dijous, 30 de juny de 2011

Ja està ací

Arribava la calma i regirava el cel
entre els brums i el raig del silenci,
suau parada a l'estació de la mel
que il·lusionava amb el preludi
i torbava com mai, al més fidel.

Arribada l'aurora i el despertar 
moment de somni i confusió,
tràgica estona al asseverar 
que la vida està en acció
i ningú la pot parar.

Arriba el guinyi i la realitat,
d'aquest somni estrellat.
I roda la manilla cap al passat,
d'aquell rellotge, que naix trencat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada