diumenge, 28 de febrer del 2021

Brigi Laudes

Morena atzabeja
de flor vigorosa.
Ànima lliure d'enveja
i d'inquietuds fabulosa.

Morena atzabeja
de dona explosiva.
Contorns que aireja
només una diva.

Morena atzabeja
que hui s'obri en esclat,
a tots cors bombeja
en el jardí de la felicitat.

Per molts anys, morenassaaaa..!
Tu no compleixes anys,
els dies moren als teus peus.


diumenge, 7 de febrer del 2021

Vicente Salvador

 Redeu Vicentico

qui ho anava de dir,

errar fent el mico

per no tancar i fugir.


Muntar un restaurant

que puja un bon "pico",

i a part d'estar treballant

servir barat i "bonico".


I em deixa convençut,

redeu Vicentico.

Què t'ha paregut

si has fet el quico.


Com un client exemplar

hem fet el possible

per bolcar-nos en el bar,

fer gran el pessebre

i un culte de l'esmorzar.


Ara, els valencians

de capital i de poble,

estan nugats de por i mans

mentre l'hostaler es fa pobre

sense clients ni tertulians

i a l'ombra del canelobre

remenant els torcamans,

desbonyint perols de coure

i somiant en entrepans

per si poguera moure.


I en la part de la societat,

la mitjana i més baixa,

està perdent la complicitat

esperant una rebaixa

de l'alarma amb lleialtat,

i quan dels núvols ens abaixa

la salut per oportunitat.


Amb estos es fa caixa

i és una gran realitat,

ja que un llaurador en faixa

d'un clau trau la meitat.

En la Ribera Alta i la Baixa,

en La Marina o El Maestrat

i en cap que no encaixa

si al bar fan un bon tallat.


Ara, tots esteu tancats.

Redeu Vicentico.

Toca cremar plats,

pren, et fa un Zippo?


Bota-li a foc!


Saps què???


Que ja he acabat......!!!!

Si demà algú em pregunta diré, sentint-ho molt; "no puc anar" i no serà per falta de ganes.

Queda clar que per a enguany ja és tard i per a l'any que ve encara és prompte.

Ja pensaré un altre dia si em confesse amb puntilla i allioli o carn de cavall amb alls tendres.


Salut i bona nit.



dimecres, 3 de febrer del 2021

A mis pasos

Y eché 

la vista atrás 

y remiré

en el correr

de mis lados,

contra aquellos 

que oteando

van los futuros,

y pensé;

afirmativo,

así soy, 

así seré. 

Mas nada más

que pueda llevar

donde sólo sea 

una huella.

Recuerdos del yo 

en nuestro bien.




Sil OG

 ( pensaves que no? què no ni nà)


Deslizan rizos 

como lianas

de miel caoba,

catarata cristalina

entre mares verdes

y pozo esmeralda.


Carnan siluetas 

en perfecto vertigo

venidas del Olimpo.

Perlas de nácar

museando decorados

en puerto labial. 


Dulce tapizado

de áureas de luz

y claro manantial.

Cantares al contagio

orquestan los bailes

a la voz de tus andares.


"Qué ganes tinc 

de fer amb tu 

unes bones rises"

MOLTÍSSIMES FELICITATS.