Passen els dies i ací està,
primavera que no se'n va.
Però de segur tornarà,
en el dia de demà.
Tal com si;
retrobarem el moment
i en l'espai concurrent,
contribuint inconscientment
per un sou insuficient.
Amor propi del que hi ha,
en esta, la casa.
En els que la rebutgen
i dels que la cerclen i l'esperen,
crua realitat de l'espècimen.
Lloc de gents ben conegudes,
i malgrat això, accions vaporoses,
com les ànimes fantasmes
que rodegen estes coses.
Fer bo al curt,
i sense cames per al llarguerut.
Ara no sé el que he fet,
cosa mala, que no crec,
preguntar és el que dec
per estar satisfet.
Com la vida mateixa,
és de llarga la madeixa.
Barreja de terminacions
com en totes les cançons.
Contar el dia a dia,
tal, com ho du la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada