Sóc un embogit
perqué no tinc mols,
i visc en l'edat del fugit
creuant el camí de la pols,
defensant, el que per mi és sentit.
En terra i llengua, vull ser fornit.
i amic dels bons cors, tu vols?
Sóc un embogit,
bitxo únic, i sols.
Sóc l'embogit,
per això; sóc el més ric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada