Som i sóc

Som la llum davant del so,
som l'aigua que mulla ferides
i el salar d'un dolç pastís
orbitant entre mil galàxies.
Som.

Som la pluja
quan tu eres el sol.

Com l'infinit d'un nou dia
amb sabors per un creure,
en l'estimar,
en les abraçades,
en el robar de les mirades,
en el riure,
i la història d'entre els estels
en la màgia d'una vida,
som.

Som els presoners
competint en la carretera,
som la nostra llibertat.

Som, la fera aletargada
en un vagó sense destí,
som el Olympus
del nostre futur,
però davant tot som;
entre la pols estelar,
el que vullgues tu de mi.

A contracorrent.

Som,
i sóc.