Redeu Vicentico
qui ho anava de dir,
errar fent el mico
per no tancar i fugir.
Muntar un restaurant
que puja un bon "pico",
i a part d'estar treballant
servir barat i "bonico".
I em deixa convençut,
redeu Vicentico.
Què t'ha paregut
si has fet el quico.
Com un client exemplar
hem fet el possible
per bolcar-nos en el bar,
fer gran el pessebre
i un culte de l'esmorzar.
Ara, els valencians
de capital i de poble,
estan nugats de por i mans
mentre l'hostaler es fa pobre
sense clients ni tertulians
i a l'ombra del canelobre
remenant els torcamans,
desbonyint perols de coure
i somiant en entrepans
per si poguera moure.
I en la part de la societat,
la mitjana i més baixa,
està perdent la complicitat
esperant una rebaixa
de l'alarma amb lleialtat,
i quan dels núvols ens abaixa
la salut per oportunitat.
Amb estos es fa caixa
i és una gran realitat,
ja que un llaurador en faixa
d'un clau trau la meitat.
En la Ribera Alta i la Baixa,
en La Marina o El Maestrat
i en cap que no encaixa
si al bar fan un bon tallat.
Ara, tots esteu tancats.
Redeu Vicentico.
Toca cremar plats,
pren, et fa un Zippo?
Bota-li a foc!
Saps què???
Que ja he acabat......!!!!
Si demà algú em pregunta diré, sentint-ho molt; "no puc anar" i no serà per falta de ganes.
Queda clar que per a enguany ja és tard i per a l'any que ve encara és prompte.
Ja pensaré un altre dia si em confesse amb puntilla i allioli o carn de cavall amb alls tendres.
Salut i bona nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada