En la calma del moment
on la brisa es famolenca
i el soroll es fa dolent,
brolla dins del nostre ser
un ànima flamenca
que a tots fa el voler,
per serena i per lluenta.
Encaramat en suspensió
per damunt dels sentiments
crec estar en el bastió,
bressol, i clau en fonaments,
de l'amor i la passió.
Vull notar l'aire
i escoltar el vent,
traure el mi versaire
en qualsevol moment.
Vull avançar-te
tranquil·litat serena,
per que al lloar-te
oblide la pena
que em va fer caure.
Vull ser com ell
fort en esperit,
amb veritat i cervell,
com la calma i el ocell
que planeja el conquerit,
aprenent, per jove i per vell..
Ací estic, el primer,
per feble i per plàcid,
i abastar com el pioner
la clau del bon fer,
on les penes i l'oblit
queden molt al darrer.
Ací estic, conta amb mi, jo vull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada