Arribava la calma i regirava el cel
entre els brums i el raig del silenci,
suau parada a l'estació de la mel
que il·lusionava amb el preludi
i torbava com mai, al més fidel.
Arribada l'aurora i el despertar
moment de somni i confusió,
tràgica estona al asseverar
que la vida està en acció
i ningú la pot parar.
Arriba el guinyi i la realitat,
d'aquest somni estrellat.
I roda la manilla cap al passat,
d'aquell rellotge, que naix trencat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada