diumenge, 19 de setembre del 2010

Andrea España Navarro

Naix el sol
Per la ribera,
I un bressol
Amb llum de vida,
Punt de mira
Per qualsevol.

Sí, naix el sol,
I brilla el dia,
En eixa cara,
De fantasia.

Brolla en vida,
I clama el cel,
Suau brisa,
Per tu marina,
Bondat, que s’imagina.

Esclata i floreix
La rosa, la margarida,
El gladiol i la cala.
Semblança que no es pareix,
A xica tan divina.

Emociones el cor,
També al meu pit,
Qué gaudeix amb tu,
I que plora amb mi,
Sentiment de clamor,
Qué de tu està rebli’t
De dia i de nit,
Com un tresor.

I naix el sol,
I brolla el dia,
En eixa cara
De fantasia.
I naix el sol,
Del meu bressol;
Qué cosa més divina..!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada