Tinc un tic..

Sóc un pobre melancòlic

gent de peu, veí, i folklòric, 

diuen que amb geni i colèric 

remugant per vell i per no ric, 

que negant l'acte naix el crític 

cosa que mana tot seguit . 

Però estan, estàs, i estic, 

cansat i avergonyit, 

tu mamó, i fals democràtic. 

Sols en queda, anar-me'n al llit, 

doncs ja estic cansat i farcit, 

de les notícies del polític, 

i de tanta merda tot reblit 

estiga on estiga el partit. 

Menys mal, tic, tac, tic, 

el meu ull no té cap dit, 

trobant-me tranquil i esplèndid, 

sense trage, ni corbata, ni fals esperit. 

NANIT...