dissabte, 24 d’abril del 2021

Lluna de Llunes

 Hui la pense

sota el mantell

del meu voler,

i encara que s'allunya;

no vull veure

tempestuosos núvols

en la seua mirada de cel.


La desitge amb llums

per la foscor,

com una nit clara

ablanint el cor.


Creix adormida

a l'esquena del Sol

i s'ompli com a Plena

lliscant-se freda,

altiva i galana,

lluminosa, infinita,

amb la llibertat

ancorada lliure

galopant temorosa

invisible i fugida

amb el sentiment.


Hui la pense,

creix, s'allunya,

la imagine i vull,

i la voldré igual

des de la partida

al seu retorn.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada