....desitge davant tot, que algú m'ixca al camí
i que
m'allibere dels mals pensaments
i d'aquesta carrega d'obligació extrema.
Fart,
que n'estic fart.
Però la senda continua, la meua i la vostra,
amb els seus pros
i les seues contres.
No hi ha remei, no hi ha solució,
som nosaltres, els
humans,
els que fan un pas nou en la veritat, en l'errada,
en l'educació
o la situació dels que actuen
segons el propi escalafó o estat,
caminant, per
l'estat, l'estat de l'esperança,
realitat i millorança.
Com canvia l'essència del dia,
sí ple de llum et sents
afortunat,
i si l'esperit
amb tu s'alia,
torbant-te ben despert.
Com canvia la lluminositat,
baix el signe,
sempre, de l'amistat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada