Gaviota Tanka

Descansa alada

marinera de puerto.

Tomando el Sol.

Gaviota en pantalán

de la playa rocosa.

Panka haikus "Mi lago"

Por el arroyo

llenado el corazón.

Amerizando

de vida con su sangre

los ángeles que flotan.

Haikus Poema

Letras de estío,

luces de mente en lienzos.

Poema al alba.

Haikus Auxili

Àngel d'auxili

salvant-se al braç de vida.

Sospirs a l'aire.

Calientes de infierno

 Percibo calor en su brisa

mientras ignoro mi café,

inmóvil, tras la ventana

confortable del refugio,

tan lejano que se palpan

cercanías en su aire,

sus vapores, espejismos,

porque distante las veo,

firmes, cual aletargadas

desiertas estan sus calles

deseando su pronta noche.

Y le doy tiempo a su tiempo

porque la hora precede,

que hasta la razón libre

se esconde de la sombra

bajo el sol del mediodía.

Percibo calores en su brisa

deseando su pronta noche,

y le doy tiempo a su tiempo

bajo el sol del mediodía.

Haikus "Caverna"

 

Cueva de niño

con el felpudo verde.

La luz del mundo.

Haikus Leona

 

Pausa la fiera
bebiendo de remanso.
Mirada presa.

Camaleona
por los campos de vida.
Verano seco.

Ojos de muerte
con cachorros de leche.
Mamá leona.

Haikus Cala

Quietas las olas

en las calas estanque 

reflejan cielo.

✓✓✓✓

Quietas las olas 

en las calas estanque.

Navega solo.

✓✓✓✓

Rocas visibles

en las calas estanque.

Quietas las olas.

✓✓✓✓

Sr. J.J del S.J.

Cada minut i moment

que es parla de Falles,

brolla l'excrement 

en maleïdes baralles.

Tu tens la culpa

del meu parlar sr .....an,

davant esta disculpa

tots els que diuen van.

Benvinguts,

són les falles de les nou.

L'Alzira dels morruts

i dels que xuplen de l'ou.

Poca es la vergonya

des de la casa gran

que semblen carronya

dels del Cap i Casal.

Tant és el que ajunta

com el que rejunta

i segur que algú s'unta

en l'economia de Junta.

Enguany tindran de tot;

recompenses de sobac,

falleres de fila primera 

i fallers de cua tercera.

Enguany tindrem de tot

en macro-despertades,

mascletades i nits del foc

i una ofrena que sap a poc

rifant-se-la a galtades

en el pasdoble que ballaves.

Premis de calbot

irreals i mentiders,

i ben untats sobre tot

de diners al rebot

per als matalassers.

I clar que sí;

calçats com un calcetí

amb interessos de banderí.

Si Alzira tinguera collons

i els fallers més implicació,

el tall de coll seria dels bons

en dimissions sense opció.

I tinc ben clar;

si haguera sigut president

en les reunions de membre;

guerres tindríem ben present

en les Falles del setembre.

Amés amés no t'oblides;

si eres el delegat

de la teua comissió,

estigues preparat

o almenys amagat,

voldran per disposició

el treball representat

tant siga per devoció

o per escudellar-los el plat.

Buff... quina tertúlia

en l'arribada del bin bang,

és d'Alzira i la rodalia

i en fer-te mala sang.

Tiralí, tiralí

que present està el Covi

i tot el parlat

caurà en sac foradat.

Quema el aire

Hoy rompe la luz
quemándose el aire
en un mar de cera.

Lloran los luceros
en luna menguante
con lágrimas secas.

Haikus Playa

Junto la orilla

la sombra del castillo.

Playa horizonte.

Junto la orilla

las sombras del castillo.

Cielos que peinan.

Junto la orilla

las sombras del castillo.

Nació su cielo.

Haikus Libélula

Coloreando

naranjas con su alada.

La pausa viaje.

Otea cima

con solarium de fuego.

Seca su poro.

Por antenista

capricho aderezado.

