divendres, 17 de juny del 2011

Simplement, Lorena.

Podria arribar el cas i la llegires,
com tots en esta vida; 
tens senzillament en mi un Moment tranquil i fidel,
el que descriu amb sinceritat i estima els nostres encontres amb el Vent diari. 

Si veus que la lluna no brilla
i que el sol plora en la foscor,
no tingues dubtes, ni enveja,
seran els somnis irreals al cor,
demostrant que tu, eres com l'or.

Si perceps que és una fantasia
i que tots et mimen en tendror,
no fases res amb ànsia,
doncs el dia sempre mor,
quan arribes tu, gran tresor.

Amb eixa cara blanca, simpàtica,
diferent i plena de finor,
eixe cabell fosc que tant irradia,
i l'estil ferm de lluita en consciència,
o en el moure't sense pudor
que ens impregnes sols tu, de rubor.   

És l'ull que tot ho veu, i estudia,
posant en lletra el meu rumor, 
el que es crea en la memòria,
creient ser; un fet certificador.

Lluita en el camí me diu l'experiència,
la que em fa ser, persona major,
que cert eres bona companya,
però més cert que també; un ser superior.
Amagues la saviesa i ho demostres en la parla,
i és per mi; un gran Honor,
llàstima que no sigues, Fallera Major!!!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada