Batecs de sons

I vaig veure entrellaçar-se
un sospir
acolorit
en la teua mirada
carregat
de murmuri
celeste
i nebulosa
de gemec.

I vaig lliscar
les gemmes
fregant
el teu cutis
en el dibuix
derrotat
d'amor
cupido
i escoltar
l'arpa
en la cuirassa
del teu interior.

Art Rous

Jo volia una mascareta
feta per la Rous Péres,
canviaré de bandereta
amb el roig a les voreres
i el cara al sol de cançoneta.

Sí, sí, la dels gallumbos
d'un guàrdia civil.
Com un morrió de gos

seré un pudent servil
i l'ofegat d'un mal mos.

🎶🎶..Xiqueta meua
del pinzell eres l'ama,
per culpa teua
tinc por i poca gana.
De cosir no pares
o no eixiré al carrer,
pintora femellera,
que si m'oblides
un tabenot tindré que ser.🎶🎶

"Entre valles de sombras verdes"

Parto desde el amanecer
confundido entre mis estrellas,
vil, nebuloso y fugaz dia
que al mismo valle me destierra.

Parto hacia ti en esa distancia
que no puede odiar al pasado,
creando el sentir lapidario
en versiones caballerescas.

Dejaré entre tiempos presentes
el robo a un suspiro en relato,
un momento para el futuro
y un vestidor de luz perenne.
que agudice el firme camino.

"A les faldes del cometa"

Quan estic a prop de tu;
l'àngel es fa bestiar
i els dos se'n van de rondalles.

I en cada visita al mar;
brolla un despertar atònit
a la riba del record.

Com una brisa furtiva
depurant les parcel·les
a la ronda del meu cor.

Revolant ales de Lluna.

En tu baile

Als raïls
de l'horitzó,
naix el viatje
entre les onades
d'un dia
que brilla
mentre dorm
la Lluna.

I el politçó
de l'arena,
vencedor
de la cançó,
és qui obri
les finestres
en el córrer
del temps,
fins la cala
del teu Sol.

Haiku "tormenta"

Sonen tabals buits
orquestrant en les altures
vent humit de glòria.

Vola al Matamon
un espectacle al matí,
Alzira es remulla.

Som i sóc

Som la llum davant del so,
som l'aigua que mulla ferides
i el salar d'un dolç pastís
orbitant entre mil galàxies.
Som.

Som la pluja
quan tu eres el sol.

Com l'infinit d'un nou dia
amb sabors per un creure,
en l'estimar,
en les abraçades,
en el robar de les mirades,
en el riure,
i la història d'entre els estels
en la màgia d'una vida,
som.

Som els presoners
competint en la carretera,
som la nostra llibertat.

Som, la fera aletargada
en un vagó sense destí,
som el Olympus
del nostre futur,
però davant tot som;
entre la pols estelar,
el que vullgues tu de mi.

A contracorrent.

Som,
i sóc.