Ningú pot amb les onades
de la pell estarrufada,
quan les naus dels tripulants
ancorades són al descans
dels versos de cada port
amb el somni del desig.
Forma la fera salvatge
en la dolçor de merenga,
com quan el temps de la pluja
en la fresca gota a gota
ens va iniciar la vida
mullant-se sobre els sentits.
Aprenent de calidesa,
senzillesa, noves pells,
aigua clara amb l'infinit
i alumnes sense disfressa.
Còmplices de la llum, ida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada