La cabotà..!!

Els dies al pas diuen

on els humans conviuen,

on el veïns es respecten

i tots es complementen.

Però, que certament,

com a diaria i laboralment,

és un lloc de patiment

del que tots sofrixen

i per el que tots lluiten.

Les lleis i interessos

de la nostra societat

pot deixar-nos tiesos

i en la precarietat.

I ara que he agafat aire

i no massa estic ocupat,

faré algun "desaire"

front a l'empresariat.

Volen mà d'obra,

i que siga barata.

Volen mà d'obra,

i si pot ser, ben pobra.

Me trove cansat

mirant les notícies,

el mateix forrellat

de totes les dies.

Son, tinc son,

espere no tindre un malson.

zzzzzzzz.........Oferta.

Tindrà un contracte

creat amb molt de tacte,

l'enviaré a la ITT,

i mira que bé..!

allò que m'estalviaré.

I si tinc la cua torta

en dia assenyalat,

els diré; ahi està la porta,

doncs ser acomiadat

és cosa certa, ben barat.

Demà del 1 al 23,

i el que fareu cobrareu...!

I si no treballes més que tres,

ja ho saps; el relleu..!

També tindré l'oportunitat

apart de l'acomiadament,

del tot allò declarat

siga mínimament.

Feliç, content i gaudi,

aiiiiii... que be que em trove,

tots ballaran ací

i me faran el folklore.

Podré fer amb ells

tot el que me vinga en gana.

És cosa de grans cervells

esta llei és la que guanya.

Treballaràs per a mi

siga de nit o de matí,

i si és diumenge

el rei que et penge.

Encara teniu que donar gràcies

de la proposta que no he dit,

i no vingau en fal·làcies,

que és; tirar-vos amb el dit.

Que conte més meravellós

des de la platja de Vinaròs,

i com el "Senyorito Julian"

triaré, a les millors, que hi han.

Per tot el món viatjaré

acosta del treballador,

en l'avió i en el BMW,

i mes que en diguen vividor.

Què són sous precaris

i roïnes les relacions?

doncs no vingau amb "tiritis"

i no em toqueu els collons. 

I moltes, moltes coses més,

que pareixen i no ho és.

Milionari més en faré

i la vidriola mira que l'ompliré.

Podré gestionar els diners

a la gana i a milers,

destinar-los cap ací,

i amagar-los mirant allí.

També ho pense, també;

si sóc jubilat

m'ix molt més barat

tot el acomiadat.

...............

Xe... he despertat del somni

quan estava al sofà,

Que m'ha passat hui

que he pegat està cabotà?

Sigues negre o roig

o tal vegada un poc blanc,

no sigues boig,

ni ignores el que està passant.

Perdrem tots els drets

que són fonamentals,

i recordarem els esplets

treballadors elementals.

Hui estic de vaga,

de vaga general.

No és que em vinga en gana,

es que és dret laboral.