Empesten vents temporers
d'aquelles vaguades, llums negres
carregades d'odi alié.
Falsos i durs, buits de cor
sense baixar als inferns.
Hui s'humiteja la pena
navegant en les mars seques
amb llàgrimes, negra llum.
Terror, ulls de mesura.
Dolor, sofriment, una carta
entre les costes de la mort.
Cauen les nits en parèntesi
amb la seua alba i ombra fosca,
necessitats d'amor i vida.
Color, florida primavera
partint les tanques de l'aire
reforçant els rius d'enveja.
Hui respiren entre els fums
amb les fines mans esteses
per no voler-se en el seu jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada