Ens retrobem

Entre l'espasa i la paret,

entre el que és i el que crec.

Em trobe plegat i confús 

com en un angle obtús,

i continuen i m'anomenen,

mal dit, i com el Xus.

El foc i la ràbia encara cremen

com un sentiment d'arrapa i fuig.

Ara ve i se'n va,

ara torna i ahí està,

ple de malicia i d'agonia 

i amb la pistola carregada

per a la propera encreuada.

Una pistola de bales,

en bales de la veritat,

preparades per fer un l'explicat

i fer callar cares males

dels que estan al altre costat.

Implore a qui siga,

al sol, al vent, a la terra,

a la força de la natura més llesta,

en fer un camí llarg i adequat

amb pas ferm i decisió encertada 

i per tots ben consensuat.