Deixe corre el temps
sense posar contratemps,
deixe el cansat treball
sense ànim ni cap dall.
Deixe el bestiar solt,
galopant al trot,
al pas, al pas del toc.
Deixe la garba, al dall,
repassant la farsa, el tall,
fent en l'essència un ritual,
en l'herència espiritual.
Deixe el temps,
aquell que sempre corre
parint-se al contratemps.
Deixe al pas, el temps,
aquell que sent nostre
és d'amics, pares i parents.
Deixe un cop el nostre crit
i s'enfonsa en l'oblit,
batalles fallades, perdudes,
amic dels sords i les paraules,
i d'un país, sense orelles.
Deixe el poder al creure
per allà on va i corre,
ric en aigua, terra i sang
que a les venes no hi ha fang.
La deixe, tot a una banda,
nostra història estampada
que més bé sona espantada,
justificant un terra estimada
per anul·lada i enverinada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada