Arrere es queda

Sempre estarà ahi

i sempre es repeteix,

però arrere o cap ací,

sempre es construeix

i s'obvia si requereix.

Queda arrere, la nit esmentada,

desitjant l'última campanada.

Queda arrere l'anomenat dotze,

nou brindis alçant el colze. 

Queda arrere, festa de taula,

vida amb fragància i faula.

Queda arrere, alegria o felicitat,

companya nova per bondat.

Queda arrere per nul·la autoritat,

burda, trista, malsana precarietat.

Queda arrere treball i vinculació,

temps que aferma la devoció.

Queda arrere la bala en acció,

amb sintaxis de crua versió.

Queda arrere, la roina del conegut,

el que mai he pres ni concebut.

Queda arrere, una pedra, un camí,

desitjant estona, i relat sense fi. 

Queda i queda, sempre arrere,

i de nou queda, erre que erre.