Libélula es.

Haikus de calor

 Vienen llamadas

tardes en el poniente.

Calores dice.

Entre praderas

se aleja bajo tierra.

De espalda al alba.

Sol en descanso

la vida se refresca.

Cuecen los sueños.

Viatjar a Mallorca

 Et desitge un viatge

i no et tanque la porta.

S'ha de fer triatge 

per anar a Mallorca.

Després contaràs

què t'han segrestat

i no ens contagiaràs

quedant-te confinat.

Culparàs al govern

per les mesures,

per quan és intern

de les cordures.

La gent jove

es desparrama,

viuen in love

com els ve en gana

I al cas, que se n'anem

sense fer rialles,

i ho culminarem

no celebrant Falles?

Haikus "día del orgullo"

Bailan sujetos

mangos de voz por ellos.
Por los iguales.

Rampas del agua.
Sombras ultravioleta.
Lenguas granizo.

Amor colores
cazando corazones.
Quereres libres.

Les Falles del setembre

Va tirant de floretes,

la comunicadora,

i van fent dents "llarguetes"

a les que s'han quedat fora.

A foc les mascletades

i a trets cremant-ne cinc,

amb macro-despertades

en que jo; ni vaig ni vinc.

Faran focs d'artifici

i també nostra ofrena,

falsejaran el premi

fent muscle de l'esquena.

I faran un pas-doble,

és veritat, clar que sí.

Ballaran del veí poble

les onze d'Algemesí.

I si el temps acompanya

un dinar d'alta gamma,

i cadascú s'apanya

si agafa un pet per gana.

Estareu ben jutjats

ningú podrà negar-ho,

convidats estan els jurats

abans de deliberar-ho.

Premis de l'u al nou

bufant en caldo gelat,

hi ha qui de veres li cou

per ous haver-se negat.

Però s'ha donat permís

a què s'òbriguen casals,

per a jugar al parxís

o fer dinars i esmorzars.

En res ja estan ací,

sí, Falles del setembre.

Això va passar aquí,

difícil de comprendre.

Haikus a la vela

En luz de Faro
que refleja la calma.
Baila la brisa.

Candil de vela
con su costa rocosa.
Por mar de cera.

Llama la noche
con espejo de tiempo.
La compartida.

Haikus Noche Sant Juan

Coraza polvo

desde luces caídas.

Tronco perenne.

******

Verdes sin playa

con su jardín de mármol.

Techo sin cielo.

******

Frío silencio

sombras artificiales.

San Juan de noche.

®®®®®®®®®®®

Frío silencio

desde luces caídas.

San Juan de noche

con su jardín de mármol,

sombras artificiales.

Haikus "Clavo de Cristo"

Se clavó el clavo

Sobre el tronco madero.

Su credo humano.

Covi contra Covi

"mesclar les begudes

vos farà mal al cos"

Advertien nostres mares
que cauriem de tos
i de ben cert, era de veres;
no se m'ha parat el mos
anant de cagaleres.

Aleshores, la mescla
se'n pujarà al cap,
si tens la Zeneca
deuria parlar el trellat
de no buscar hipoteca
i d'anar mal dopat.

Cuida't.
Va cu na't

Haikus "en el sendero"

ronda paseo

recubierto de cielos

armas follaje

respira sana

la llamada de vida

corta camino

ruta gastada

cien años en la huella

naturaleza

Haikus "El gato"

Luces de sombras

en un mar de colores.

Con sus bigotes.

El Sol se tiñe

con sus partes de luna.

Perlas de vista.

En el silencio

con la mirada inmóvil.

Pelos de gato.

"Difuminando IV"

"Difuminando (IV)"

Tiñen luces sombrías

contra los vientos alados

y el rayo de la crueldad,

los que rabiosos y dolidos

esquivan el tiempo

de noticias carbonatadas

con heridas punzantes

fijadas en las marcas

de la casa de los credos

y a dos flechas de un verso

de la dulce lágrima negra.

Aboga el pensamiento mojado

con mi taza de café,

ahogando resistencia de vuelo

y los ángeles inocentes

marinados contra voluntad.

Ábalos 2030

No hi pot haver més important

que cuidar el nostre planeta

i per això jo mentrestant;

em compraré una bicicleta.

Ho ha dit el ministre Ábalos

mirant cap el dos mil trenta,

jo en conec, junt a més de dos,

que sinó la compra rebenta.

És el Ministre de Transport

el que no anat mai en bicicleta,

ni quan anava a la discoteca

passant per Favareta

amb la samarreta

de la tia Enriqueta.

Ministre de transport

Mobilitat i Agenda Urbana.

Estaré jo tort

o faran el que els done la gana

per una subvenció pagana.

2030. 

2030...?

No serà que recorda el 1430?

¿Se la habrán Colao

al chico del Colacao?

Ni de quan jovenet

en la ruta del "bacalao",

i en cada festa un bon pet.

Estimant-ho com a tal

en la baixa i llarga vista

i a l'altura del pardal;

la ciutat serà la pista,

ho pense i em pose fatal.

I mentides que no cal,

ve, una revolució industrial:

Fordcicleta, Ciclesseat, Pedalcitro-en, Wolfscleta, Ferracicleta, Toyocleta, Ciclosnisan, etcétera. Etcétera. Etcétera.

Haikus playa

mundo placeres

arenas mar y cielo

plasma de vida.

Haikus libèl·lula

 La nit s'oposava

fixant-se per equilibri.

Sap de la parada.

El descans que s'obri

per un viatge natura.

Quatre per les ales.

Trepitja la pinça

mimant un balcó de serra.

Mana Libèl·lula.

Senryu estació del nord

 La nit xiulava

vapors, gent i maletes.

Era menut.

Món descobert

de passatgers en ruta.

Peu d'estació.

La por em mira

barrets, bufandes, guants.

Cau foraster.

"records d'una matinada fosca (que no puc oblidar) de l'any 1968 a l'estació del Nord de València"

Còmplices de la llum

 Ningú pot amb les onades

de la pell estarrufada,

quan les naus dels tripulants

ancorades són al descans

dels versos de cada port

amb el somni del desig.

Forma la fera salvatge

en la dolçor de merenga,

com quan el temps de la pluja

en la fresca gota a gota

ens va iniciar la vida

mullant-se sobre els sentits.

Aprenent de calidesa,

senzillesa, noves pells,

aigua clara amb l'infinit

i alumnes sense disfressa.

Còmplices de la llum, ida.

A l'alba

Comença el dia.

Comença la bullícia
en carrers transitables
rugint els motors.
El cel
nuvolós se centra
plorant llums de dia
entre llençols humits.
La nit
ja va caure vençuda
acurtant foscors
en cadascuna passada.
Volen
entre les altures
les garses viatgeres
cap a les nostres costes.
La ratapinyada
dóna les seues últimes passades
voletejant la menja
en l'hora del retir.
I jo,
jo veient el pensar
atrapant la meua ment
des de la mirada
del teu cor.

Amanece.

Empieza el bullicio
en calles transitables
rugiendo los motores.
El cielo
nuboso se centra
llorando luces de día
entre sábanas húmedas.
La noche
ya cayó vencida
acortando oscuridades
en cada una pasada.
Vuelan
entre las alturas
las garzas viajeras
hacia nuestras costas.
El murciélago
da sus últimas pasadas
revoloteando el manjar
en la hora del retiro.
Y yo,
yo viendo el pensar
atrapando mi mente
desde la mirada
de tu corazón.

Bon dia

Pare

Padre.

Hoy cogeré un paraguas,

el tuyo, ese con el que juntos

anduvimos guarnecidos

bajo el manto raso

de fiel protector,

mano invencible,

dueño de los cielos

y de los corazones

de nata y miel.

Padre, hoy;
hoy quiero dar
esa sombra imagen
de alto, fuerte, robusto y,
gigante todo poderoso,
lleno de verdades,
de virtudes,
de luces
como las tuyas.

Siento tu sangre
correr por mis venas.
Paguemos a medias
cuentos de dioses
frente espejos
de bosques frondosos
y bailes de luna
sobre los rayos de Sol,
taconeando serviles
humildad de prójimo.
Miremos juntos
una vez más mi huella
bajo tu sombrilla
del camino,
antes de llegar,
antes de pisarla.

Ya no recuerdo
como lo solías hacer,
y hoy,
aún me siento flan
en mi viaje de carreta
sobre los adoquines
de lluvia caída.

.........................

Pare

Hui agafaré un paraigua,
el teu, aqueix amb el qual junts
vam caminar guarnits
sota el mantell ras
de fidel protector,
mà invencible,
amo dels cels
i dels cors
de nata i mel.

Pare, hui;
hui vull donar
aqueixa ombra imatge
d'alt, fort, robust i,
gegant tot poderós,
ple de veritats,
de virtuts,
de llums
com les teues.

Sent la teua sang
córrer per les meues venes.
Paguem a mig fer
contes de déus
front espills
de boscos frondosos
i balls de lluna
sobre els llamps de Sol,
talonejant servils
humilitat de proïsme.
Mirem junts
una vegada més la meua petjada
sota la teua ombrel·la
del camí,
abans d'arribar,
abans de trepitjar-la.

Ja no tinc record
com ho solies fer,
i hui,
encara em sent flam
en el meu viatge de carreta
sobre les llambordes
de pluja caiguda.

 

Fallers de patà i avant

Els mitjans de coordinació

rentadors dels cabells,

deixen caure en publicació

perquè ens s'aborrone la pell

del votat sense predisposició.

Estic per reconsiderar

el que ja és considerat,

si tinguera que reconsiderar

el que varem considerar.

Podria considerar el considerat?

I ara, jo proposaria votar

perque es poguera botar,

després del fet del revotar

en el votar del votat.

Ho podríem revotar?

És com un gra en el cul

la polèmica a dues bandes,

sembla que som un ful

que només dispara traques

per amagar-se del ridícul.

I tots volem pixar ben alt

reciclant la possible mida

i no ens n'adonem de l'assalt

on la butxaca verifica

que el faller està malalt.

Farem foc al setembre

reforçant als de la crítica.

Faran joc de nou membre

com el problema bé indica.

Però, fem acusació de membre

que cadascú faça el que li pica.

Ser anarquista en el sí i el no

ens posa en l'ull una palla

per ser una festa de carreró,

on no guanyarà mai la Falla

per nul·litats en intervenció.

Noticieros d'opinió

des de baix de les pedres,

però estic en l'opció

d'obviar la qualificació

i d'ignorar-les senceres.

Estic per ferme una esmena

per no curar-se el fàstic

i em pregunte si en l'ofrena

tindrem també per castic

que les flors siguen de plàstic.

Que tinga clar el membre

i no faller de setembre,

faller d'arrel amb cognoms,

que només dinarà al pessebre

per no tindre al dia els bons.

No vull ser matalafer

ni l'aprenent d'un druida,

però crec que amb este fer

la calor marcarà la fugida

i Alzira estarà ben buida.

Al fallerio base de Junta Local

i els lluïdors de l'ajuntament,

amples s'han quedat com a tal

ignorant els treballs de la gent,

oferint diners en increment

i sense premis com cal.

Serà l'exercici del calderí,

fet a la mida del calcetí

i de la paret sense banderí.

Nou, només nou.

Bufa'm un ou.

Haikus alba

Nace en levante

como cortina tiempo.

Punto de luces.

 

Tanka a l'Oroneta

Dia i nit al núvol

sobre l'última taula.

veig l'Oroneta.

Humida menja pluja

sàvia en el vol d'altura.

Haikus golondrina

Nidal concierto

de viajeras llegadas.

La casa cuna.

 

Haikus Luna de rosas

 Versa grandeza

masa Lunar celeste.

Cicla la vida.

Haikus y Tanka la Luna

Timbrada brisa

sobre curvas de teja.

Luces de noche.

Anclada firma

Los amores del pecho.

Corazón Luna.

Con horizonte

con luz cuerpo celeste.

Vida la noche.

®®®®®

Anclada firma

sobre curvas de teja.

Vida la noche.

Los amores del pecho

con luz cuerpo celeste.

"Fam de vida"

Empesten vents temporers

d'aquelles vaguades, llums negres

carregades d'odi alié.

Falsos i durs, buits de cor

sense baixar als inferns.

Hui s'humiteja la pena

navegant en les mars seques

amb llàgrimes, negra llum.

Terror, ulls de mesura.

Dolor, sofriment, una carta

entre les costes de la mort.

Cauen les nits en parèntesi

amb la seua alba i ombra fosca,

necessitats d'amor i vida.

Color, florida primavera

partint les tanques de l'aire

reforçant els rius d'enveja.

Hui respiren entre els fums

amb les fines mans esteses

per no voler-se en el seu jo.

 

La Murta amapolea

La magnoliophyta

con sus besos de valle.

Papaver rhoeas.

*∆*∆*∆*

Izan brillantes
con cadena de cielo.
Las amapolas.

*∆*∆*∆*

Tapizan sendas
ruinas de monasterio.
Flores de Murta.

*∆*∆*∆*

 

Falles al setembre

Les falles al setembre! 

Di-li a ta mare que et sembre.

Si parle de falles em creme

amb la fusta, el foc i la brasa

i si les programen al setembre

nosaltres es quedem a casa.

La enginyeria econòmica

contant censos i proveïdors,

són la base més hipòcrita

dels sabuts transmissors.

Pobres dels artistes,

coeters i orfebres,

músics i indumentàristes,

peons i guionistes.

Pobres tots, ells i molts més,

als que del març fan l'agost

i dels qui mengen d'este mes

quan evadixen algun impost.

Els plans de comunicació

són molt de rentar la massa,

així passar la confrontació

des del pilota al carabassa.

Ajuntament i Junta Local

fan de la veu una premsa.

Jo voldria que el Nadal

pel juliol fóra recompensa.

Este món està servit

puix tots volen tindre raó,

per l'ego estaquen el dit

estudiant el cagalló.

Però tinc prohibit parlar

per allò del que pugueren dir,

mes jo no em puc callar

perquè així em van parir.

A Sant Joanet o al Broskil,

A la Catarroja o Manises,

també es tiren pets de misil

perque de riure't et pixes.

Les falles al setembre,

quina inexactitud,

Algemesí s'ha d'encendre

per la Verge de la Salut.

I creix el descontent

quan la gent va sabent

que el tema està pudent

fins i tot en Carcaixent.

La València del cap i casal

fa en la aposta una travessa,

sabut que es nota i tal

que allí tot el món ingressa.

Les falles al setembre,

quina boja barbaritat,

dubte tinc de ser membre

en la meua festivitat.

Des de Junta i Ajuntament

aposten per crear debat,

però creen el descontent

als fidels del Sant Bernat.

Jo no sé si la Lluca 

ho tindrà ben perdonat,

però Sant Josep li retruca

per ser molt menys beat.

És el patró dels fusters

un arrel molt ben arrelada,

i ara amb els filibusters,

la data la volen canviada.

Ja no sé ni que pensar,

serà per vendre'ns la ganga?

serà com un bon disfressar

quan deuria anar en tanga.

En les falles del setembre

ens acordarà la muixeranga,

que difícil serà d'entendre

qui no puga tindre xaranga.

Des del més fartó al lluidor;

versió que no s'ha de contradir,

no es primarà al treballador

que les ordres han de patir.

Ben sabut que no ens confon

ser fallers per excel·lència,

podríem moure el món

doncs ens sobra vehemència.

També tindria galons

que siguera per imposició,

plantaríem amb collons

el ninot de l'exposició.

Les falles al setembre? 

Di-li a ta mare que et sembre.

 

Murta

 En el dia de la llum

atorant van els silencis

en pedrera arquitectònica.

Cor a la vall dels miralls.

Calidesa en l'enyorança 

va renaixent des de l'ombra.

Natura espiritual

en el dia de la llum.

 

Haikus a la Murta

 Viste de grises.

Amenaza mañana.

La luz renace.

El esqueleto

de las rocas hongosas.

Hace camino.

Corren sus aguas

hacia balsas de credo.

Por acueducto.

#LaMurta #Alzira #PNM #Senderismo #Naturaleza #TorreColoms #Monasterio #Acueducto

Haikus a la Lluna

 Luces de baños 

con líricas estelas.

Guía de cielo.

Cíclica su era

por acordes veleta.

La pentinada.

Llegó nublada,

de rosa, sangre, fuego.

La superluna.

Oooh les falles

 Bona i nit.

I com l'aigua als cànters

brollarà l'espectacle

dibuixant-nos els contes

en forma de miracle.

Avorrida la rima

pels temps de pandèmia

mai no perdrà l'estima

fugint per Bohèmia.

Ens falten les falles

per tastar eixa part,

de les lletres fetes

i dels ninots en art.

Per això farem sonar

al pas de cercavila;

músiques per a ballar,

al cor que espavila.

Nino de boira

 Plora el cel,

gota a gota,

repassant fulles 

en cicles de temps.

Mentre,

naveguen els rius

en servei de lloguer

que entre papirs rema

amb la brisa dolosa

pel trajecte de l'estima

i la distància boirosa.

Haikus Murta

 Levanta bruma

con alba de domingo.

Flora la vida.

Al paso graba

la bota de montaña.

Verde rocío.

Camina nube

que lava paz en ruina.

Llora la Murta.

Lluna de Llunes

 Hui la pense

sota el mantell

del meu voler,

i encara que s'allunya;

no vull veure

tempestuosos núvols

en la seua mirada de cel.

La desitge amb llums

per la foscor,

com una nit clara

ablanint el cor.

Creix adormida

a l'esquena del Sol

i s'ompli com a Plena

lliscant-se freda,

altiva i galana,

lluminosa, infinita,

amb la llibertat

ancorada lliure

galopant temorosa

invisible i fugida

amb el sentiment.

Hui la pense,

creix, s'allunya,

la imagine i vull,

i la voldré igual

des de la partida

al seu retorn.

"Amores de frutero"

Se esconden las letras

por entre los tabiques

de sazones hervidos,

allá donde emigra

la mirada de sombras

con resquicios de ojo.

Y muerden, o lo quieren,

vestirse en engaño

desde su perturbado

formato del ajeno,

caretas de antifaz.

Calzo entre sílabas

y me parto ausente

en la sima del llanto,

y dormitando mi ser;

leo lágrimas fresa

sabor a tinta de miel,

recitando pepitas

por sus negras semillas

en corazón manzana

y manjares de dátil

con los besos de aire

nublando alacenas.

Paso las hojas tiempo

navegando los ríos

en servicio alquiler,

entre papiros remo

y su brisa dolosa.

Haiku del tiempo

 Humedad cae

colorea mejillas.

Mañana lluvia.

Rizando rizos,

vaporeando nubes.

Agua de vida.

Baja del norte

con invierno despacho.

Por fin despide.

Su mar de arena

 

Cuerda del viento

manejada por tiento.

Presa cometa.

Pelos de cola

con ojos azul cielo.

Reflejo joven.

Pasa con nubes

recuerdos de por vida.

Ruta infancia.

Oroneta

El cel combina

pretèrits estacionals.

És Oroneta.

Amaneceres de Haiku.

Luz naranjada.

Vértices al columpio.

Tiempos con astro.

Sin fin despierta

tenderete de soles.

Fauna de vida.

Vapor de cielo.

Tul de sabana sombra

con luz que rompe.