S'entremesclen les adversitats
amb gotes de mel,
viatgeres en complicitats
de llarga distància al cel.
S'entremesclen
sempre els estats.
S'entremesclen,
les roïnes i les bondats.
Certes que són, en les claredats,
i en camins de precarietats,
sentir volar d'àngel,
o en boca la fel.
S'entremesclen.
Com en tot ser humà,
les tristes penes i els bons grats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada