Naix el dia, sempre igual,
amor en mida i ser ritual,
allà on acabarà la nit
per construir un nou crit.
Poc arrisca el que res fa,
i si no mostra la mà
en cor i ànima,
poc li quedarà demà.
Naix el dia, res és casual,
mullat-se en bany i bassal,
bassal d'un ric guió
en forma i expressió.
Queden dies i nits,
per que m'assenyalen per dits.
Queden dies, hores, temps,
sense pausa ni contratemps.
País lliure et vull,
sentiment que a la sang bull,
demostrant ser el herois
sense anomenar-nos nois.
País meu estimat,
ací estic al rescat,
mentre passen per cecs
per la vida al passeig.
Naix el dia
i encara queda demà,
sempre a la memòria
en vida meritòria.
Per tu València,
la meua l'herència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada