Andrea España Navarro

Naix el sol

Per la ribera,

I un bressol

Amb llum de vida,

Punt de mira

Per qualsevol.

Sí, naix el sol,

I brilla el dia,

En eixa cara,

De fantasia.

Brolla en vida,

I clama el cel,

Suau brisa,

Per tu marina,

Bondat, que s’imagina.

Esclata i floreix

La rosa, la margarida,

El gladiol i la cala.

Semblança que no es pareix,

A xica tan divina.

Emociones el cor,

També al meu pit,

Qué gaudeix amb tu,

I que plora amb mi,

Sentiment de clamor,

Qué de tu està rebli’t

De dia i de nit,

Com un tresor.

I naix el sol,

I brolla el dia,

En eixa cara

De fantasia.

I naix el sol,

Del meu bressol;

Qué cosa més divina..!!!