Jo vull, conta amb mi

En la calma del moment

on la brisa es famolenca

i el soroll es fa dolent,

brolla dins del nostre ser

un ànima flamenca

que a tots fa el voler,

per serena i per lluenta.

Encaramat en suspensió

per damunt dels sentiments

crec estar en el bastió,

bressol, i clau en fonaments,

de l'amor i la passió. 

Vull notar l'aire

i escoltar el vent,

traure el mi versaire

en qualsevol moment.

Vull avançar-te 

tranquil·litat serena,

per que al lloar-te

oblide la pena

que em va fer caure.

Vull ser com ell

fort en esperit,

amb veritat i cervell,

com la calma i el ocell

que planeja el conquerit,

aprenent, per jove i per vell..

Ací estic, el primer,

per feble i per plàcid,

i abastar com el pioner 

la clau del bon fer,

on les penes i l'oblit

queden molt al darrer. 

  

Ací estic, conta amb mi, jo vull.

La cabotà..!!

Els dies al pas diuen

on els humans conviuen,

on el veïns es respecten

i tots es complementen.

Però, que certament,

com a diaria i laboralment,

és un lloc de patiment

del que tots sofrixen

i per el que tots lluiten.

Les lleis i interessos

de la nostra societat

pot deixar-nos tiesos

i en la precarietat.

I ara que he agafat aire

i no massa estic ocupat,

faré algun "desaire"

front a l'empresariat.

Volen mà d'obra,

i que siga barata.

Volen mà d'obra,

i si pot ser, ben pobra.

Me trove cansat

mirant les notícies,

el mateix forrellat

de totes les dies.

Son, tinc son,

espere no tindre un malson.

zzzzzzzz.........Oferta.

Tindrà un contracte

creat amb molt de tacte,

l'enviaré a la ITT,

i mira que bé..!

allò que m'estalviaré.

I si tinc la cua torta

en dia assenyalat,

els diré; ahi està la porta,

doncs ser acomiadat

és cosa certa, ben barat.

Demà del 1 al 23,

i el que fareu cobrareu...!

I si no treballes més que tres,

ja ho saps; el relleu..!

També tindré l'oportunitat

apart de l'acomiadament,

del tot allò declarat

siga mínimament.

Feliç, content i gaudi,

aiiiiii... que be que em trove,

tots ballaran ací

i me faran el folklore.

Podré fer amb ells

tot el que me vinga en gana.

És cosa de grans cervells

esta llei és la que guanya.

Treballaràs per a mi

siga de nit o de matí,

i si és diumenge

el rei que et penge.

Encara teniu que donar gràcies

de la proposta que no he dit,

i no vingau en fal·làcies,

que és; tirar-vos amb el dit.

Que conte més meravellós

des de la platja de Vinaròs,

i com el "Senyorito Julian"

triaré, a les millors, que hi han.

Per tot el món viatjaré

acosta del treballador,

en l'avió i en el BMW,

i mes que en diguen vividor.

Què són sous precaris

i roïnes les relacions?

doncs no vingau amb "tiritis"

i no em toqueu els collons. 

I moltes, moltes coses més,

que pareixen i no ho és.

Milionari més en faré

i la vidriola mira que l'ompliré.

Podré gestionar els diners

a la gana i a milers,

destinar-los cap ací,

i amagar-los mirant allí.

També ho pense, també;

si sóc jubilat

m'ix molt més barat

tot el acomiadat.

...............

Xe... he despertat del somni

quan estava al sofà,

Que m'ha passat hui

que he pegat està cabotà?

Sigues negre o roig

o tal vegada un poc blanc,

no sigues boig,

ni ignores el que està passant.

Perdrem tots els drets

que són fonamentals,

i recordarem els esplets

treballadors elementals.

Hui estic de vaga,

de vaga general.

No és que em vinga en gana,

es que és dret laboral.

Hui és el dia 29/s

Ara què es complica el debat 

del si tinc o no dec,

si continue o quede parat,

faré com el que sempre crec,

arrimar el muscle, per ser recolzat,

i no ser gens timorat,

ni estar quiet, 

per a que açò, no pegue un pet.

Diuen que és nul·la

aquesta manifestació,

però sí, mamarem llet de burra

en la propera guarnició.

No és nostra esta "Gula"

tan roina com ha definició,

ben cert és que tenen molta gola

per aconseguir una adjudicació

i mantridre-la com a tradició.

Empleats de la faràndula,

la pandereta i la submissió,

i soldats guerrers amb ulà

lluitadors amb consideració.

"Som el que fem i guiem el camí que creem"

Esperant-he, ara que ja vens.

Ja escolte el so del tabal

i també als dolçainers,

i el murmuri de la gent al carrer.

Pareix que s'aprope,

i s'aprope eixe moment.

És el moment de vore llum

i la continue esperant.

Esperant el minut,

en esta estancia, en este fer,

i mire cap al cel buscant un fum

en el que a la fi, ho advertiré,

i hem dirà, que ja ve.  

Ací estic, altre any,

a la vorera, esperant,

esperant a la morena, i a tu xiquet.

Esperant-he patrona,

que escortada bé aniràs  

amb flors, llums, musiques i trons.

No partirà sola, ella mai ho fa,

i sí, ven portada

als muscles de fidels devots.   

Ara, ja escolte el sons

de les musiques, dels trons,

que anuncien el preludi.

Per fi, ja ve, i passarà altre any,

i ho farà com antany,

pujant al seu santuari

que és centenari,

però que certament

desitgem siga

més que mil·lenari...

Ací estarem esperant-he,

ací estarem, per alabar-te. 

L'aniversari de Marineus

Mari, Marineus,

que penses, que veus?

i, que creus?

Jo que de jove t'he conegut

ja fa uns quants anys,

estaria molt decebut

si segueren amistats de antanys. 

T'he conegut "pipioleta"

i també al casar-te,

després en dolça mareta

i ara, és precís lloar-te. 

Desitje fer-me vell

i continuar mirant-he,

dur una empremta al cervell

i continuar sempre, FELICITANT-HE.

Parella de dos

Estem emparellats

com el blanc i el negre

utilitzant els trellats

per fer bon deure,

engrandir complicitats,

i clar, fer-ho creure. 

Estem emparellats

i formem bona parella,

però si crea debats,

i la cosa ens ofega,

el millor que tindré

i que sens dubte faré, 

és, esmorzar coradella.

Estem emparellats

com el ós i la carn,

i amb la panxa plena

els problemes se'n van.  

Així que, recorda i ànim,

menja molt i variat,

i què ben fondo siga el plat.

Ens retrobem

Entre l'espasa i la paret,

entre el que és i el que crec.

Em trobe plegat i confús 

com en un angle obtús,

i continuen i m'anomenen,

mal dit, i com el Xus.

El foc i la ràbia encara cremen

com un sentiment d'arrapa i fuig.

Ara ve i se'n va,

ara torna i ahí està,

ple de malicia i d'agonia 

i amb la pistola carregada

per a la propera encreuada.

Una pistola de bales,

en bales de la veritat,

preparades per fer un l'explicat

i fer callar cares males

dels que estan al altre costat.

Implore a qui siga,

al sol, al vent, a la terra,

a la força de la natura més llesta,

en fer un camí llarg i adequat

amb pas ferm i decisió encertada 

i per tots ben consensuat.