---CAMI NOU 2020/2021---
“Per a la nostra volguda, apreciada,
estimada i adorada Alzira.
A la que amb respecte es idòlatra,
amb gratitud i besos
i amb desitjos d’amor”
“Es tracta d’un error greument expandit. La gent creu que la imaginació d'un escriptor sempre està bullint, què no deixa mai d’inventar repertoris, incidents i relats, i que sense més, extrau les històries del res absolut. Per a ser exactes és del tot al contrari, quan el públic s’assabenta que escrius, et brinda els personatges i tots els convenciments, i si un concentra tota la seua capacitat d’observar i d’escoltar amb atenció, cert és que eixes històries continuaran buscant-lo durant la resta de tota la seua vida.
Aquell que normalment conta els relats dels altres, haurà de contar-los sempre, sí, moltíssimes històries més. El que segueix a continuació; em va ser contat a mi exactament com relataré ací, i d'una manera sens dubte inesperada.....” i així, comença la pel·lícula El gran Hotel de Budapest però, amb la llum de la més gran de les imaginàries semblances sobre la nostra benvolguda Alzira.
“GRÀCIES PER VINDRE”
...I comença la història de la vida i del nostre hotel i en ell, eixe viatge a peu del dia a dia pel poble, en societat, en festa, en cultura, en polítiques, en servei, en veïnats i en mil moments més que, tots venen a ser discernits sobre una pregunta en una sola resposta;. “Quan el destí d’una gran fortuna està en joc, l’enveja humana es propaga com un verí pel corrent sanguini”.
I així naix la nostra veu, la que podria ser el punt de vista i des d’un altre torrent de visió. I tal com deia el poeta:
El cor i la ment
viuen de l’alimentació,
encara que hi haja gent
que parle de confrontació
perquè vaja calent.
“Mai em vaig fiar
massa d’eixe criat.
Era massa honrat”
Benvinguts al nostre hotel
Benvinguts al Camí Nou
del Gran Hotel Budapest,
no es crega que té prou,
si ens visita; és molt llest.
Som el gra de la farina
dels bunyols per al ventre,
i al crit de la festa Josefina;
GRÀCIES PER VINDRE...!
És l’hotel dels somnis
perla de l’illa a la comarca.
Alzira als seus dominis
per una Vila que té marca.
Històrica i valuosa
en cultures mil·lenàries,
ho transmet en prosa
i en monuments poesies.
Tenim el plaer de presentar-vos:
El director
“Mesié” Diego Gómez
era sempre el més atés,
i ara, en la nova legislatura,
guanyant ha perdut pes.
L’amo és de l’hotel
i treballa tots els dies,
té un gran còctel
en diferents regidories.
Encara queden residus
d’educació a la societat,
però entra en el desús
els vincles de la ciutat.
En Desenvolupament
es treballa l’econòmic,
és la carta més potent
i la major d’un polític.
Les dames
I ací estan les dones
ben atractives i guapes,
són al govern regidores
i d’Infraestructures.
El Batlle és tan cavallerós
en la seua Ocupació,
que no farà ningun repòs
per guapa que és l’opció.
Voldria fer allò de la gana,
sense parar-li els peus,
i mana de la tercera dama
en els Projectes Europeus.
Totes volen el funicular
per accedir a l’assalt,
no sabent si en marxar
en la cima s’estarà més alt.
El botons que sempre t’acompanya
El Zero Mustafà
que és el xic dels botons,
de capità de festa ara fa;
agradant-li les processons.
És el ratolí Pérez
que no sap estar quiet,
a la torre toca noves notes
menjant-se un cacauet.
És el regidor en acció
a més de tabaleter,
i ens ha furtat d’imposició
un dia del mig any faller.
També ha anat oferint
a la festa una donació,
i al mateix temps exigint
al carrer una limitació.
El pilot somiador
Miren-lo, ens sobrevola,
és un expilot aviador
que vol controlar la vidriola
com un acomodador.
Ja ha trobat el box
per poder aterrar,
sabent que per ser "Vox";
les normes ha de jugar.
És com un globus sonda
contra la llei de l’embut,
per un assentament en rotonda
i un sou del nostre escut.
És com tota l'oposició
que està ben avinguda,
toca sempre en posició
d’estar a la caiguda
El cap d’estació
És el cap d’estació
xiulant l'eixida,
que amb expectació;
és criticada la partida.
Pressionat i tranquil
toca recaptar i gastar,
és el reten policial
que diuen és malbaratar.
De palau és l’escalinata
molt difícil de salvar,
allí és on ja es pacta
muntar un funicular.
I els xiquets del barri
van posant impediments,
i amb més d’un “cagarri”
donant-li foc als agents.
L’encarregat d’arreglar-ho tot
I ara toca la campana
l'encarregat de manteniment,
en cultura és qui mana
gaudint de l’entreteniment.
És el Jordi, un tal Verdú,
que sobre tindre un cor ferit;
posa en ordre a cadascú
sense pegar ni un crit.
Viu a l’ombra de l’hotel
junt amb l’Òscar i el Palau,
molt savi en el consell
i amb molta dosi de pau.
És el pilar fonamental
d’alcaldes i regidors,
hauria de ser semental
per trobar suplidors.
El cuiner
Res hi ha més important
en un hotel que la cuina,
problemes que van guisant
mentre hi haja una veïna.
L’Alzira de la "reganyà",
de l’arnadí i del bunyol,
de la paella i l'espardenyà,
de la “fartera” i el protocol.
Menjar ens agrada tant
que és la millor excusa,
una taula i un cambrer
i un alzireny que abusa.
Mesclem el dolç i el salat
i mai no ens hem acalorat,
també es de ben apanyat,
com no; fer-ho polititzat.
L’home del frac
Soc el representant
d’alguna llei pertinent,
ara estudie mentrestant
l’avinguda de Carcaixent.
És molt bona l’acció
el camuflatge del preu,
ja s’acosta l’expropiació
d’allò que es preveu.
Per això en la Vilella
hi ha un conte de vell,
també se li estira l’orella
per al qui passa pel Tulell.
Hi havia un centre comercial
que no va tindre molt d'encant,
a més d’un carrer educacional
convertint-se en vianant.
La 3a edad
Sí. Alzira ens encisa
i té hotels d’on triar.
El reconquista també precisa
alguna porta que tapiar.
Anem a l’asilo, residència,
al geriàtric o centre de dia.
A l’hotel menys burocràcia
i més barat els eixiria.
Alzira, ciutat del conquistador
amb més polèmiques de retruc
per l’ermitori del Sant Salvador
o els peus de la Verge del Lluch.
Anem per voluntat pròpia
a una vida de saló elegant,
però és una negada apatia
com eixir peus per davant.
Camí d’ascens a l’hotel
Empinada la carretera
d’un barri ben volgut,
en arribar al calvari
comença a estar decebut
Falten pins i manteniment
per veure neteja i verd,
i fer entendre a la gent;
qui no la guanya la perd.
La parella de gala
Sempre està preparat
per a ser reporter i gall,
a l’esport l’han relegat
per fer altre tipus de ball.
Fernando és president
del PSOE d’Alzira
i va semblar estar absent
a l’hotel de l’ajuntament.
Enguany van perdre pes
i el règim no van respectar,
no se sap si per cobrar més
quan la llista van manipular.
La dama que va al costat
de turista s’ha oficiat,
és la Isabel que l’han col·locat
amb un Patrimoni ja historiat.
El pàrquing de xiquets
L’hotel és el dels més antics
fantàstic com que tots ja sabeu,
la tecnologia dels nostres xics
i els jocs d’un gran museu.
Des del principi dels temps
i per a fer un entreteniment,
els joguets eren ben diferents
i obrien molt més la ment.
Molt forçut és el robot
viatjant del present al futur,
el joguet ara és de carxot
i el promocionem al "Fitur".
Mor en l’oblit un ninot de pèl
al racó o l’estant de l’habitació,
de pols se li ha cobert un vel
fins a la propera generació.
Les xiquetes i els xiquets
Per als xiquets a l’hotel
tenim l’habitació del joc,
molt antic és l’estel
i hui ja ens sembla poc.
La PDA i el mòbil,
la tablet i la PS4,
la Xbox i la Nintendo
en Alzira va increscendo.
Els xiquets com a exemple de diàleg
Xica: És l’amiga de la infantesa
Ciutat hotel de província,
i sense massa recompensa
som l’enveja per condícia.
Xic: Si, si, amiga de la infantesa,
i molts parcs on jugar.
Allí on la mare mai s’ho pensa
si a prop; ni hi ha terrassa de bar.
Xica: Sí, del teatre al carrer,
de les places als parcs,
des d’Alzira al món sencer
i en la Murta baix dels arcs.
Xic: Alzira, sempre Alzira,
rebonica, lluïdora, i bona,
guanya la perla conquerida
per tindre un nom de dona.
Xic: És com si digueres;
mira com vola l’objectiu.
Ara vas i els preguntes
per la coberta del poliesportiu.
Xica: Jo no vull lamentar
caure sostres a rodolons,
ni tindre accidents en jugar,
ni pelats ferits els genolls.
Els pares i fills del joc d’iguals
En Alzira pares i mares
o les mares i els pares,
és l’ordre del factor
que no és condicionador.
Els xiquets no entenen
baralles i lluites de valors,
però sí que es concentren
fent dels jocs amors.
La dona i els gossos
A l’hotel de la nostra Vila
S’instaura una desfeta,
si ningú ens vigila
quan el meu gos defeca.
Es mira cap amunt,
a la dreta i l’esquerra,
l’orí i tot el conjunt
es queda tot en terra.
Després som especials
reclamant més drets,
per amants dels animals
quan escoltem els coets.
Tenim molta consciència
i volem actuar com cal,
però tenim molta paciència
quan et pixem el portal.
L’ascensor
La dama és elegant
i ben atesa que es troba,
tota ella és un encant
i de gala és la roba.
Són les seues armes
també amb els diamants,
és d’Alzira a les urnes
la votada pels ciutadans.
Vol pujar a l’ascensor
que custodia el botons
i sempre hi ha un ofensor
valorant les ocasions.
Són tots ells polítics
dignes d’una habitació,
però volen ser més rics
i amb millor remuneració.
Ens trobem a la baixa
després de les eleccions,
perquè dins de la caixa
ja no semblen tan lleons.
Del Camí Nou al sud-oest
i de l’est cap al nord,
no s'ha de ser massa llest
que també viu algun bord.
Els més menuts
Alzira bé val una carícia
per la defensa dels menuts,
és amiga de la infància
i d'això estem convençuts.
Es fan multitud d'activitats
pel govern que està prest
i ens quedem bocabadats
quan s'acosta el "NanoFest".
Ens fan polítiques d'igualtat
amb protocols d'elegància,
raó de sentir-se manipulat
untant-nos de fragància.
Al teatre, al carrer, al parc,
a la plaça o les escoles Pies,
tot entra per sota de l'arc
com a la Falla tots els dies.
Som elegants en enveja
i servicials amb jupó,
la iaia també baveja
fent la cua per al cupó.
Al nostre hotel fan festa
i ens n'anem corrent,
Alzira brolla en conquesta
per una educació coherent.
I fins ací i arribats a la fi,
aquesta és la nostra presentació,
si el nostre hotel voleu com a destí,
vos esperem al Camí Nou amb il·lusió.
.........
SANT JUDES TADEO 2020/2022
"EL CAPOLL"
LA MARE NATURA (REMAT)
La Mare Naturalesa
en la Murta és capritxosa.
Coronada per deessa
i d'arrels prou penosa.
En la Murta fan polítiques
amb el seu propi colorit,
immortalitzen les despeses
i després cauen en l'oblit.
Li brollen els capolls
somiant en papallones,
no quedaran ni els solls
fent-nos cosconelles.
EL CAPOLL DEL CUNYAT
Sempre té una defensa
el capoll del teu cunyat,
parla, parla i no pensa
convençut que tot ho sap.
És el capoll més dolent
i vol crear un poble nou ací,
reajuntar Alzira i Carcaixent,
i no deixar fora a Algemesí.
Va ser Felip II. Què, què?
Quan en Alzira es detesta
el que ara el Diego Gómez
vol fer per reconquesta.
EL CAPOLL DE JLF
Un capoll de J.L.F.
i en la Covi del corbatí.
Mal record que tinguera
pels diners i un banderí.
El faller més arrelat
va voler quedar-se quiet,
i després del votat
va poder tirar-se un pet.
Van manar plantar-les
per un ninot lúgubre,
i cremar per cremar-les
en el mes d'octubre.
EL CAPOLL MÚSIC I ARTISTA
Som uns capolls posseïts,
jornalers i despullats,
els artistes i els músics
s'hem quedat destronats.
"Érem els pilars de la festa"
i reclamaven el tornar a ser,
quan ja no es posa ni gespa
per no pagar més el faller.
Molts hem canviat de feina
i a mi m'ha agafat l'hèlice,
per culpa de la pandèmia
ara faig els polos en l'ICFC.
EL CAPOLL DE L'AMIC
Tots tenim un amic capoll
que sempre vol ser faller,
no ha tingut mai ni un poll
per ser ell el seu barber.
Sempre te'l trobes en falles
saludant molt efusiu,
i amb una casalla el calles
per no dur mai efectiu.
EL CAPOLL DEL XINÉS
Ara el xino mandalino
no fa tallarins ni croquetes,
pensava que era un casino
a base de fer mascaretes.
Després de la pandèmia
torna tot a la normalitat,
no ha anat a l'acadèmia
però sap ser un deshonrrat.
"Pel sel un altle capoll,
ala què falem?
em tocalà estilal el coll
i apuntal-me a l'Inem"
CAPOLLS PERPETUOSOS
Escriuen a les xarxes
renegant per tot,
comentant les notícies
com a capolls d'un rebrot.
Parella de capolls
omplint-se de vergonya,
escriuen sense escrúpols
unes opinions de ronya.
I a les xarxes el fan ridícul
en no deixar-se revisar,
com una patada al cul
amb el seu sílabar.
LES VEÏNES CAPULLES
Darrere de la persiana
les veïnes són capulles,
saben de tot a la gana
per ser unes cotilles.
Ballant fan bona cara
mentre es mengen bunyols
i la paella molt els agrada
amb gambes per pimentons.
Ja saben la programació
de la falla abans del fer
i ja preveuen l'actuació
per a denunciar al faller.
EL CAPOLL DEL MALTRACTADOR
En el món del més capoll
el maltractar tampoc es calla
i per clavar-la fins al genoll
en Sant Judes està la falla.
El maltractar és delicte,
en peu, en veu i en guerra.
El pitjor del veredicte;
ser la flor més gamberra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada