La cara de la nit s'ha fet clara,
no per por, ni alegries. ni tristor,
què per lluna sempre aposta,
com el suau vent què ens acosta,
la melodia d'un tenor.
Tenor genial,
amb cor i bondat.
Tenor, tenor,
i ben plantat.
La lluna, el vent,
tots van corrent,
perseguits pel Capità Caganxo
assabentats de què el millor
i què entre altres és tenor,
està ací, i és, l'amic VICENT SANCHO...!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada