans com infantils. Anys en què vam tindre el plaer i el gust
d’estar en les seues mans, un gran mestre artesà. Als quatre anys, en 1999, es
va crear l'empresa Artydeco realitzant falles a València i en diversos pobles,
obtenint variats i importants premis. Actualment Toni Pérez torna crear les
seues pròpies falles en solitari, instal·lant-se, ara sí, en Alzira.
Fogó i remat
Un fogó, un forn, una
cuina,
ple de greix fins el
cap
com a l'Alzira
ciutat,
que sembla cotxina
per la trista realitat
i la nul·la
finalitat.
Per eixes primeres
pedres
de projectes i obres.
Per les nul·les
bufonades
tan mal
representades.
I per creure en faules
i en contes de
lleteres.
Alzira necessita i no
recull,
és el conte que ens
acull
i ha palades ens
trauen l'ull.
A més no hi ha prou
diners
en sentències per als
jutges,
i mils de milions en
pessetes
per les coses tan mal
fetes.
Es diu que el veïnat
està content
pels retalls i l’increment;
cinc-cents milions
per ací
i altres tants més
enllà,
immersos també al
malefici
que amb la minva de
l'edifici
molt menys es
recaptarà.
"Llevant trossos, i caldo afegint"
És l'actual i trista
acció,
d’este, que pareix un
fartó,
i si diuen pot ser
“bulo”
de la presidenta amb
bastó,
mentre tres sous va
adquirint
la guapa de
l'històric bastió,
la culpa anirà
repartint
per les errades en
gestió,
posant-li més foc al
fogó
i en impostos a la
població.
Mentre el veïnat,
pateix precarietat
bufant caldo gelat,
apegant-se-li van els
mocs
al que abans tenia
bigots.
Al pa, oli i la sal,
sols podrem dir val,
arruïnats pels
banquers
i per este gros paler
que era abans el
cuiner.
Al consistori
Calla, calla Maria,
escolta el soroll de la
via,
la família de la
gavina
estan del monyo a la
rinya,
murmurant-se entre
veu
i per darrere fent
pinya
maleint-la més de
deu.
A més a més i en
consigna,
fent-li tots la
pilota a la seu.
I que l’única opció
en legislació
és una mala solució.
"Partides” a
alleugerar
i trossos que llevar,
salaris que baixar,
impostos que pujar,
contractes a
“renegociar”
i de la resta,
“relentizar".
És el nostre
ajuntament,
el que sembla un
"kit-chen",
el del poble, el de
la gent,
és el nostre Ajuntament,
que sense el bull
està calent.
Ajuntament
Diuen les males veus
que viuen com a déus,
allí, al Consistori,
on se celebra el
plenari,
dirigint Alzira
ciutat
segons la pròpia
autoritat,
i aprovant-se el
voler
més que parega un
galliner.
Que hi ha regidors de
sou i filló,
que en la veu no
tenen cap opció,
i dintre del partit altres regidors
que sols poden ser
oradors,
doncs hi ha varietat
en consigna,
de qui mana de tot,
és la gavina.
També uns jardiners
que no cuiden dels
rosers,
perdent-se entre
papers
i en lletres de berbers.
I com no, carasses,
com en totes les
cases,
que té diferent visió
per ser un bloc en
coalició,
sent bitxo
"raro" en opinió
i de possible
extinció.
Gran façana la del
consistori,
tot façana i sense
auditori,
i pobres alzirenys en
qüestió,
que sols s'acosten:
que a pagar el cupó.
Espectacle al Teatre
També hi ha cremors
i són variades les
raons,
per assalariats i
posicionats
i cara d’amics i autoritats,
que fan la volta amb
banalitats
per eficiència i per
arrimats,
que gratis
adquireixen localitats
quan al Teatre van
els cantadors;
els d'Elena, que són
els millors.
Plaça de l'Ajuntament
És la plaça de les
reunions,
Crides i
manifestacions.
És entaulat del líric
i tenor,
la música i el
tambor.
És on juguen els
xiquets
apegant en terra els
"chiclets".
És l'anomenada pel
Carbó,
i molts, no comprenen
l'eslavó.
Allí diuen que
s'ajunten
fan grup i s'apunten,
fent agre als veïns
que pensen ser
dofins,
i és molt més vergonyós,
per no posar-li un
boç,
quan parla en
castellà,
pensant que el valencià
és una llengua de dos
i parlar-se és més sa
si dintre casa es fa.
Muntanyeta
Però un que passa i
va
aliant la manta a
“mansalva”,
clava la pota fins el
mànec
amb finor i ploma
d’ànec,
i per una vegada que
va;
en l'errada que l'encertà.
La Muntanyeta del
Sant Salvador,
que des del
consistori no es veu,
i per estalviar-se un
netejador
plantegen tasca, en
motiu greu,
posant un cartell
anunciador
que fa alçar al poble
en veu.
Serà per prohibir...
o per no invertir?
I gasten en ferro un
dineral
amb el preu que té i
val,
que sumant-li el
retolar
no hi podem ni
imaginar,
ni el que pot arribar a costar
les mans que el van
instal·lar.
Prohibit pujar a
sopar...!
Que la neteja s'ha
estalviar,
sense horari seràs
denunciat,
i si la brutícia allí
has deixat.
Unit a la poca
consideració
de la jovenalla que
hi acudeix
i les poques
papereres en qüestió;
s'ordena horari al
que s’obeeix
que és, per millora i
protecció,
i si la norma
s'incompleix;
vindrà, una
clara sanció.
Festes d'Interés Turístic..
( particular)
Adéu a les tradicions
que fins ací han
arribat,
trastorn i
obligacions
quan la gent s'ha
queixat.
Ma que té collons,
a hores d'ara
l'entramat.
Caperutxo, faller i
fester;
va pagant-se sempre
el fer,
amb la clàssica
complaença
del govern en
presidència,
o amb el que tinguen
en ment
els poderosos de
l'ajuntament.
Els fallers de la
veritat
que fan soroll, foc i
pudor,
i que al gaudir en
festivitat
gasten el carrer
d’orinador,
i sabent-se del poc
trellat
algú fa brutícia en
germanor,
posant després dintre
el sac
al menut i al més
major.
Tots sabem que s'ha errat,
però mal és ser
criticat,
per l'alarma i la
cremor
sobre la rica
festivitat,
sent desconeixedor
de quina és la
realitat.
Els caperutxos i un
reçat,
que mà de ciris i
tambor,
per la cera de
l'esvara’t
s’acusen en la remor,
de que és per la bona
acció
mentre van fent
l'oració.
I decau l’esplendor
en crítiques de
veïnat,
que sent contrari al
senyor;
han caigut un bon bac
pegant-se un cop al
cap.
Serà doncs real i
l’ocasió,
de demanar; una
indemnització?
I entrant embalat
per si de cas en un
grat,
que és de bo ser
escoltat
i passar després al
debat.
Així és, la realitat,
i de tant en tant,
la cosa anirà
millorant.
I no sentir-se sols
sense pors ni
sorolls,
que estem entrant,
per tant,
a la crítica del
voltant
.
<><><><><><><>
A casa benvingut
i sempre ben rebut,
altra cosa diferent,
és, quedar-se content.
Alzira i la seua crisi,
que a la caixa té un gual,
mirant al precipici
i governats per igual.
Alzira i l'ajuntament
pareix un "kitchen",
Cuina on va coent
patint-ho la seua gent.
Caldo per trossos
i fer-ho com cal,
limitar els costos
a pa, oli i sal.
L'euro no ens trau
i el projecte es cau,
No hi ha mai prou
per tot el que es cou.
Allí li pica,
i allí li cou,
el Redal incita
a trencar l'ou.
Pujar impostos
al veí arruïnat,
i lluir mostós
sense trellat.
***
És la generació
i majoria a la gana,
guapa selecció
que de tots mana.
Té la granera d'or
per ser coherent,
però se n’és coneixedor
que no és ni d'argent.
Molta fantasia
que té la regidoria,
i d'ací no res;
agranarà la policia.
***
Polític mal carat
que ara té opció,
molt han renegat
parlant la població.
Si no ve, va,
el tal Montalvà,
altra cagada
de gran nomenà.
Una muntanyeta
engalanada i ben neta,
posant-li un cartell
i tots, maleint-lo a ell.
"Seràs denunciat
si en hora t'han pillat,
en estiu per a sopar
ves-te'n; al bar...!"
***
Pensa en el Kit-chen
a portes de l'ajuntament
i no sabent més
reconta conta 1, 2, 3.
Fa les seus cues
amb preocupació,
moltes són les penes
per pagar el cupó.
Ofuscada i cansada
abans per idolatrada,
Ací ben bé descansa,
fent punt de calça?
***
.....Continuarà
2012
Lema: De la Murta a la Casella
Artista: Vicent Chaveli
Crítica: Jesús Cebrián i David López
Efectivament,
com que la família és el que conta, no cal ni dir, que vostè ara mateix està
endinsant-se cap al que per a nosaltres és el més desitjat, nostre col·lectiu
faller, i per eixe motiu els convidem a viatjar, però això sí, a fer-ho en
companya dels seus i també amb nosaltres, naturalment. I ara que ve al cas parlarem
de Natura. Nostre amic i gran artista Vicent Chaveli, aquest any ens presentarà
un altre gran treball per als dies de Sant Josep; treball, que tornarà a no
passar desapercebut. Ens transportarà per eixos racons tan emblemàtics que
tenim al nostre entorn, i que fan referència a la nostra Natura, les seues sendes,
camins, les coves i els pics, les seues serres, algun monument, i perquè no? fins
i tot un pi. En ell, ens mostrarà tots els seus avantatges i algun xicotet
inconvenient, i repassarà la seua història. Amb el seu ingeni i coneixedor del
medi, farà que estes lletres siguen l’antesala del que serà finalment, i així
que es queden al seu record, sí, sobre estos paratges tan nostres, tan seus i
tan exquisits. Faça un lloc a la agenda, i viatge. No perda l’oportunitat de
passar i visitar-nos, que amb bona roba i bon calçat, l’esperem per a fascinar-nos
tots junts i pas a pas:
“De la Murta a la
Casella”.
Tan sà i
ple de puresa,
Que amb
certesa;
Tanquem
els ulls
I ens
omplin d’orgulls...
Pas a pas
farem un repàs,
del que és genuí
de qualsevol veí.
Viure a Alzira,
és molt fàcil,
Parc de la Natura.
Jardí i gesmil.
Guardià i sobirà.
Camina pel camí
o per nostra serra,
te n’adones que no té fi
la bellesa de la terra.
Moltes direccions
de llocs insignes,
i també té opcions
el Racó de les Vinyes.
Ací nostra Murta
Paratge Natural,
no res se li furta
si es tractés com cal.
Hi ha excursions
i és molt habitual,
uns per devocions
i altres pel ritual.
Les famílies juntes,
joia de cultures,
participen en la protecció
i en la seua reforestació.
En el dia de l’arbre
tots a la serra,
i no ser cafre
que en perdre-la s’erra.
I és obligat
per valent o frare,
haver transitat
el Pas del Pobre.
O la Ruta dels Monestirs
recuperada per a conèixer.
I al porc senglar a tirs
si el veuen aparèixer.
La creu del Cardenal
la posaria un animal,
doncs des d’eixa posició
esplèndida és la visió.
Però abans d’arribar,
les runes cal contemplar,
el jardí amb els lleons
i la Torre dels Coloms.
I el pont d’un Felip,
que era el segon,
en homenatge presidit
posat té el seu nom.
I l’escut dels Vich
que mana a la portalada,
i que per renaixentista
és molt admirada.
La capella més bé curta
de la Verge de la Murta,
envoltada d’un jardí
que ho fa tot més diví.
Allí vivien els veïns
dels frares Jerònims,
i després es va comprar
transformant-ho en solar.
Dona nom a la Murta,
“La Font de la Murta”,
on rodejada de Murta,
i allí aparegué;
la Verge de la Murta.
Un aqüeducte Romà
i aigua cap a les basses,
seguint-lo et dirà
el perquè de les passes.
Roget és l’animalet
que ben gros es fa,
doncs és obligat el fet;
de donar-li un tros de pa.
És lloc i camp base,
estudi de direccions,
per a les Orelles d’Ase
prepara les provisions.
I si vas a la Casella
en l’oratge adequat,
aniràs amb cistella
i el bolet replegat.
Sí, pel barranc,
anima’t caminant.
Racó de trellat
que a tots llocs abasta,
mes que estiga poc poblat
també costa una pasta.
La Font del Garrofer
on l’aigua no és potable,
i un barranc o sender
molt recomanable.
I si pugés al bar
que té bona llar,
cal esmorzar
i la mosca espantar.
Sorolls de masclets
on no
correspon,
no t’amoïnes ells són;
les armes i els trets.
Ací tiren al plat,
vaja un trellat!
I un parc infantil,
que en dates d’hivern;
bufa per allí un fil
que és un infern.
Caminant que camines
i cap amunt t’encamines,
amb compte, ves amb
compte,
fes d’allò, un bon conte.
I pas rere pas
segur que te n’adonaràs,
un poc més en dalt
per natura i per malalt.
Pel camí pedregós
ho fa tot més curiós,
volent seguir els núvols
i trobar-se els cérvols.
Camines caminant
amb pluja o sol radiant,
el trajecte no està fet,
si no puges a l’Ouet.
Espectacles naturals
i coses boniques de trellat,
la Cova de la Galera
i el Cavall de Bernat
I amb les bicicletes,
no aneu al Pla de Simetes,
doncs per a les BTT’s
marcades hi ha altres rutes.
La Serra de les Agulles,
visita-les quan pugues,
i de les orelles d’Ase,
que de hui que no passe.
Però cau-te i prepara’t,
sempre, i al Matxo flac.
No sigues un cansat,
posat roba, i bon calçat...!
I seguint el sender
de les nostres xafades,
també el Pla del Barber
són de llindes afamades.
Paratges preciosos
al nostre voltant,
bonics i joiosos
anima’t caminant...!
Fuig de la ciutat
on tots som animals,
i vine a la tranquil·litat
on serem germans.
Explotació natural
en territori floral?
-és dubtós l’assumpt
durà algun repunt.
Es pensaria en contribuir
per a després gaudir?
-amb un sol “ €uret ”, i de cadascú,
seria més beneficiós, i més comú!
Molt per sentir,
per gaudir i resistir,
per contar i respectar,
gaudint en l’heretar.
I els nostres paratges,
es resisteixen als monedatges?
A l’ombriu i cara sol
l’alzireny no viu sol,
d’esquenes a les serres
des de fa molts segles.
Transita
pas a pas,
són; els espectacles naturals,
i dels
que nós, som els guardians.
Recupera
i col·labora,
és el
deure de tots a l’hora.
Posat bona
roba, fes-ho,
i un
bon calçat,
i
descobreix-ho,
i anima’t,
que
t’ho mereixes,
per arrimat.
per arrimat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada