Tot té un principi
Som els reis de la sàtira
Amb molta i variada faena.
Els més portents en Alzira
Em cague en la mar, serena.
Gran treball i responsabilitat
En que tot isca ben nugat,
Que siga graciós el contat
I estiga ben rimat.
És igual la mètrica,
És igual la irregularitat,
Però si està ben versat
No durà polèmica.
No hi ha que ofendre
En cap dels ací escrits,
Però ho hem de difondre
Malgrat peguen crits.
Contarem i contem
Abans i després,
Buscant sempre el quòrum
Fins que no puguem més.
La bondat ens reflecteix
En les dites contades,
És el que en veritat ens ix
Per a que sonen xarlotades.
Senyores i senyors
Açò es una xicoteta reproducció,
Doncs ara acaben les llavors
D’aquesta, la introducció.
.....en tecla i paper, no hi pot haver tisora.
Per una presidència
Un any ple d’embolics
Pot deixar-los bocabadats,
Doncs volien ser esplèndids
I s’han quedat empardalats.
Començà l’exercici
Amb una votació d’ofici,
I per repetitiu de candidat
Es pegà un gran bac.
Per la ràdio s’escoltà
Qui era el tal ciutadà,
Que aspirava a la presidència
I pareixia, que amb urgència.
Però les imprudències dites
En un rigorós directe
Deixaren ja establides
Com seria el seu tracte.
I quan arribà la votació,
Ja se sabia el resultat.
Era la millor solució
Per a un mal educat.
Dilluns tenia que assistir
A la nova cita de programació,
Però a la ràdio no va acudir
En la dita segona emissió.
Adéu deia, adéu
Quedeu-se si voleu !!!
Que amb la vergonya que he passat
Me’n vaig a amagar el cap...
.........i no hem tornat a saber d’ell.
També per un coet
Sempre passa el mateix
I més si és per un coet,
Uns paguen quan els pareix
I altres peguen el pet.
El pet el peguem tots
Siguem o no devots,
Sense vergonyes també al jutjat
Amb molt poc forrellat.....
Ni amb dol nacional
Ni amb dol espiritual,
Si esta firmat
Te tinc pillat.
I si quatre gotes cauen
I es mulla el masclet,
Em trobaré satisfet
I amb algun dineret.
I com puc tardar a cobrar
que ja ho he pogut provar,
La factura t’he pujat
Perquè sóc un descarat.
I altres comerços ara oberts
Que maquinen encoberts,
Volen ara anul·lar-me
I així poder putejar-me.
Em furten la clientela
Punyalada drapera.
Quasi cap coet he tirat
En la que és, la meua ciutat.
........amb metxa i pólvora, boom!!!
Coses de la Junta
És la junta
La que rejunta.
És la junta
La que s’unta.
Ells negocien
Una bona direcció.
I diuen que és despòtica
Per la confrontació.
Van, donen i venen.
Donen, tornen i van.
Més mal any que valen
I allí ells estan.
Són els delegats
De la junta local.
Els no implicats
Anar-se’n més els val.
Sempre en reunió,
Algú juga al parot,
I sembla un tararot
En cada objecció.
Porta ulleres
Ben ancorades,
I del nas a orelles
Sempre fa rialles.
No fa mai gràcia
El molt mal graciós,
I té la tendència
De fer sempre, el gos.
..........si vols conèixer-lo, vas i vens.
Sí, vine
No diguem cap mentida
I és una realitat,
dispensa per lo repetida
d’una petició amb necessitat.
Amb este són cinc
Els anys meravellosos,
Podrien ser vint i cinc
I cobrir-nos més els ossos.
Ara tenim un sostre
Mal arreglat,
Compartim fins el pondre
Dintre l’escusat.
És un recinte esportiu !
I sabem el que diguem.
Però en el nostre col·lectiu
Cau necessitem.
La nostra progressió
Es ben aclaridora,
De la nostra evolució
Tu eres la paridora.
Podríem parlar
Un poc mes sovint,
O embogir al pensar
Per la inseguretat que patim.
Sols una clau
De cau necessitem,
I al tirar el dau
Tres llocs trobem.
........un lloc i un cau, és la nostra clau.
Mesclades
Són les dos festes
D’interès turístic nacional,
Són les úniques metes
De gent molt racional.
Realment impressionant
Els diners que ací se mouen,
És una ciutat molt canviant
I que del cel a ningú li cauen.
Per això són recolzades
Amb immensa implicació,
Doncs en totes les cases
Per alguna es té devoció.
De conte és la coincidència
Que ja no repetirem,
Un sospir d’història
Que molt bé gestionem.
Molts col·laborem
Perquè altres ho festegen,
diners sempre aportem
I sempre tot ho cremen.
La nostra processó
D’envellits passos,
També tenen disposició
De donacions a cabassos.
La publicitat
És la mira.
De publicitat
Molta en Alzira.
........si tu vens, nosaltres estem.
De llibret
Què gran és la desolació
Al ser rebuda la publicació,
Doncs enguany en el llibret
Més nets que un pet.
En València
Res de res,
En València
Enguany no piques.
Són decisions polítiques
Ens deia un gran entès,
Per molt bé que el publiques
Sols toquen, ú més tres.
Per Alzira, quatre,
I no hi hauran cinc.
Si algú vols batre,
Poca culpa jo tinc.
Sabem les debilitats
Del ací millor editat.
Nosaltres ja som premiats,
Visca la Falla el Parc!!
El pròxim any
Tornarem a lluitar,
Eludirem a l’engany
Per enfilar-nos l’altar.
El altar del reconeixement
És el millor regal.
El caminar es simplement
Un treballar formal.
.......per a llegir, lletres.
Un concurs
Com és obligació
De qualsevol humà,
No vol la defunció
De nostre planeta demà.
Intentem educar
Sempre als més menuts,
Que el món s’ha de cuidar
Per estar ben avinguts.
Hem de tindre dignitat
Amb el nostre viure.
Hem de tindre afinitat
I en el futur somriure.
Ara des d’ajuntament
Ens animen a participar,
Però és molt evident
Que ja mirem per no pagar.
Coses de la Unió Europea
per part del mig ambient,
un concurs que és la pera
si estalvies el huit per cent.
Normes i més normes
Per a poder participar,
Si tu creus que optes
Ho has de justificar.
L’energia i la competició.
La competició i l’energia.
Tu faràs un viatge,
Si cuides del voltatge.
..... i pugues o no pugues, a Brussel·les.
Per què?
Estava previst
per reiterades pressions,
estic decebut i trist
per certes comissions.
Ell té el màxim càrrec,
un faller de sempre.
Sembla ara molt més dret
amb possible mal de ventre.
Pareix que ja ho sap
i ho fa sabent-ho,
ens clava a tots al sac
per a reglamentar-ho.
No planteu !!!
No talleu !!!
Que s’ha de facilitar
per al trànsit passar.
No talleu !!!
No planteu !!!
que s’ha de racionar
i no afectar.
No planteu !!!
No talleu !!!
que monuments i barracons
toquen a tots els collons.
Pareix mentida
la trava posada,
és una gran putada
la que ja no és, suposada.
................i tu, qui eres?
Per a incidències
No puc ara parlar
doncs entre en còlera,
sols podem cridar
posant-ho ací en lletra.
Tot es pot anomenar
com vinga en gana,
no volent tampoc marejar
doncs és una opinió sana.
És molt particular
com ell s’ho apanya.
Però no es pot justificar
si el que fa és de pedra.
Un ninot a premiar
era dels artistes la feina,
també enganyar al jutjar
una vegada i altra.
I al anar a visitar
un monument de falla,
ens vàrem adonar
de la falta del millor gra.
El gra per a exposar
era el que no estava,
un ninot fet per a guanyar
que a més d’u penetrà.
Que es va trencar !
era el que contestava.
Ninots i burret es van desintegrar !
cosa no creguda i de resposta agra.
..........no volem ser de tu, zoòlatra.
Coses d’ella
Pot ser un fracàs
o una gran desgràcia,
però en tot cas
ara és, de vergonya.
S’acatà el deixar-ho córrer
intercedint persones poderoses.
Però, per més voler de bomber
Amb el temps, més malícies .
El temps tot ho cura
i posarà a cadascú al seu lloc.
Això és el que prompte s’espera,
Oblidant-ho tot, en un bloc.
Històricament pareguts,
exercicis varis, hem tingut.
Històricament sempre decebuts,
i el 2008, el més fotut.
Ara les vergonyes
a tots ens corresponen,
per moltes de les preguntes
de les gents, que no ho entenen.
Dos versions
i els motius corresponents.
Veritablement son qüestions,
dels electors, els presidents.
Si és un mal educat,
i ella, una mal criada,
haurien de pegar els dos el bac
com a orde celestial dictada.
..................vols ser candidat o candidata?
Un dissabte democràtic
Després d’una setmaneta
Amb l’expectació de la roda de premsa,
la ex representant obria de nou la portà
contant una versió que ja cansa.
Però, davant la passivitat
de la nostra Junta Local,
es creà un dubte normal
en un divendres molt marcat.
Assabentats per les informacions
en diaris, ràdios i televisions,
en les falles i en les reunions
fins l’Alcaldessa, deixava opinions.
Com una bomba de rellotgeria
sonaven els crits de rebel·lia,
per les poques informacions
i les moltes imaginacions.
Tirant mà i en el dia següent
de possibles contactes favorables i afins,
es preparava el més corresponent
un colp d’estat sindiotàctic.
Així es creà una bomba,
en una concentració de bogeria.
què en l’hora del cafè es pretenia
en un bar reunir-se, de forma massiva.
A gran escala era preparada
per fer un intent de destronar.
Però els presidents en assemblea .
a la mateixa hora, es tingueren que presentar.
.........................en un dissabte de fort desgast.
Per un comentari suposat
Em tires damunt la gent
amb un llenguatge molt blasfem,
de roí mal intencionat i calent
per "semblances" que recordem.
En les falles que he viscut i visc,
mai he parlat mal del sr. Martí.
Ni faltat a un sr. tan carismàtic
que sens dubte, malalt era fanàtic.
Però, per a mi és preocupant
el que de mi tinguen en opinió,
i mai he anat les guerres buscant
doncs no és la millor opció.
No tinc cap punxa al cor
ni el desig de tindre-la,
la vergonya es com l'or
que en amagatall hem de conservar-la.
T’has autoproclamat un afectat,
que no era la meua intencionalitat.
Lleig bé, tu que eres home de casi dret.
Ací mor, part de la memòria, d'un “volaoret”.
Ja no més, entraré.
Ja no més, comentaré.
Per les diferències en mètriques
de parles, records, moments i veres.
Tu, que tant saps de lletra,
tu, que tan defensor t’autoproclames,
moments difícils tots en passem
malgrat que de vegades, alguns els oblidem.
...............jo sóc un més, però, faller.
I ara què?
És el moment d’ensenyar
el tramés per els volguts pares,
i no mai hem de menysprear
res del que també s’ha après.
L’elegància, la tendror,
saber estar i relacionar-se.
La tendror, l’elegància,
saber estar i amb fragància.
Recorregut de llarg camí
una vida, un faller.
Farà viure un somni
i recollir un saber que fer.
Com tot en esta vida
ens arriba el precís moment,
és una continuada escalada
que demostrarà nostre forment.
Les malícies d’una gent
no poden afectar a la resta,
si es té un poc de coneixement
sabrem fer, quan el moment ho presta.
Per això la gent elegirà
el que més a tots agradaria,
i bé que ho gaudirà
formant part de la història.
Ho tenim tot segur,
bona presència i millor parla.
Transmet un càlid i dolç sulfur
Regina tu sempre, Carla.
...................els secs també ho veuen.
Al perol
Es veia vindre,
i era suposat.
Cada pas s’ha de previndre
per no semblar un desllavassat.
Els crítics estan ací sempre
a la caiguda del pàmpol,
i altres per defendre’t
juguen de mala gana al handbol.
No mai ho encertaré,
doncs, no eres de bon grat.
Més val prompte anar-se’n
i no després com un desgavellat.
La gent està un poc farta
de tanta obligació,
les coses de la Junta
no són de veneració.
I després d’un any
per terrorífic en definició,
molts donaran mal any
buscant la teua dimissió.
Se n’han anat de les mans
eixes bones intencions,
de treballar com a germans
i de gaudir de les motivacions.
I per si és poc,
no estar a bé en la que mana,
demostrat és de devot,
i et dic, que l’has cagada.
..................obertes les candidatures.
