diumenge, 19 de setembre del 2010

Sí, d’Al-ge-me-sí

"Una ràpideta
per a una doneta
que sent algemesinenca
està que es trenca"


De forastera ens va vindre
i semblava de casa rica.
Amb un encant i dolç somriure
es presentà com; "hola jo Erika".
Ella sola ens deixà entreveure,
que el millor està segur per viure.

I passaren els dies,
i els anys en setmanes,
i hui en el present,
et gaudim sincerament
amb versos per alegries,
en crues i nobles rimes.

No poden haver-hi penes
que te facen d'aspecte canviar,
amés no hem vist enveges
ni accions per ha no emular.

Dibuixes bones paraules,
edites millors somriures,
i no es per a ningú fastidiar
si de tu dien;
bella dona, eres d'alabar !!.

Veritablement Erika Rubio Prats,
nostres, són tots estos grats,
i ho transmetrem amb il·lusió
per què estàs, en una comissió,
on tots som amics, i on tots som això.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada