"Ding, dong, ding....
Bon dia i rin-tin-tin..
Que siga bon dia o bona nit,
Sense tindre un ull, dins del dit."
Tornàrem a escoltar
Notícies contradictòries,
Maneres de manifestar
Seguint totes les notes.
Línies al contar
De ciments insignes,
I així, naixen les lletres,
Per mostrar el malestar.
Parlen d'un "penyó"
Que es va regalar,
I no caiguem en opinió
De quan ens varen anul·lar.
Els jocs dels somriures
I les formes al despistar.
Però, robar tots els dies,
Amb bastó, ja no és d'estranyar.
Egipte, Síria, Madagascar,
Això ja ho sabies,
I no es compren al pensar
Si no ho coneixies.
Contar o tergiversar,
Sempre a les hores
Que en taula hi ha un dinar,
I si escapar t'ho pensares,
T'agafen, a l'hora de sopar.
Però els de les tisorades
Estan sempre a la llar,
Comparant als feixistes
D'aquells que ho volen reivindicar.
Coses de banderes,
I un gran malestar.
Obrin sempre les boques
A l'hora de parlar,
I no són poques les ganes,
D'enviar-los a cagar,
Doncs en tall de manar
modifiquen les més certes.
O aquella que ens vol contagiar,
De que xarxa no tingueres
Si demanes per menjar,
Mentre que tot pot passar,
En esports i alegries,
Amés hui el lamentar,
Eixe que s'acaba de matar.
Demà, segur que molt més
Et vindran a contar,
Un, dos, tres
I en vistes tot al revés,
Defenent fins rebentar
Mirant al Sol, o al ses.
"En fi, bon dia o bona nit,
ho sabrem; al tornar al llit".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada