És el nostre sol
el que ja alça el vol,
i com estic sol
aferrat en este sòl,
d'eixe de ser camperol,
i caic junt al bressol
perqué ja veig térbol,
i amb l'únic consol,
que tinc, un bon llençol.
La nit per el dia
i el dia per la nit.
Ànima bandida
per guanyar una lliura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada