Hui, he vist el vent,
he notat planejar la mar,
la brisa i el trencar,
i la plàcida gent.
Hui l'he vist,
i tot allò que senti'm,
a la vora del marítim
tan aprop d'on jo visc.
Hui l'he vist, i l'he notat;
el mar, el vent,
i ben bé conscient
en pau i tranquil·litat.
Hui, agafant-nos les mans,
em fet un bon passeig,
al balneari que bé es llig;
d'Àrabs i Romans.
Hui tots junts,
em format una pinya,
els presents en consigna,
senda viva dels conjunts.
Hui t'he vist, i t'he notat,
que gran veritat,
la pròpia humanitat.
La mar, el vent,
la torre i la gavina,
la brisa marina
i amb tu, princesa, és evident.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada