Per fi sóc aquí,
ha quedat ben clar,
que tot el contar
ha passat així.
....
He contat els dies
amurallat al temps,
i he somiat en lletres
en formes freqüents.
He patit d'angoixa
en el torbar de la festa,
i he sucumbit a la bruixa
venent-me per aquesta.
He sofrit d'impotència
mofant-se la fragància,
i he demanat benevolència
per abandonar la constància.
He embogit i somiat,
sí, tinc que ser sincer,
i he gaudit del contat
en dits de refranyer.
....
Ara...gràcies, que millor delit;
alliberar-se de l'oblit
i ser denou past i pressa,
de la poesia, i de la prosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada