Errar és com entropessar,
fes després com per no pensar.
Camine entre les cendres
de les antigues civilitzacions,
allà on els homes destres
tingueren equivocacions.
Camine entre les cendres
del meu caminar.
Qui ho anava a imaginar!!
Eixe dia i el pensar,
moment inoportú, en este passejar.
Descansar i no pensar,
no esborra el que vam errar.
Pensar i no descansar,
pot ser si ajude a remeiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada