dimecres, 29 de setembre de 2010

La cabotà..!!

Els dies al pas diuen
on els humans conviuen,
on el veïns es respecten
i tots es complementen.
Però, que certament,
com a diaria i laboralment,
és un lloc de patiment
del que tots sofrixen
i per el que tots lluiten.
Les lleis i interessos
de la nostra societat
pot deixar-nos tiesos
i en la precarietat.
I ara que he agafat aire
i no massa estic ocupat,
faré algun "desaire"
front a l'empresariat.
Volen mà d'obra,
i que siga barata.
Volen mà d'obra,
i si pot ser, ben pobra.
Me trove cansat
mirant les notícies,
el mateix forrellat
de totes les dies.
Son, tinc son,
espere no tindre un malson.
zzzzzzzz.........Oferta.
Tindrà un contracte
creat amb molt de tacte,
l'enviaré a la ITT,
i mira que bé..!
allò que m'estalviaré.
I si tinc la cua torta
en dia assenyalat,
els diré; ahi està la porta,
doncs ser acomiadat
és cosa certa, ben barat.
Demà del 1 al 23,
i el que fareu cobrareu...!
I si no treballes més que tres,
ja ho saps; el relleu..!
També tindré l'oportunitat
apart de l'acomiadament,
del tot allò declarat
siga mínimament.
Feliç, content i gaudi,
aiiiiii... que be que em trove,
tots ballaran ací
i me faran el folklore.
Podré fer amb ells
tot el que me vinga en gana.
És cosa de grans cervells
esta llei és la que guanya.
Treballaràs per a mi
siga de nit o de matí,
i si és diumenge
el rei que et penge.
Encara teniu que donar gràcies
de la proposta que no he dit,
i no vingau en fal·làcies,
que és; tirar-vos amb el dit.
Que conte més meravellós
des de la platja de Vinaròs,
i com el "Senyorito Julian"
triaré, a les millors, que hi han.
Per tot el món viatjaré
acosta del treballador,
en l'avió i en el BMW,
i mes que en diguen vividor.
Què són sous precaris
i roïnes les relacions?
doncs no vingau amb "tiritis"
i no em toqueu els collons. 
I moltes, moltes coses més,
que pareixen i no ho és.
Milionari més en faré
i la vidriola mira que l'ompliré.
Podré gestionar els diners
a la gana i a milers,
destinar-los cap ací,
i amagar-los mirant allí.
També ho pense, també;
si sóc jubilat
m'ix molt més barat
tot el acomiadat.
...............
Xe... he despertat del somni
quan estava al sofà,
Que m'ha passat hui
que he pegat està cabotà?
Sigues negre o roig
o tal vegada un poc blanc,
no sigues boig,
ni ignores el que està passant.
Perdrem tots els drets
que són fonamentals,
i recordarem els esplets
treballadors elementals.
Hui estic de vaga,
de vaga general.
No és que em vinga en gana,
es que és dret laboral.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada