Les falles al setembre!
Di-li a ta mare que et sembre.
Si parle de falles em creme
amb la fusta, el foc i la brasa
i si les programen al setembre
nosaltres es quedem a casa.
La enginyeria econòmica
contant censos i proveïdors,
són la base més hipòcrita
dels sabuts transmissors.
Pobres dels artistes,
coeters i orfebres,
músics i indumentàristes,
peons i guionistes.
Pobres tots, ells i molts més,
als que del març fan l'agost
i dels qui mengen d'este mes
quan evadixen algun impost.
Els plans de comunicació
són molt de rentar la massa,
així passar la confrontació
des del pilota al carabassa.
Ajuntament i Junta Local
fan de la veu una premsa.
Jo voldria que el Nadal
pel juliol fóra recompensa.
Este món està servit
puix tots volen tindre raó,
per l'ego estaquen el dit
estudiant el cagalló.
Però tinc prohibit parlar
per allò del que pugueren dir,
mes jo no em puc callar
perquè així em van parir.
A Sant Joanet o al Broskil,
A la Catarroja o Manises,
també es tiren pets de misil
perque de riure't et pixes.
Les falles al setembre,
quina inexactitud,
Algemesí s'ha d'encendre
per la Verge de la Salut.
I creix el descontent
quan la gent va sabent
que el tema està pudent
fins i tot en Carcaixent.
La València del cap i casal
fa en la aposta una travessa,
sabut que es nota i tal
que allí tot el món ingressa.
Les falles al setembre,
quina boja barbaritat,
dubte tinc de ser membre
en la meua festivitat.
Des de Junta i Ajuntament
aposten per crear debat,
però creen el descontent
als fidels del Sant Bernat.
Jo no sé si la Lluca
ho tindrà ben perdonat,
però Sant Josep li retruca
per ser molt menys beat.
És el patró dels fusters
un arrel molt ben arrelada,
i ara amb els filibusters,
la data la volen canviada.
Ja no sé ni que pensar,
serà per vendre'ns la ganga?
serà com un bon disfressar
quan deuria anar en tanga.
En les falles del setembre
ens acordarà la muixeranga,
que difícil serà d'entendre
qui no puga tindre xaranga.
Des del més fartó al lluidor;
versió que no s'ha de contradir,
no es primarà al treballador
que les ordres han de patir.
Ben sabut que no ens confon
ser fallers per excel·lència,
podríem moure el món
doncs ens sobra vehemència.
També tindria galons
que siguera per imposició,
plantaríem amb collons
el ninot de l'exposició.
Les falles al setembre?
Di-li a ta mare que et sembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada