“ És el racó destinat
Per a fer un contat
Amb un simple versat,
El que podria haver passat
O ser un simple suposat.”
Poetàrium Faller 2015
Poetàrium Faller 2014
POETÀRIUM 2011
“Abraça’m,
Som Falla.Som festa.I per tant;som crítica.
(Trenta tres// i un món // incomprès // al
revés.)
CAP punt 1
Jo,
tu;
ells..?
CAP punt 2
Terra
per nats.
Pares
per fills,
esclats
del cor,
forjats
en rol.
Bressol
fester,
bressol
faller.
CAP punt 3
Res de res
afecta,
i molt poc
ens costa,
som fallers
en resta
d’una estirp
en festa.
Un món
partícip,
en allò;
que també
pregunta:
als batlles
i al veí,
tant siga
regidor,
una Sor
o un retor.
Tota llei
buscant or.
Fomentem
caminant,
millorem
criticant.
Amb encant,
i mai,
enganyant.
CAP punt 4
Altre, altre,
no cap altre.
Amb vergonya
per la monya
a l’escoltar,
en la ràdio
un discrepar,
un denunciar.
I té raó,
el Juanjo Dolz,
quan la juga
fent un bon pols.
En directe,
en antena,
àtac recte
per sirena.
Caga’t Toni,
en este fer.
Trist el goig
per mentider,
trist el goig
manifasser,
trist el goig
per toriler.
Farem fonya
pel teu nou fer,
Mides d’embut,
mètric, cabut.
Què decebut,
Per ser tio brut.
Per aquelles
amagades
i forçades,
premis burdes
consentides.
En opció
d’emissió,
parats, plasmats,
en suspesa
reedició.
...i com es diu
el fet d’açò..?
Direcció
en ràdio,
manipula
per escàndol,
tot net i això;
fem el bàndol.
Cap punt 5
Cinc, cinc, per cinc, vinc.
La lletra fava
vaca daurada,
i tot el jutjat;
és negre morat
com el nou contat:
Enric Esteve
que al Rat estàs,
fartó i brofe,
de qui cobraràs?
Vius en capital
fent de forestal,
parlant de la AVL
tan mal com sempre.
Mai un n'he tingut
ni m'has convençut,
no sóc català,
sí, valencià.
Vols tu fumigar?
-caguen en la mar.
I vols tu cremar?
-ves-te'n a cagar.
Estic convençut
o siga dolgut,
que no m'has entés;
escric "polonés".
Cinc dits a la mà,
ves a fer la mà.
Enric Esteve
vol referèndum.
Enric Esteve,
parla de tele.
Enric Esteve,
tu, un "pelele".
Un vot al votar,
per on començar?
-per la mentida,
la consentida,
la no contada
o l'arrimada.
Ai... Enric, Enric,
quan que m'he rist.
Amb sobrietat,
personalitat,
en falla posar
i de cap cremar.
Els anys van passant,
i ací mentre tant;
castellanitzant.
Enric, Enric,
Esteve, Esteve,
"¿Sabes que se vé.,,?
-qué eres del pepé."
Cap punt 6
Sis, sis, sis per sis, sis.
Així és la cosa,
no meravellosa.
Cap al davant no anem,
si així volen i actuen.
Els que sí treballem
per la festa, i pensem,
sempre som immersos,
dolguts i possessos,
quan manen els casos
al trair fracassos.
Per meta i per premi,
intent de ser gremi
sense un pergamí
i sense banderí.
La pobra justícia
posats en mundícia,
els caps de la Junta
a tots contrapunta.
Es té la visió,
cap força d’acció,
per estar observant
els pals que van donant.
Sols queda la lletra
fent de metralleta,
i contant mentre tant
el que ells ens van furtant.
Ferit el nostre orgull,
posant en blanc un full,
cert que no es mereixen
allò que si jutgen,
el càrrec de planta
que no és un “mantra”,
amb cinta mètrica
buscant política.
El llarg posat en goig
agoniós, boig,
pardalet de secà
semblant a la becà.
Aquell que s’amaga
clan que l’amalgama,
s’acosta la foscor
i això, no és honor.
En el passat queda
jugada de bleda,
l’intent i fet
d’ahir,
moviment que va trair.
Jugada de gata,
persona no grata.
CAP punt 7
Set, set, set, per set; ser mec..!
La majoria de fallers
que sempre hui en dia hi ha;
cert que són molt més festers
amb l’herència que ens deixà..
No els importa monument,
ni tampoc la cultura,
la beguda constantment,
el que més es procura.
La crisi condiciona
tota esta reducció,
però el que més mana;
la festa i comissió.
En estar el barracó
muntant-se sobre carrer,
pocs en col·laboració
per si els manen un que fer.
Les taules i cadires
no mai són arrimades.
És el got i a la xerra,
medalla d’or, en barra.
Volen primer esmorzar
i estar tan ben atesos.
Al dinar i en el sopar,
què és farà dels restos?
Per tant, es vol uns cambrers
i també uns bons cuiners.
De feina res o poca
que també paga cota..
En xaranga; la millor,
animar nostra festa.
Focs d’artifici; remor,
per estar en la cresta.
Els bons festers de hui en dia
que en les comissions hi ha,
sols estima l’alegria,
el Treball a fer la mà.
Llibre, falla, crítica,
Cau, mor i es justifica.
CAP punt 8
Huit per huit, al cul un bon dit.
Compromesos pel dèficit
el bon menjar i figurar,
ho tenen molt ben decidit,
al anar o al tornar, i en clar,
programant la pensen clavar.
Els presidents de les falles
O els acompanyants de dones,
tindran l’opció del mirar
i la butxaca fer cantar.
Fartons són de carabassa
no tots, però van en massa.
Estos de la Junta Local
es pensen ser molt entesos,
gratis mengen sense costos
els senyorets del nou floral.
Els ulls que tot sempre ho veuen
amb les llengües que escolten.
Veritables són les contem.Poetàrium Faller 2014
Desitge
davant tot, que algú m’isca al camí i que m’allibere dels mals pensaments i
d’aquesta càrrega d’obligació extrema. Fart, que n’estic fart. Però la senda
continua, la meua i la vostra, amb els seus pros i les seues contres.
No hi
ha remei, no hi ha solució, som nosaltres, els humans,
els que
fan un pas nou en la veritat, en l’errada, en l’educació o la situació dels que
actuen segons el propi escalafó o estat, caminant sempre per l’estat,
l'estat
de l'esperança, en la realitat o la millorança.
Com canvia
l'essència del dia, si ple de llum et sents afortunat,
i si
l’esperit amb tu s'alia, trobant-te ben despert.
Com
canvia la lluminositat,
sota el
signe, sempre, de l’amistat.
Un any
més presentem
tot
allò que estimem,
i ben
bé que sabem
i
expressar-ho podem.
Per
això ací estem
amb més
o menys gràcia,
i tot
el que relatarem,
per
estar en democràcia.
Parlar
de la falla
de la
pols i de la palla,
parlar
de la junta
que ben
bé, de tots s’unta.
I
parlar dels polítics
i
d’aquells nous crítics,
que vivint
fan escrits
sent
assenyalats pels dits
per
apunyalar-nos els pits.
Però
cert que no és,
tot
allò que es parlés,
doncs
és l’encomanda
de qui
paga “manda”,
i
sempre s’escriu
com
aquell que se’n riu.
A la
Junta Local;
canya
amb ella com cal,
doncs
la seua saviesa
que
naix de la repesca,
sembla
allò del poal
creguda
i fenomenal.
I que
en la infantesa
demostraven
timidesa
duent
la pròpia negativitat
per la
seua pobra activitat.
I no és
que res facen,
del que
poguera que saben,
i no en
tots es refereix,
per la
massa del greix.
Anar
lluint-se,
parlant,
sense escoltar-se,
i també
aplaudint-se
mentre
altres van rient-se...
...i
amb la cua menejant,
al
consistori mentre tant.
I
després en la realitat,
els
oients amb més trellat,
lligen
entre els renglons
perquè
són uns furons.
Ja siga
en la ràdio
o en la
premsa de “diario”,
o siga
a les reunions
sense
ampolles, ni opinions,
per
noctàmbules les reunions.
Mai
fins el moment
s’havia
tingut el present,
doncs
el cap del president
mana
del vicepresident.
Però és
tan evident
pel
senyor eloqüent,
que ja
li veuen la dent
per tan
cregut, i pudent.
Tenir
un malnom,
el té a
Alzira tothom,
ben bé
siga de família
o per
ser un llepolia,
perquè
va tan mudat
sent
per tots l’anomenat
i amb
la mirada assenyalat.
El que
s’és referit,
ja
saben, és un polit.
Un
polit daurat,
o una
cara de gat,
és el
ciutadà típic
model
d’aquell polític,
somriure
al rostre
i
clavant-la al claustre.
Però és
un agoniós
i un
parsimoniós,
i en
l’oratòria està boig
creient-se
ple de goig,
semblant
ser un metre
el
senyor del mil·límetre.
Un gran
nom
que no
ens confon,
pel
resultat de la batalla
que va
tindre amb esta falla,
i per
mesurar-nos el llibret
com si
fóra un xiquet.
Un i
mig,
més un
i mig,
és
igual a tres,
que més
altres tres,
el
cervell al revés
i un
ruc a les tres.
Catorze
llibres
s’han
agenciat,
en el
concurs
que hem
participat.
Satisfacció
per l’ús
i per
l’estrellat.
Tapa
blana i tapa dura,
l’home
de la gran cultura
i baina
un poc dura,
que
posarà de jurats
als
amics i als afiliats,
que en
lletra ballen com jo
amb el
pas del “yoyó”.
Però
estem molt agraïts
que no
agraden el dits,
doncs
la repercussió
en
veritat i difusió,
és,
nostra satisfacció.
Modestos
al treball
per
deixar-los el detall,
esta
comissió en el 2013
clavà
el dit al fetge,
i
preparà a consciència
la
crítica amb eficiència.
Estudiada
i sent honestos
la
férem per a llestos,
creant
sens dubte, la millor,
per
fotre’ls altre ardor.
I la
gràcia és la que té
quan el
jurat va i ve,
què
lògic no li agrade
per ser
amic, del “pepé”.
I ja és
demostrat
amb les
valoracions,
plasmades
en puntuacions,
que els
jurats ens han votat
amb la
millor, i amb noms,
per ser
els més bons.
Set
diuen que és un delit,
i un
ve, ens clava al cul, el dit.
Comprés
que algú pensà,
que pot
ser és un enviat
pel seu
secret anonimat
i de la
secta, un arrimat.
Però
estan els altres
amb la
pau de baralles,
que
diuen sempre allò:
els
cartells a les falles,
i no
mai ho calles.
Que no
hi ha monuments
sense
dites eloqüents,
i que
no hi ha queixes
si allí
les deixes.
És el
que ací s’ha escrit
i del
que s’és referit,
sempre
per l’assenyalat
i per
posar en la lletra,
el que
és encomanat
i per
tots tan comentat.
El
temes de Junta...
desconfiança
conjunta.
Ja que
els seus dirigents,
de
nosaltres nomenats
o de
vegades apartats,
creuen
ser conscients
que ja
estan preparats,
i
sumant els coeficients
com una
cota de falla,
i en
pensar els moviments
per
fer-se d’or en palla.
Senyores
i senyors,
després
estan les raons.
Com a
la seua no fa gasto,
el
tenor va, i la clava;
la pota
i el basto
demanant
una reducció
de la
cota en qüestió.
I en la
falla mentrestant,
tots flipant i comentant,
li
donen una negació
per la burrera en petició.
I
l’honorable president
que es
juga el ser present,
se’n va
amb cares agres
de la
seua, l’Albuixarres,
esborrant-se
amb cremor
i
apuntant-se en remor
a la
Plaça, que és la Major.
I
s’afanya en explicar-ho;
motius
personals.
I per
fer callar i apanyar-ho
els
rumors tan fenomenals.
Però
altres erudits
ho
neguen amb els dits,
“que
res de cremor”,
que
se’n va a la Major
perquè
allí té amics,
i que
en la seua;
més bé,
enemics.
Pardal
o mosca,
abella
o mosquit,
la cosa
no és fosca
de qui
és referit.
En tres
i no res,
tornà a
ser reelegit,
per no
haver-hi més
que
volgueren traure pit.
Ja està
al púlpit,
amb el Bigotes,
el
mil·límetres
i
l’amic del xama,
xama
xama, que s’apaga,
i una
bellesa protocol
que de
jurídic fa la col.
De tots
va donant fe
un
secretari de talla,
que de
l’actual falla,
de
moment, no s’ha separat,
per
estar allí instaurat
i per
fer-li costat.
Però
diuen les veus
que
talla té, i ho veus,
i
podria seguir el camí
de
seguir-lo fins allí.
Però se
n’és molt sabedor,
que el
cap no és bon orador,
i que
ho fa en un muntó
de
sobte i ocasió.
I
entrem en eleccions,
tragins,
viatges,
preses
i contactes,
moments
estos són bons
de
lluir-se en els actes.
Amb el
somriure estirat
i que
semble molt educat.
Per
intentar ser acollit
per
aquells de bon llit,
que hi
ha de bat a bat
creient-se
en l’estrellat.
Que hi
ha’n...?
Doncs
clar que sí!
Els que
a favor no estan
però a
petició van,
i clar,
els fan costat,
i de
treball van sembrant
demostrant
capacitat,
mane
qui mane, a l’entaulat.
Així es
fan grans,
els gossos
dels mancants.
I com
no queda gens bé
que en
un XXV aniversari
es faça
malbé,
perquè
ja està ací o ve,
deixarem
la destral
a la
teua porta per si cal.
I mes
que semblara xinesa
eixa
tinta prou espessa,
es
contarà, es transmetrà,
i ací
estarà, en vers o en prosa.
Contant
en l’ocasió
i
agafant el cagalló
del que
estira que t’estira,
alegries,
plors i rima.
Sí
senyors,
després
de moltes voltetes
viatges
i festetes,
els
recomana l’estiu
que tot
el món viu.
D’ací
cap allà,
el
llest cap de falla.
El que
fa de lloador
amb un
gran honor,
i es
llueix als carrers
fent de
bons festers,
treball
ben ensenyat
que a
casa és practicat.
El tio Cosetes,
el
model, el posturetes,
que ix
de cristià
al
bàndol del capità.
I fent
una pausa
als
referits mandataris,
emmanillen
nostra brasa,
passant-la
a recordatoris,
xafen
nostre carrer
i
ofeguen el món faller.
I es
passegen tan galans
creient
ser infants,
i són
la transmissió
d’altra
generació.
Un nou
any comença
d’alegries
i celebració,
doncs
són els itineraris
de
molts més aniversaris.
Recordem
aquell dia
donant
el primer pas,
que amb
sobrada alegria
ratllarem
el fracàs.
Dura és
la festa,
dura i
indigesta,
la
constància en treball,
reverència
al detall.
Recordar
i repassar
en la
vida al passar.
Honors
a primera vista
i
després, seguir la pista.
A les
falles era el centenari,
quan
dins un gran marc,
naix la
falla El Parc.
Nasquérem
al cinquanta,
fent
història i bons fers
a
Alzira i els dossers.
I en
esquenes mig segle,
també
és cosa molt gran
en la
Falla Sant Joan.
Celebrem
el vint-i-cinc,
fent de
cronistes tal com som,
com no,
mirall de Lairón.
En la
mateixa llum,
en la
forma i la manera,
brolla
al Levante, la Ribera.
Sí,
vint-i-cinc són,
penjant
sempre del fil
com els
amics de l’Alfil.
Veu
d’intriga
i
platònics per un sou,
els
amics del Canal Nou.
Se
celebren per tots llocs,
anuaris
i aniversaris,
sobrietat
constància de pocs
de
pobresa i qüestionaris,
i
d’aquells que feren els vots
forjant-se
en deliris
per
amar-la tots.
Aniversaris
clamorosos,
de
festa i tradició,
forjats
amb la cura
i el
relleu de l’eslabó?
Memòria
és un fet
quan
pujarem al coet,
i en
l’aniversari que existim,
mor
nostre bressol, el Chaplin.
Poetàrium Faller 2013
Fent història
penalment,
i contant-la al dia
banalment.
Ací comença el poetàrium faller
que per anys és el tercer,
explicant i sent sincer
d’allò que pensà nostre ser.
Però fent valoració i
repàs
de tot allò roí i grat del cas,
i traslladant-los el noticiari
per buidar el trist armari.
"Ens guanyaren al llibret,
històrica bogeria és el fet.
Ens guanyaren a la portada,
increïble per la patada.
I de la gran infantil falleta,
el segon; una desfeta".
I volen les il·lusions
torbant-nos les visions,
i persisteix el treball
sense cap ànim ni badall,
i sent l'únic emprenyar,
el que per tots siga d'admirar.
Treballem el llibre i la lletra,
de vegades amb musiqueta.
Al pòdium en dos primers,
i clarament dos tercers,
i sent molt més bons,
dos, dels tres segons.
I tornà la millor edició
a estar en nostra comissió,
i que per tots és ben sabut
que el primer era el merescut.
És el millor llibre de falla,
i ho sap; fins la xicalla.
O que en la nostra carada,
també tenia; la millor portada.
I que en l'Avinguda una infantil joia,
revivia els contes de la iaia.
Perfecció i conjunció,
nostre segon; té més d'admiració.
Però negats estem a la crítica
per ser també massa típica,
doncs no és valorat
si d'un sols tema és tractat.
Tres anys seguits
hem estat exquisits,
però la triada en millor opció,
parla, i molt del muntó.
No passa res,
la festa és la que és,
i més que parega cínica
de nostra terra és mítica.
Sis vegades els millors
de la secció en honors,
i va, i tira-li,
també la d'Agustí.
I tocà el ball del pasdoble
per fer vibrar nostre poble,
trobant-nos prou cansats
i els peus escaldats.
Però va ressorgir
l'esperit de l’ahir,
el que fa el caminar
i les ganes de ballar.
Premi i reconeixement,
música i bon ambient.
Agraïts estem pel tercer,
si és eixe, el nostre fer.
Onze anys en nivell i ballant,
i molt bé, combinant i dansant.
M'enorgulleix per encantat
i en la història ben marcat.
Un quart i un quint sols són,
més tres amb al segon,
i si en dues hem sigut primers,
en quatre ocasions els tercers.
A més, ací continuem
en tot allò que estimem,
doncs la nostra herència
brolla plena d'essència,
i creixent sense ira
sols per tu, bella Alzira..!
Parla este, fent de crític,
el que assenyalaran amb el dit,
que fa notícia en el contat
i poguera ser que també en versat.
És, de la tasca el maleït
per intentar-ho en autèntic,
i per no estar mai d'acord,
càrrega de creu, veí bord.
Comença ací i ara
després del llavat de cara,
deixant ja en el passat
el dos mil dotze ja ancorat,
i quedant ben reflexat
en estes línies més que res,
qui és l'Alex Andrés,
que sent un president
actiu, nervioset i persistent,
ho va fer prou molt bé
junt amb qui en ell estigué.
Part d’estes lletres en felicitar,
també, pel seu muscle acostar.
Pobra inútil junta i local
sense força ni moral,
mentre que l'Ajuntament
que és molt ocurrent,
ens retalla més subvenció
transformant-se en maledicció.
I no passa res,
oficialment res han nomenat,
ni de les boques criticat.
Junta política i comissa
de presidenta i alcaldessa,
que estudiant les retallades
de la junta a les falles,
i aquells diners sanejables,
que de nou, ens la pega al nassos,
reservant-se'ls per altres casos.
Pareixen polits reials
lluint-se pels caminals,
quasi guapos i ben vestits
i mitjanament “establits”,
i estimen ser els Reis
sabent-se totes les lleis,
i sols en passar un temps
demostren el contratemps,
el que sempre estan cagant-la
faltant-los, sols, la xaranga.
President i vicepresident
que a la onda sempre els sent,
els sent, els escolte i els note,
el que vulguen dir d'un conte.
Una falta, tertúlia i transparència,
el fet de contar en estància,
doncs en les seues opinions
quasi mai tenen contraposicions.
Però quan va el j.j.
que a ell ningú se’l bota,
i en anar sempre de cara
davant d'ell està la guerra,
doncs els seus arguments
molt verídics i freqüents,
es mouen sense interessos
siguen els que siguen el pesos,
siguen d'un president poc eloqüent
o part del figurant ocurrent.
Escoltem el president
massa repetidament,
per a ell una gran carabassa
per fer de la ràdio sa casa.
Locucions puntuals
i compareixences formals,
i no ser un simple tertulià
traslladant el ni fu ni fa.
Un dia se'n va de "passadoble"
que és per a traure el sable,
i si la cosa va rodera
la feina serà "llevadera".
I moltíssimes altres més,
no moment este, per ser ofés,
però s’hauria de controlar,
sols, per no fer-nos plorar.
Al temps, en l'ona, i al comentar;
que a la fallera cal valorar
i que de cultura sàpiga parlar.
Però bé, coses de "don Visente",
que si t'encantes te la entre.
Però els fallers d’a peu
que sempre trau de cinc deu,
s'impliquen en cada acte
i al sofrit treball amb tacte.
I begut que ve un ninot
sense res en el cabot,
i ens furta un banderí
amb el que pesa per genuí,
mangant-nos l'únic tresor
del nostre pobre esplendor.
La història en la falla
conviu sense faula,
doncs a la prova es redacta
el que el dia a dia tracta,
en les actes i en els llibres
o a les pàgines webs,
en les xarxes socials
i en les lluites veïnals.
Res fuig de la festa
Alabada en la cresta,
moment record i fogós
de quan era més joiós.
Sí, em va passar l'any passat,
més que siga assemejat,
però mira tu i per on
que tornà la Plaça el Forn,
cremant la falleta com tal
sense acabar l'acte oficial,
i se li recrimina any rere any
i ells, donant sempre mal any,
sense fer res sobre el cas
i sense doblegar el braç.
I això que la Fallera Major
que d'Alzira és l'Honor,
és, de la pròpia comissió,
que amb respecte i devoció
deuria ser més respectada
i no sols com a Paula alabada,
sinó també, el ball que realitza
la germana falla que finalitza.
Sempre la mateixa cançó
amb la direcció en qüestió,
i per molt que es recrimine
no hi ha qui dictamine.
Esta Junta parlava d'un coet,
per dir que l'acte estava fet,
pareix ser oblidat
un fi d'acte tan controlat.
I si el Pirotècnic està flac;
és que la crisi se l’ha xuplat,
doncs un bon coeter
sempre busca el nou fer,
d'encendre traca o masclet
i que pegue un bon pet.
I pel camí, un reglament,
ai mare, quin moment...
Un altre del mal de cap
que vorem com ser torejat,
i pensar o assemejar
que té "yuyu" o està semat
i des que açò ha començat.
I quan va al tercer intent
d'agafar-lo en calent
i aprovat el funcionament
amb l'acta del concurrent,
va algun fanàtic poderós
que creu tindre més que vós,
alça la veu impugnant
junt a la colla que es van ajuntant.
"És més democràtic,
el jugar a ser polític"
"Per l’u, el dos i el tres,
que jo tinc més pes..!".
Repasse els moments
que semblen freqüents,
i brolla en nós un somriure
que fa molt mal el veure,
i per estos menesters
l'escoltar a quatre peters.
"Que siga impugnat
el que ja és votat..!"
I tèrbols teníem els ulls
en escoltar els quatre fulls,
i després, pensar ja algun mot
per haver quedat com camot!
I armant-se després de valor
per ser d’entre elles la Major,
es publica de nou al diari
com si fóra el seu noticiari,
reafirmant-se amb notorietat
i parlant sense propietat
per no guanyar el seu estimat.
Repliquen en no assistir
al congrés per debatir,
i s'escolta d'altres boques;
que vas tu i les votes..!
Sempre les eternes lluites
al món de les nostres falles,
però el millor;
és que no les calles.
1,2 i 3,
i comença el congrés!
Prou bé pareixia anar,
fins que de sobte, va canviar,
en reobrir-se un nou debat
punt del que ja era votat,
i a més a més, sent aprovat.
Mentre que les passes legals
hauran de ser infernals,
perquè s'unfla el fetge,
i per la mala imatge.
Es demana la impugnació
de la segona en votació,
doncs la Mesa no pot manipular
i després que es torne a votar.
En refer este reglament
pot dur-nos; enfrontament.
Pobre de mi! llei en el pensar.
I mentre ací es clava la gamba,
altres diuen: "Caramba..!",
Que volen eliminar la banda?
Amb els últims tres renglons,
faça vosté, les seues raons.
Com seria que d'ara en davant
les veiérem desfilant
com el rosari de l'aurora,
unes dins i altres fora.
I es rasquen el cap
per traure’ns del forat,
i se n’adonen que l’han cagat
penjoll de banyes i el forcat.
No hi ha molts diners,
i estos són els fers,
però es gasten altra burrada
amb la crisi tan aplacada
i en pantalles de televisió,
que per posar un poc d’acció
en altre fracàs que va i no vol,
ara, en l’espectacle del futbol.
Pobre del càrrec
i del poderós pic d’ànec,
que alegre clava la pota
cada vegada que obri la boca.
I creient-se ser un senyor,
transmet, indiferència i cremor
però més cert que brolla l’acudit
quan a la seua persona s’és referit.
Asseverant-nos que té fluixa la veu,
perquè és un arrimat a la seu,
desitjant ser també un hereu
més sabent-ho ell, no s’ho creu,
que sols optarà a ser pilotari
i en lluitar per no eixir de l’armari.
Esta està que s’unta,
en tots els fets que apunta
i que no siga per suposat
que fem tenim a l’escusat
fent bo allò de cert i verídic,
que l’ull està fet pal dit,
i per fartons de carabassa
que no s’arreglen primer sa casa.
I volent estar entre els primers
sent gladiadors i fallers,
pobres, simples palmers,
anul·lant-nos han acabat,
roïna imatge que em donat
de la nostra volguda ciutat
i del pobre del Sant Bernat.
Vergonya senyors, vergonya;
nova vida i nova ronya.
Es recordarà sempre un abans
i en la crítica d’uns quants,
però també hi haurà un després
que de la festa no es sabrà res.
I amb signes de complicitat
de la mala pròpia qualitat
i d’haver posat la nostra mà
per enviar-ho tot a fer la mà...!
Bernat, Bernat,
pega't al cap.
Pudent, pudent,
que estàs Vicent.
I ens amarga la fel,
pobre, també del Rafel...
Després de l’estiu
que bé sembla a tots riu,
s’obri el debat en pronunciació
per culpa d’aquella manipulació,
mes volen canviar al Sant Josep
i traslladar-lo com un pet,
doncs no s’han parat a pensar
que ací les falles s’han de plantar,
i uns quants les han de pagar.
Estos pensen com el cul
tirem-los el tel d’un tul,
ells, els de la capi, fartons,
que nosaltres amb opcions
traurem nostres conclusions.
Però no, no és democràtic,
si no va a favor del galàctic,
i sols quan interessa
al partit de la princesa,
i al sèquit dels llepons
que ben poc tenen de lleons.
Cridarem molt fort al vent
perquè tots tinguen ben present,
què és una gran caguerada
si al final és traslladada,
però també està aquell fet
de no plantar-la per no quiet,
la falla del Sant Josep.
Però no, ací som tembloretes,
davant la por com senyoretes.
I no...! la veu del carrer
què és la veu de faller;
diu que el Sant Josep
es queda on ha de ser.
I per ser més que Pepet
després fan altre fet,
obrin una nova finestra
per guanyar este fet
fent més llarga la festa,
i posant el dihuit com a data
en què no treballarà ni la “tata”.
Monuments i pressupostos
punxen els ulls als difunts,
presentant uns falsos costos
que obrin altres repunts,
sent molt més tristos,
si els graven com adjunts.
I com sempre es notarà
en l’asfalt i en l’aposta,
i en el que ell va i declara
què és abella i no mosca.
Aleshores en escrits
naixen estos delits,
que són actuals i notícia
i semblen plens de brutícia,
pels fets que no es calla
i la mentida en la falla.
Va de bo...!!
Que s’acosta ja això.
Tinc ganes que arribe
el dia que ho confirme,
i que puga la Junta Local
posar en vara al personal,
desqualificant a més de tres
per mentides, ganes i demés.
I si es poguera modificar,
tipo lliga o similar
al futbol actual?
Els tres primers a cops
pugen per grandots,
i els tres últims;
cauen als confins
d’una categoria inferior
i per haver quedat pitjor.
Així s’arribaria el final
del problema anual.
És una opció a valorar
per a repensar i treballar.
Sí, senyores i senyors,
per a vostés els honors
i arrelats els mentiders
en moltes coses i estos fers,
que lidien amb el menester
i amb les argúcies de poder.
I si parlem de Poder,
obligat has de poder,
apuntar-nos a un curset
per rebre un nou carnet.
Carnet responsable de coeter,
que res val en el ser,
orquestrat per una associació
que lluita per la defensió
de la nostra tradició,
afermant que col·labora
en defensa de la pólvora.
És el carnet del CRE,
que no es comprén per què,
si el coet que jo compraré
i a més a més tiraré;
tindrà marca de la CE.
Ells són el FVAAC,
fent pagar per avançat,
quota i preu elevat
per cada curs implantat.
Fins ara ja en són nou,
a vint-i-cinc euros per cap,
traent unes conclusions
amb l’únic punt i rallat
de guanyar en el recaptat.
I algun inquiet assistent,
que semblava ocurrent,
es preguntava sumant,
responent-se multiplicant,
i el resultat obtingut
el deixava un poc morrut.
Set mil euros per reunió
i el nové en execució,
al final del resultat
se’n porta títol, de descarat.
Una pasta, sí senyor,
per a tots els ponents,
que molt eloqüents
estaven fent d’orador.
I de la resta en comparsa
el jornal i va que “basta”,
més semblaven tots una secta
que no en la lluita per la festa.
A més d’esta evidència
feien clara referència,
que les càmeres de fotografiar
no es poden utilitzar,
sobre els ponents en orar
en cap dels actes a celebrar,
i clar, això fa malpensar.
Senyores i senyors,
mentiders o manipuladors,
és l’opinió dels assistents
que no eixiren massa contents,
després de l’examen final
i de la tortura descomunal.
Però va ser molt més curiós
que inaugurara l’acte, un tal Muñoz.
Són els amics del coet,
per sorollosos, un pet.
No fa falta ni volem saber
si és de secà o granoter,
i que sí, i en el comprendre,
que ja sabem la traca encendre,
que el coet sabem agafar
i també com s’ha de tirar.
Correfoc, cordà i passejà,
Per a què i per què;
si el nostre és, la despertà.
En la història i demostrat,
un poder en veritat,
el llest es vol lucrar
i qualsevol llei manipular.
Diuen que és per treballar
després del votat,
i ens fan en el pensar
que vol estar assentat
per a després cobrar.
Promeses i prioritats,
venent i fent negoci,
i després per banalitats
vivint al precipici
com a grans esclavitzats.
Voldríem que el món
actuara com calgués,
i el deure de tothom
mirall en nós, i en gestes,
que contant els que som,
falles tenim, i festes.
Preparat junta local,
que ve per tu un esclafit,
ara ja t’han advertit,
del que és i va a passar
i del que quede per gastar.
És així,
i digues que sí.
És curiós,
no llevar-se el boç.
És fantàstic,
el fer de crític,
el que res s’exposa
en vers o en prosa.
Se n’anem de falles,
de treball i de festa,
i d’ara a l’any que ve,
ens veiem a la cresta,
I si estem, bé,
el Déu ja proveirà,
ell estreny i no ofega
de la primera a la novena,
pensant si demà
li poguérem tirar mà.
Bé, cal salut i festa
al món faller,
i bon ull de la resta
al món sencer.
Però i l’espectacle
amb segons al teatre
faller en valencià,
quan no és ni castellà
i sí sud-americà?
Eixe és el jurat
que ben bé s’ha buscat,
sobre una actuació
que digna es veu en acció,
però s’ha jutjat
i no és del tot grat.
Adéu, fins l’any que ve.
I si no agrada;
d’allò del que s’ha escrit,
dispensen, és grat el dit,
el contar-ho com acudit,
no perquè siga gaudit,
o per ser esplèndid,
més bé en pensar l’esclafit
quan es passa al referit
Poetàrium Faller-2012
Dansen els records en temps tranquils, assossegats, calmats.
Repàs de vida, vivències, dia a dia, llàgrimes, riures
i moments.
Satisfacció del complit, de l’agradable, del conseqüent
en companyia.
Dansen els records i els mals pensaments,
la luxúria, el poder,
i el que podria en el no ser.
Dansen confusions per posicionar-se entre el bé i el
mal,
entre el ser i el
no ser, entre el que veus i el que diran al veure,
entre el que
sóc o seré, o tal vegada qui vulguera ser o arribar a poder fer.
Dansen continuadament afirmacions i negacions,
sense explicacions, com en rius carregats d'abundants
aigües,
de vegades transcorren clares i cristallines, i en ocasions,
tèrboles i brutes.
Dansen, com la
suau brisa del nostre vent; a un pas, el del dia a dia.
Arribarà com sempre
el moment d’un conte,
i començarà el camí
d'un vers sense fi.
És un poc, o més que un poc,
i no sé, si per cabot,
però és la visió
que crea discussió,
a la plaça, al parc i al carrer,
i de tot aquell Faller.
Bull el poble i es recupera,
doncs ve, d'eliminar al mal,
canviant el foc de la festa fallera
pel ciri, el goig, i el bé espiritual.
I canviem el saragüells
per altres teles i aparells,
aclaparant-nos en reflexió;
perquè l’artista en l’oració
també és Faller de vocació.
Cert!
no hi a cap lloc,
amb tanta festa ni devot,
i almenys declarades,
i per tots; ben bé estimades.
Que no es compren el que dic?
Visita'ns i veuràs..!
Pregunta i coneixeràs..!
La que més s'admira,
la nostra, ALZIRA..!!
Pel camí de la reelecció
I arribà el segon any,
sense no massa malany.
Votacions a president,
i els que mostren les dents
remugant per no contents.
S’esperava altre candidat
amb molta i més qualitat,
però arribà l’absència
de la nul·la i poca presència,
per al càrrec; de Presidència.
I en el dia del recompte
per elegir un nou “presidente”,
diferents són les lectures,
com les fruites madures
que al caixó cauen pel pes,
i en altres, perquè no hi ha més.
Començarem contant pel set,
els que en l’aire ho han deixat,
votant amb l’abstenció
per no donar una negació.
I Seguirem amb el vint-i-dos,
com la cua del flac gos,
que rallant la bogeria
diuen sí, sense alegria.
I vingueren la resta, els cinc,
amb els que quasi va i vinc,
per ardents i arbitraris;
i des d’ara no amics, ni meritoris.
Són les coses de les Falles,
valent si no t’ho calles,
passaràs a ser enemic
i no caurà en l’oblit.
Són les coses del directe,
que normalment, ixen del recte.
I després del fumat blanc,
torna de nou la pau i el dansant,
fent la seua lectura
que ser bona poguera
amb la meua ceguera.
Però diuen que ni en foc
se n’anirà d’eixe lloc,
i el senyor del goig
de feina estarà boig.
Per un digne lloc al tro de l’Honor
I torna a estar agraït
i ben bé que fa el crit,
doncs moltes s’han presentat
per al càrrec de l’estrellat.
Totes elles bones Falleres,
a la Cort, i a l’Honor,
presenten candidatures
per escortar a la Fallera Major.
Però en les més menudes,
quasi totes volen ser reines,
i fan d’aquestes eines
que ens brollen les alegries
i compliquen existències.
I en esta casa estan tristos,
en l’elecció de la cort,
i un poc decebuts,
doncs estem prestos
en vida i en mort,
i estem convençuts,
que ha sigut molt fort.
La nostra xiqueta ha caigut,
com a companya de la major,
per molts és ben sabut
què és ella, la millor.
L’elecció dirigida
per ulls i ments torboses,
clava més el dit en la ferida
per indefensió en estes coses.
Una xiqueta de llum i deu,
no mai pot quedar fora,
i li preguen a Déu
que els posen una farola,
i que pugen adonar-se‘n alhora,
del que no té preu.
Fina com ninguna
i matrícula d’honor,
personeta que fascina
per a fallera major.
Sap estar,
jutjar i presenciar,
parlar i recitar
i fins i tot improvisar.
Sap desfilar,
gesticular i saludar,
i fins i tot sap desxifrar
el per què d’aquell votar.
I és que té raó!
Molta raó,
arrimats i arrimats,
i sinó, mira els resultats.
Ens Reglamentem?
I entre tots estos dies,
brollen altres embolics,
doncs les nostres falles
de reglaments estan farcits.
Un nou per començar,
de com s’hauria d’actuar,
aquell que es tindrà que aprovar
per a que en el següent ;
es comence a jugar.
Tots en reclamen un nou
i tots ho criden al cel,
però com si fora un bou
el mirem amb recel,
doncs és difícil i prou,
amb tanta lletra,, ser fidel.
I s’han de canviar les lleis
per altres més normals,
que no sé si formals
per febles els serveis
dels més legals.
Ser persones i no reis,
i no modificar un reglament
per no estar content,
ni per viure sempre, de President.
Sant Bernat o la Lluca
Bernat, Bernat,
pegat al cap,
que la nostra autoritat
de nos s’ha oblidat,
i en la precarietat
quasi va, i ens ha deixat.
Per un suposat
i que no pecat,
és l’oportunitat
de preparar un adequat,
del: Adéu a Sant Bernat.
.....Xe, si açò ja es veu;
li agrada més,
la Mare de Déu.!
Les festes del Patró
es queden al cantó,
desapareixen els barracons
i moren les noves cançons.
Les festes del Patró
són una desil·lusió,
Alzira es queda nua
si així es continua.
Bernat, Bernat,
el cau et fa costat,
però per ser jornaler
mor amb tu el faller.
I sí, mor el faller,
però es reviu al bouer,
amb el perill que és el fer
de les banyes al carrer.
Després en l’onda
parlen per sa boca,
explicant com toca
i credibilitat poca.
Les bones paraules
dels fets i les festes,
i en certes dispenses
per tirar-los pestes.
Quatre són les dècades
que estem endarrerits,
els actes i els no fets
per al racó dels oblits.
Bernat, Bernat,
pegat al cap!
I quan s’acosta setembre
tots ens preparem,
doncs continuen les festes
que tots desitgem.
El mig any de les falles
i a la Lluca que portem,
els moros i les mores
i al nomenament que se’n anem.
Bernat, Bernat,
estàs arruïnat!
...Xe, si açò ja es veu;
li agrada més, la Mare de Déu.!
I més cert que Na Fany,
i per la seua vinculació,
el 2011 és l’any
en homenatge a la devoció.
I la filla molt agraïda
i com a cap de l’ajuntament,
tanca l’acte amb parlament,
i amb singular raonament
de devota conquerida.
“.....y con idioma castellano
Que parece más sano” :
-Mamà, mamà, ací la teua filla,
gràcies des d’esta bastida.
de la terra que era illa,
i gràcies per l’advocació
en aquesta educació.
Bernat, Bernat,
estàs acabat.
Alguns diuen que no
i que és culpa de la crisi.
No podríeu prometre-ho
doncs es veu el desfici.
I si tant és el sacrifici,
per què tan de foc d’artifici?
sí, a la mare de Déu,
que açò també es veu.
Castell de focs i llums
per a la Patrona,
canvien els costums
a la poltrona.
Bernat, Bernat,
has caigut un bac.!
Es puja a la Mare de Déu
i en hores canviants,
i se’n va cap a l’ermita i seu
recollint més vianants.
Bernat, Bernat,
s’ha acabat l’estrellat!
I si la Maria i la Gràcia
van al teu costat,
mira quina desgràcia
doncs també l’han cagat.
Doncs la Lluca va camí
de guanyar-te a la fi.
Esta és l’opinió
del que fa la visió.
De Sant Bernat a Bernat;
i de bac en bac.
L’economia de qui?
La Junta Local
sempre ens cura com cal.
Allí predomina molta sal,
però amb sucre més ens val.
Per eliminar anteriors errades
sense perdó econòmiques,
estan les grans retallades
per a tots els actes,
i se posen medalles
per ser immillorables
els comptes i contables,
i més, si a la fi;
ho paguen les
falles.
És a dir;
que ens queden dos anys
de misèries i mals anys,
i tot el que tindrem que pagar
en el proper acte a celebrar.
Faller i penat;
dues vegades ho has pagat.
President i delegats;
en el càrrec estem apanyats.
Són uns restaura butxaques
recolzant-se en les falles,
els paguem el soparet
i jo en casa quiet.
Fan com el govern
d’aquesta crua nació,
per alliberar-se del que deuen;
per un plat, contribució.
Rebaixes al Monument
Les mentides en el fer
de la falla en mostrar,
és el menester
i en el preu a faltar.
Les comissions implicades
en lluitar per secció,
presenten les dades
i tots fan ressò.
Faltant a la veritat
per estar ben col·locat,
i muntar un monument
que no és corresponent.
En tercera i segona B
és fa molt malbé,
i en molts pressupostos
falsegen els costos.
Sols per pertànyer
i optar a un premi,
està el mal fer
del nostre
gremi.
I si val deu,
va i són tres,
i ningú s’ho creu
pel seu pes.
Davant mentides al paper;
sancions, són el menester.
El coet i coeter
Coet, coet,
fart i satisfet,
és obligat
fer-te un curset.
Coet, coet,
normativa i decret,
ara toca el fet
de la mà de l’expert.
No és un tret,
i sí, un coet.
Per què tan de decret
per al major i el xicotet?
Coses de l’atzar
que ens vingueren a manar,
i maleït és el noruec
al que enviem a cagar
per la ruïna del coet.
Traca desdejunem
i sopem masclets,
amb pólvora somiem
i els més sorollosos pets.
Les lleis d’Europa
fins en la sopa.
No hi ha dret
aleshores del decret.
Tirar una bombeta
menors de dotze anys,
és una gran desfeta
que portarà
malanys.
Com se les gasta
la nostra administració,
d’ací també treu pasta
i més recaptació.
Tots, home i coet,
hauran de tindre, un carnet,
i sinó, quedar quiet,
en l’herència del coet.
Coet, coet i carnet..!
El romanç d’un cassaller
Per no saber què fer
comence este menester,
un romanç que sembla el ser
per la part d’este faller.
Com amic del casaler
comencí al carrer,
doncs jo era molt fester
de got barra i moneder,
i sense pensar en la muller.
Sense entendre de tresorer,
de llumener ni d'obrer,
de llanterner i fuster,
de figurant o teatrer.
Tampoc era artístic ni bitlleter,
i sí, un poc bandoler.
Què poc entenia al faller
que convivia amb el fester,
i pel camí del joiós deler
eixe esperit va nàixer,
i tots junts, varem créixer.
No massa entenia del paper,
ni de la lletra, ni del plaer,
i no creia en el poder
d’expressar el que voler.
Ara, sóc amic del mateix casaler,
gaudint i sofrint
pel sender,
però intentant millorar com ésser,
creient que sóc; bo i sincer...!
“En la senda d’un paper;
nàixer, créixer, ésser,
sender, deler, voler, poder,
plaer, sincer, fester,
casaler i, Faller.
En el camí del saber;
ser, bandoler, teatrer,
moneder, bitlleter, muller,
fuster, obrer, tresorer,
menester i, Faller”.
AL TEATRE
Entre bambolines
l'espectacle continua,
i la gent es queda muda i nua,
hipnotitzades per les falles.
A LA FRUITA
Sense por ni dubte,
festa millor que ninguna,
d'or és la meua pruna
apadrinant-la al tacte.
AL VEÏNAT
Molts volen seure
i compartir la comuna,
acostar és la suma
en la manera de viure.
AL CONSISTORI
Qui estiga o ens mane
que ho faça amb cura,
doncs es queda moruna
la tradició d'un poble.
A LA REUNIÓ
Intentar ser estable
sense cap fuga,
salvar-se el que puga
si ens ataca el frare.
A LA JUNTA
Ara sí, sembla estable
el fer de Junta,
i amb tots els que s'unta
els reclama el pobre.
AL COR
Que mai es retalle
el que corre a la vena,
bateig i novena
perquè no es calle.
A LA FAMÍLIA
És el dia que ve
i el que vindrà,
una vida sola,
per viure-la bé.
AL COET
Així és de cèlebre
a la nostra festa,
mes que ara, és resta,
d’un soroll fúnebre.
AL PREGUNTAT
Hi ha qui no l’estima,
sempre ignorant-la,
i altres, mentre alçant-la,
empremta que mima.
Si perdut em trobara en el descampat de la soledat,
i me n’adonara
que no sóc un príncep blau,
no tindria
cap repercussió,
tornaria a estar al capdavant en la pau i la
serenitat,
més que perdut estiguera al descampat.
Perdut al món de les sendes i els camins,
els que circulen sense ruta ni destí, sense foc
ni barret,
sense capa ni
somni, lletra en l'aire i pit obert.
Si em trobara perdut front a tu, no fugiria mai de la
pau,
ni de l'amor, ni de la llavor en descendència.
Si perdut em trobara, sempre amb mi caminaria;
l’essència del faller.
Galopa vent
"No
intentes sentir-te culpable,
que de les errades sempre s'aprèn, i el temps,
a la fi ho esborrarà.
Donar
un pas en fals sols és aprendre, i és, avançar".
"El subconscient les pot guardar, eixes roines per experiències,
"El subconscient les pot guardar, eixes roines per experiències,
però
no mai a elles s'acostarà,
les deixarà enrere, per airejar-les, i que se
les emporte el vent.
Afanyat vent, galopa".
Afanyat vent, galopa".
Galopa el vent
suturant les ferides,
eixes que té la gent
apilades al subconscient,
sense mirar efemèrides
del que no és un bon vent.
Galopa vent, galopa,
estat pur de nostra ànima,
que brolla en nós l'espurna
vivint-la sempre encesa,
mirall de la franquesa
del fet cru que pertoca.
Galopa vent, galopa.
Quedat enrere, que toca.
Quedat enrere, que toca.
Si has perdut al xiquet, estàs més que net.
Si et fas major, no faces mai pudor.
Anant alegre, servil i content, seràs sempre; més bona gent.
I si penses ara, que estic flipat, pot ser siga veritat.
Pensa en ser superior i serà que tens alguna cremor.
No perdes mai la cordura i sigues ben bé,
i pas a pas; xiquet, amic i faller.POETÀRIUM 2011
“Abraça’m,
i unim-nos”
Este és el contat
que per ser verídic
naix en aquest relat,
buscant ser el dit
i que siga esmentat,
pel suposat pecat.
Intentem ser l’essència
que la festa ens presta,
i cultivem la sapiència
amb ulls per la resta,
rubor i consciència.
La vida és aprendre,
per sàvia, per llarga,
i arribar a entendre
vivint-la i passant-la,
galana per sempre.
Eixe és el camí,
que és llarg,
que és diví,
i que no fa tard
remeiant al ferit.
i s’allunyen, se’n van,
sentiments que conviden
de quan en quan
a que no tornen,
vergonyes que ahí estan.
El cercle és tancat
i digne d’elogiar,
deixant el forat
ple de gràcies, un somiar,
i d’alegries per a contagiar.
Maleït és el moment
d’eixe fatal minut,
que al subconscient
sempre duc,
i està present.
No entropesses,
alça el peu,
visquem les falles.
Sigues un bon hereu
fins el dia del relleu.
T’ho diu l’afligit,
que trist i penat
patirà el càstig
per haver fallat.
Arrossegaré el mal dit
i al meu front tatuat.
I, si la ferida al teu pit
cicatritza per sanat,
suplicant-ho com a oblit
accepta el versat.
A foc..!!
Per a plantar un monument, cal cremar-ne un altre.
Altre, és el rancorós punt de vista del veí calent.
Calent, és la resplendor del nostre foc.
Foc, és la llum de l'eterna flama.
Flama i la nostra gana.
Gana i... la falla.
Ho sent,
no podíem ni contar-ho.
Naix per nou
un vocabulari faller,
que gràcia fa i prou
quan es comenta al carrer.
Tota la gent ho pensa,
i l’escolten, i ho riuen.
Una cagada en premsa
clarament s’entén.
i saps què? ja cansa.
“L’ofrenda”,
és un acte, i d’ofrena.
I “el Passadoble”
és per pas i per doble.
I així és el camí
d’un santuari vocalitzat,
que fa de tots el gaudi
quan la llengua se li ha enredat,
i per la boca va i tira
més d’un destrellat.
doncs ho diu tan apressa
que fins este que està tort,
i no per ser bord,
el somriure expressa.
Un nou vocabulari
que serà ben batejat
i conegut de bat a bat.
I que visquen les riallades
anomenades “munyossades”,
i que són tan comentades.
Té un alt càrrec
“Importante de la muerte”.
I sembla parlar com l’ànec
tan bé siga “Su día de suerte”.
“I si somos más...
Més i millor...!!!”.
Per a mi és “indiferit”.
però, tingau en “canter”,
La que no presente jurat serà “desclasificada”,
I en “Ener” serà el congrés.
El tio la llana
Contra el tauler
entropessava el baló,
i ho tornà a fer
per boixo, xato, i per llegó,
fins quedar al carrer.
És un gran senyoriu
que me mira malament.
Sembla estar perdiu
i no massa content
per faltar-li, un additiu.
No el criden per el “Rana”,
que ell ja no bota,
ara treballa la llana
més a tots ben bé rebota,
anomenant-lo com el “Cana”.
Este ha sigut el fer
i que visca la somiada,
per bona, grata, i per cagada,
que ja està al carrer
sense tindre res a fer.
“Arriaca .....!!!”
i més que ja està fet,
doncs toquem fort la carraca,
el tabal o el plateret,
que ha caigut “la barraca”
i ens caguem en la paret.
Al crític faller
" Sóc el maleït, per posar en lletra el que ja s'ha patit ".
" Diuen que sóc poeta, paraula que fa molta poreta "
" En tot cas seré, un poeta maleït, per tot el que també s'ha dit "
" Llàstima, sóc així, jo mateix, com l'oratge"
" Diuen que sóc poeta, paraula que fa molta poreta "
" En tot cas seré, un poeta maleït, per tot el que també s'ha dit "
" Llàstima, sóc així, jo mateix, com l'oratge"
Què fort..!
El que poc varia,
poc coneix,
poc canvia
i poc reconeix,,,
no massa es mereix.
poc coneix,
poc canvia
i poc reconeix,,,
no massa es mereix.
I si no ens defensa,
no ens escolta,
no gens pensa
i no admet protesta...
obrim-li la finestra.
Este és el cas,
portat amb elegància.
Va ser un gran fracàs,
per no donar-li rellevància
a la cagada de Presidència.
Doncs el faller
que ho sent i ho ha patit,
de tant de merder
està ja farcit.
Part 1ª
amb promeses i elecció,
després vingué la cagada
com en una reencarnació.
Amb un programa
prou desgavellat,
l’únic que Amalgama,
bona planta i estrellat.
“ Presidència i, presència”
Part 2na
De viatge a Sant Joan
va i mira com van.
I més d’un directiu de junta,
que de beguda ben bé que s’unta.
I mentre desfilaven
fumant i ballant
la FM amb garbo saluda,
i damunt la criticaven
per ser tan resabuda.
No és un somni
i roïns tal com són,
per mentre tant el cantar-li:
“Adiós con el corazón”
“El protocol està de dol”
Part 3ª
I anaren al besamans
d’una verge forastera,
que per ser dels valencians
se’n duen a la fallera.
Sense cap invitació
i en tal de lluir-se,
fan una excursió
amb nul·la programació.
Avorrits i perduts
pel fet i pel mal ús,
viatjant com a cabuts
per València en autobús.
I algun passatger
els mirava estranyat,
al veure tan de faller
en un lloc no adequat.
“El protocol sembla una col”
Part 4ª
I arribà Sant Bernat.
Festa, de bon grat,
i de nou es fa ressò
entre tant de mugró.
La poca delicadesa
en saber fer el que toca
reflexa l’estupidesa
de tant de bajoca.
en les taules estaven,
mentre que a les pre-candidates
tots ells les envoltaven.
“Si no es veuen de dia, de nit no seran minoria”
Part 5ena
El resultat de tan de fracàs
En actes i demés, és:
Que pel cul li eixia cada cas
més que ho intentara al revés.
Com enviar als delegats
en arreplega oficial.
Més que poden ser elogiats
perquè pensaven com cal.
“Jo vaig? Què important sóc. Tu no vens?”
Part 6ena,8ena, 33ena,1192ena....
La paraula ‘caguen’
és l’afirmació,
del que el ser pugueren
amb interrogació.
I arriben el concursos
en època que a tots pertoca,
i s’unflen en discursos
per a guiar-ho com toca.
I és que esta Junta Local
no es mereix el que té,
doncs tots arrimen per moral
i no, per el “presidente”.
La caguen en el teatre
amb proves aportades,
perquè la mala exposició
es va reflectir en la votació.
I la caguen, i la caguen...
La caguen en el ninot
que ja està en el museu.
Per ser el més xicot,
i de fora mides, que es veu !!
La caguen en el llibret
en tant que costa tindre’l fet!
permetent-ho, fora plaç,
fóra quin fóra el cas.
Més greu és el delit
per fer-se oficial,
doncs el premi concedit
no és del grat global.
I el premi atorgat
a la falla en qüestió,
per connexió i arrimat,
se li ha donat la distinció.
I la caguen, i la caguen,
per no complir el que les bases manen.
La caguen en els jurats
pel seu mal fer,
doncs els fan desgavellats
per a que no jutgen el ser.
Les paperetes de votació
aglutinaven moltes errades,
per agafar-les d’altra legislació
es va fotre a moltes falles.
I la caguen, i la caguen...
I la caguen en la crítica
molt clarament,
doncs el que certificà,
va ser; anar a l’ocasió,
molt decididament
Tot el món faller fa ressò,
i tot el món faller sap d’açò.
Com no els cau la cara de vergonya?
deurien estar criant ronya?
La caguen en desfilades
des del primer moment,
doncs li guanyen les partides
molt clarament.
I canvien l’ofrena
per lloc i per motius,
i les veus no frena
contrariant als actius.
Canvien la cavalcada
de lloc i d’horari,
i torna la cagada
en fer-la un calvari.
I canvien l’eixida
i canvien l’horari,
i es crea tal embolic
que més d’u, n’està tip.
Xiquets per terra
en actes oficials,
en desfilar per l’acera
i no com calguera.
La caguen en el pasdoble
i també en dir el premi,
doncs diuen la classificació
per a després furtar-li al gremi.
I este és el resultat
per fer oposició,
si mostres disconformitat
et canvien de posició.
I a tot açò sense contar
que als ja segons concedits,
se’ls va permetre portar
alguns aparells prohibits.
I una comissió, com sempre,
Va ser poc respectuosa,
el seu monument ha d’encendre
mes que estiga ballant-se la fructuosa.
I la caguen i la caguen
i a San Vicent, no li arriba l’amén.
Però sí, vol fer callar
a fallers en actiu,
en junta no es pot parlar,
i amb açò, res bo diu.
I la caguen i la caguen,
la caguen o la caga,
doncs és, l’espècimen,
qui ha de donar la cara.
I té gent al seu voltant
de molta i gran vàlua,
de molt i gran valor,
esperem al segon mandat
per veure com s’actua,
i per si ho fan millor
I arriba el Sant Bernat
que es gaudeix amb rialles,
mes que hi hagen falles
que van de costat.
sí, i amb el llom calent.
I de bat a bat
el patrimoni va perdent.
I si t’ha tocat,
és com dir:
Un, dos, tres,
panxa, cul i ses.
I posen en dubte
la nostra reclamació,
de que ens han furtat
molt descarat,
i no sols a la comissió.
I sols quan se sumen
altres queixes,
diuen allò de; Amén,
mala sort, veges....
Estan de mers espectadors
i no res dirigeixen.
Veritat.....??
No son massa els dolors,
doncs això ja ho sabíem.
Doncs a tots ja avorreixen
Després, en la xarxa,
al Facebook estan.
I... si la teua opinió
no els agrada,
d’una plomada
esborren la informació.
“Aiiiiii, si pensem tot el fer,
Ens empastarem en el merder.
Tindré que agafar-ho més calmat,
Perquè de la festa estic cremat,
i ara sí, més que fart.”
