Padre, hoy;
hoy quiero dar
esa sombra imagen
de alto, fuerte, robusto y,
gigante todo poderoso,
lleno de verdades,
de virtudes,
de luces
como las tuyas.
Siento tu sangre
correr por mis venas.
Paguemos a medias
cuentos de dioses
frente espejos
de bosques frondosos
y bailes de luna
sobre los rayos de Sol,
taconeando serviles
humildad de prójimo.
Miremos juntos
una vez más mi huella
bajo tu sombrilla
del camino,
antes de llegar,
antes de pisarla.
Ya no recuerdo
como lo solías hacer,
y hoy,
aún me siento flan
en mi viaje de carreta
sobre los adoquines
de lluvia caída.
.........................
Pare
Hui agafaré un paraigua,
el teu, aqueix amb el qual junts
vam caminar guarnits
sota el mantell ras
de fidel protector,
mà invencible,
amo dels cels
i dels cors
de nata i mel.
Pare, hui;
hui vull donar
aqueixa ombra imatge
d'alt, fort, robust i,
gegant tot poderós,
ple de veritats,
de virtuts,
de llums
com les teues.
Sent la teua sang
córrer per les meues venes.
Paguem a mig fer
contes de déus
front espills
de boscos frondosos
i balls de lluna
sobre els llamps de Sol,
talonejant servils
humilitat de proïsme.
Mirem junts
una vegada més la meua petjada
sota la teua ombrel·la
del camí,
abans d'arribar,
abans de trepitjar-la.
Ja no tinc record
com ho solies fer,
i hui,
encara em sent flam
en el meu viatge de carreta
sobre les llambordes
de pluja caiguda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada