Baix les ombres de tu

Assaborix
els mandats
que dicten
les palpitacions
en el bullir
de la sang,
quan murmuren
les branques
als matalassos
en l'exercici
de l'amor.

Somriu!!

A algú
li vas a encantar
així de boja,
així de trencada,
així de sencilla,
així de complexa,
així d'escalfor i així;
despentinada.

Las sombras de la oscuridad

Y cada día me abduce
viendo en el oído ajeno
la avaricia que sonora
con el tono verborrágico
y un nefasto por galón
al capitan sin estrella.

El gos de l'hortolà

El gos del hortolà

ja menjarà demà,
un rossegó de pà
al crit de a fer la mà.

Eixe era el crit
de l'empresari,
i el més satíric
dins de l'armari.

Així és la vida
d'assalariat,
viu atemorida
i mor fatigat.

Sembla ser el gos
per no dir que ho és,
perilla el boç
si va a perdre's.

Votant a la vara
d'un amor caduc,
que li llepa la cara
sense cap retruc.

Treballa a encàrrec
a genoll de missioner,
per un sou rònec
sempre molt míser.

Mala cosa seria
si no hagués una veu.
Mala cosa habitaria
per gaudir de la seu.

Con un sí por el No

Su obra ha sido elegida finalista entre más de 750 obras en el  V Concurso de poesía  “Versos desde el corazón" y formará parte de la antología que llevará el mismo nombre.

Descarrila entre mares

un dolor vagabundo.
Ajeno lava mentes
en vagón de genero
que avala mano ingenua.

Viaja testosterona,
razón de ser malvada
que hoy su deber incurre.
Germina semillando
quien nació de mujer.

Si puguera

Si puguera caçar al matí

per cobrir amb un llençol
els minuts d'una tristor;
tots els dies serien festa.
Si puguera amagar-li al vent
allunyant els roïns sentiments
al vol de les persones de bé;
seria el mag de mil vides.

Si puguera flotar sobre el riu
que devora els marges
al sentir de l'estima del cor;
sens dubte, arribaria a tu
xafant les teues passes,
seguint el teu aroma,
pintant el teu somriure,
sembrant-me de la colorida estela
i reflectant-me en la teua mirada.

Si puguera.
Quantes coses podria.

Brindaria amb un mantell de nit
amb les bombolles sent estels,
mentre les estores esteses
obririen de dolçor un camí a les flors,
i entre colors beuria del passat
les pures gotes de la pluja de futur
per a que el temps esgotat
siguera el forjador d'un foc,
una aliança per l'anell d'un dit,
un muscle per a una càrrega,
un desig de vida per una llum
i una mort al ombriu del teu costat.

Si puguera
sempre teu,
quantes coses calguera.

En suspensió

Subjecte les barreres
del vent en el teu rostre
amb l'avarícia del demà,
el que atorga el meu descans
com una cortina al meu sol.

Modele en la ment
un lloc en la proximitat
del cel blau i dolç,
el que palpa els núvols
espessos de cotó.

I somnie de nou
el pas primerenc
d'un capvespre sense rumb,
el que espenta la brisa
amb l'embriagadora aroma
de la mirada gelosa.

I subjecte,
i modele,
i somnie ser el plançó esclau
presoner de la llum.

Ací estic

• I jo, anulat d'ànima,
• i sóc, ací esperant.
• Com la llum al matí,
• com el niu a la mare,
• com l'abella a la flor,
• com la brisa al llevant,
• com el riu a la mar,
• com el núvol al cop,
• com el pi al cel
• i una mirada a l'horitzó.

• Clar que sí,
• com un estel a la vostra mà.
• I jo; 
• pres als peus de la lluna.
• Ací sóc, esperant.

Cap per avall

Amés amés

el que despotrica,

està sotmés

a rebre crítica.

I el fer humor

amb apreciació,

siga o no, el factor,

de la bona saó.

La creença

del fideu

com a llança;

retorna al lleu. 

Si vols saldo

en un morter,

busca caldo

sense corder.

Com la vida

de cada un,

si és consentida

fa o farà fum.

Saps que la xixa

i la sabuda raó,

sempre es gita;

amb el fals lleó.

Quan més dóna

el sim a la vall;

el cap redola,

també,

cap per avall.