Gotegen les estreles en la nit
al moment que s'amaga el sol,
i brolla de la lluna a l'infinit
les bones noves del teu cresol.
Il·lumines el nostre esperit,
el que deixa cec al mussol.
En dia i nit el preferit;
com tu, i el cant del rossinyol.
Les forces de la terra ho deixen dit;
Clàudia, és el teu demà, perqué Deu vol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada