Esta és, la meua ciutat

En un somni he viatjat,

Al poble, d’ací al costat,

I he ací, eixe resultat,

Doncs, el que si era realitat,

Que ple gaudia jo, i de felicitat,

estiguent tot, tan ben realitzat.

Volia crear jo, també una ciutat,

I Anomenar-la, el Fallerodrum,

I ser, de gran qualitat,

En germanor, i en festivitat.

Pensava jo que tenia,

Somiava jo que volia.

I cert és que ho vivia,

Abastant tot el que em venia,

Eixe sol, eixa olor, eixe dia.

Tenia el seu Coetodrum,

De traques, carcasses i masclets,

I, fins als més menudets,

Ensenyàvem a tirar coets.

No hi molestàvem a ningú,

Ni ens feia por, el gurugúu.

Teníem una Alcaldessa,

Sempre, de fallera major,

I com no, els regidors,

Eren la Cort d’Honor.

A l’escola i en deures,

Sols, Rimes i poemes,

Cultures valencianes

I els jocs dels iaios i iaies.

Però en indumentàries,

Les cites eren diàries

Prestant-los uniformes,

De fallers, i de falleres.

Tots portàvem eixes teles,

Teles, valencianes.

Tots gaudien de les falles,

De les xarangues,

De les festes.

Hi estava clar, un monument.

Cert, qué es cremaven molt freqüent.

Cinquanta dos eren les falles,

I cinquanta dos les setmanes,

I xé,! ningú es quedava amb ganes.

Les cercaviles eren constants,

Agradables per als vianants,

I els que no, eren simpatitzants,

I que ho eren, com a visitants,

Feien bots, feien cants,

I a crit pelat comentant,

Que festa més important.!!!