S'alça el teló
amb una història bonica,
que té com a parla la qüestió
de una cosa fina.
Àngel de les maresmes
i capollet dels esclatats,
s'alineen per tu els planetes
quedant-se ben formats
i darrere les teues passes
asseverant-se acomplexats.
I, per estimar-les,
grans són les bondats,
seguir els somnis, camins i trajectes,
per no formar part, dels ja estancats.
Tens la llum de l'esperança,
corre tu que sense vanitats
i no mai t'he preguntes
si segueren moments errats.
No mires en rere,
i no preguntes.
Dóna un cop al timó,
amb rals, però no oblides,
i fes-ho, que sinó....
Tens una vida,
perdona que siga l'heroi
en la distància per esta....
....una meua, per teua dita.
....una meua, per teua dita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada