divendres, 15 de novembre del 2019

En suspensió

Subjecte les barreres
del vent en el teu rostre
amb l'avarícia del demà,
el que atorga el meu descans
com una cortina al meu sol.

Modele en la ment
un lloc en la proximitat
del cel blau i dolç,
el que palpa els núvols
espessos de cotó.

I somnie de nou
el pas primerenc
d'un capvespre sense rumb,
el que espenta la brisa
amb l'embriagadora aroma
de la mirada gelosa.

I subjecte,
i modele,
i somnie ser el plançó esclau
presoner de la llum.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada