diumenge, 13 d’agost de 2017

Mi lucido cometa

Y yacían cálidas sobre el regazo de unos sueños y deseos
Cual calma y silencio después de una tormenta,
Aquí, en el mar inmenso del inminente descanso
Con las galas de la noche
Y las corrientes de la indecisión,
Pero sobre el estado de toda una incomprensión.
Yacía bajo el regazo de sus verdades con la esperanza
Luchando contra las mentiras de sus brisas y sus vientos
Sobre un corazón sin pálpito lleno de luces fragmentadas
Por el surco de un vapor de claro fuego oscuro,
Que irreal y inalcanzable;
Cegaba la oscuridad de mi noche.
Y yacía, yacía a la espera del momento en que se estrellara
Contra la corteza de aire de nuestra tierra,
La tierra de nuestro ciclo en vida.
Aquí, la vida lucida y cerebrada
La aguardaba y celebraba por un sentir,
El sentir de una lluvia de claras y fugaces verdades,
Verdades como sus estelas, las Perseidas.

dilluns, 17 de juliol de 2017

A veces yo


Solo a veces.
A veces hay que saber pensar
En aquello ya transitado;
Siendo el presente del vivir
El que nos marca el nuevo camino,
El que nos llena gota a gota
Forjandose módica
Por donde voy y rebota
Ésta, mi aurea auténtica.

A veces me consigo maldito
Y en otras; cómo el dulce emérito,
Por incombustible,
Por no fútil y por fértil,
Maldiciéndome por cerebral
Y en no perecer cómo vulgar.

A veces soy simplemente yo,
Tan diferente, plano y claro,
Y siendo más bien raro.
Así me va.
Sólo a veces.

dijous, 13 de juliol de 2017


Yace solo en tristeza
Cual hijo sin padre,
El que ya viejo se siente.
Sus velares mueren al viento,
Al sol de la historia,
Al suelo encangrenado
Que desoye sus paredes,
Donde no hay firmeza,
Donde sólo queda tristeza.
Yace sólo,
Oteando un horizonte
Cual padre, hijo, su vientre.

dimecres, 12 de juliol de 2017

Virginiano


Yo soy ese.
Soy de esa pasta fina
Que se razona todo en su interior,
Como esa fibra que dulce y leal
Se mece en la vela junto al viento.
Soy esa fiera en el letargo
Que se hiere por un buen hecho
Sobre el vaivén de su marea
En el querer, saber y el valer.
Soy, el errante pensador herido 
Polizón de entre sus pensamientos
Allá donde las palabras no llegan,
Y en su misma medida;
Soy odiado, querido e ignorado.
Soy ese ser que es tan débil
Que a veces es tan repudiado,
Hombre de corazón dorado
El que se pierde entre sus letras
Quedando nulas en la estima
Cómo punzadas​ en espalda.
Soy ese, el que guiado navega
Por la senda de la vida
Con su corazón corrupto y roto
Por el hecho de su fuerza.
Soy ese tan diferente,
Soy ese, tal cual virgo

dijous, 8 de juny de 2017

Detrás de ella

Se esconde la verdad detrás,
Detrás de una traición.
Traicionando la falsedad
A la madre razón de vida.
Agradezco,
Agradezco a las citas que cito
Las que cito por mis citas
Por mis verdades con luz,
Con la luz de vida.
Y maldigo a la sombra ajena
Que ajena se ahoga en la mentira
Por su falsa y cruel verdad.

Partiendo hacía mi

Saltando entre las teclas
El viento mece mi sentir,
Pero esta fresca tarde noche
Gotea en cada minuto
Una luna casi llena,
Mientras, viajo con la mente
Entre frágiles meridianos,
Paseando en latitudes
Y volando en longitudes,
Mas cediendo mi corazón
Aquellos amos sin dueños,
A aquellos dueños sin sueños.
Hoy, escondo las verdades
Mordiendo la herida de la razón,
Pero saltando entre tus teclas
Voy perdiendo mi dirección,
Con mi noche y mi camino,
Con mi guia, mi ruta y mi tesón.
Mi destino.

dissabte, 3 de juny de 2017

Amb la mentida

Mor el raciocisme,
La convivència,
L'esperit de l'amistat,
La vida.
Moren les realitats
Quan afloren les vulgaritats.

dimarts, 30 de maig de 2017

Baix la llum del subconscient

He confós durant la nit
la llum dels ulls i els dies,
mentre la ment
viatjava dins dels somnis
per entre paradisos.
He confós la diferència
entre l'amor, la ràbia i la traïció,
m'he confós veritablement
davant les falses realitats
i una passatgera emoció.

Presoner en llibertat

I és que...
Es va escapar.
Es va escapar la màgia per entre els barrots del desig
Es va escapar en la lluita per l'absència de vocables.
I va quedar pres i sol,
Sol per darrere d'ells, els barrots de la màgia.
Hui jau el cos sobre l'ànima
Amb un cor que no deixa la ment
I una ment que no deixa la raó
I una raó;
Presa en la lluita contra si mateix.

dilluns, 22 de maig de 2017

Entre nebulosas/nebuloses

El viento late suave
Sobre el deseo carnoso
De un corazón herido en vida.
Y recría encendido su pálpito
Sobre el terreno fangoso del tiempo
Ignorando el buen sentir
Y esquivando el real saber.
Hoy, también se deja mentir
Y se sazona en el reír.

El viento late suave
Entre deseos vanos de quereres
Y residiendo entre aromas;
Prisioneros de libertad.
...................
El vent batega suau
Sobre el desig carnós
D'un cor ferit en vida.
I recria encés el seu pressentiment Sobre el terreny fangós del temps Ignorant el bon sentir
I esquivant el real saber.
Hui, també es deixa mentir
I s'assaona en el riure.

El vent batega suau
Entre desitjos vans de volers
I residint entre aromes;
Presoners de llibertat.


BONA NIT

dimarts, 16 de maig de 2017

Los huesos del pasado

Vivo aquí con ella
En este Valle por caído
Con la justicia de la sin razón,
Sin la memoria de nuestra historia.
No veo luz en esta oscuridad
Ni el futuro sin mi pasado.
El cuerpo oseo de mi vida
Muere en el silencio,
Tirado sigo, en la cuneta de la miseria,
Sólo, con la rabia del olvido,
Con la verdad del tiempo,
Con la muerte del fracasado,
Con la victoria de la vergüenza.

dimarts, 2 de maig de 2017

Salvador Andrés i Pasqual

...i donava de menjar als estels
gitant-se al bosc de la incomprenciò,
i en la taula, un déu per convidat
repassava nous gojos per la lluna
brindant entre núvols i esperant un nou alba.
Un alba de llum i una llum versada.

En el món de la foscor hi haurà veu,
i es conjugaran noves sopes en les lletres,
aquelles que es retrobaran en l'estimar
tots els versos que en lletra va cantar,
tots els versos que en lletra va contar.

...i donarà menjar als estels
en l'albada del món de la foscor.

DEP
Savador Andrés i Pasqual

dissabte, 29 d’abril de 2017

Veus i creus.

Les joies del tresor
Guien el silènci,
Escortant mires
Camí de la mort
En fam de vida.

Les joies del tresor
Tu les veus amb veus
I les creus amb creus,
Tu i l'amor sagrat
Flama d'un sentit
Morint en vida.

Tu, jo i l'absència

dissabte, 22 d’abril de 2017

Terra Natura

Sempre hi haurà un dia que manarà del dia, i hui li toca a la mare, a la mare nostra, la mare natura.

Per Natura;
Terra ferma,
Insòlita,
Indòmita.
Clau de mare
En el claustre
Del seu rastre.

Terra ferma
Incògnita,
Sense merma,
Biòtica
I crítica.
Terra fraterna,
Idíl·lica,
Pura i rica.

La natura
Que ens aferra,
En un lloguer
Sent passatger,
On no s'erra,
Clau de Terra.

Per Natura;
Dolça gerra
Pintada d'or
Multicolor.

dimecres, 19 d’abril de 2017

Caitlin de Ville

Me encantan tus formas
Tu aire, tu vaivén.
Me encantan tus curvas
Tus cabellos y piernas,
Tu fuerza y hasta tu Réquiem.
Me encanta
Tu ritmo y tus cuerdas
Y el ser esclavo de Reinas.
Sí, subeme lo que quieras,
El temblor; el que tú me das.


https://youtu.be/WQlghAHMHbY

dimarts, 18 d’abril de 2017

L'arc de Sant Martí

Plora el cel,
mentre,
es riuen els capritxosos
colors de la vida
amb el seu arc.

Plora en gratitud
sent mirall en l'espai,
mentre,
s'engrunsa amb saviesa
en l'escala dels valors.

Plora el cel,
y la vida continua.

                            Fotoorovig

dilluns, 17 d’abril de 2017

Mi luna.

Canto a la luna
Por debajo de su oído,
Ignorante en el deber
Desde que fui niño.

Hoy, ya susurro en el canto
Por encima de mi oído,
En ser gracia por nacido
Bajo el giro de su ciclo.

Canto a la luna,
Y a su luz,
Y a las sombras en contraluz,
Por nacer en mi suerte
Dama y vida; su consorte.

Le canto a la luna
Bajo su izado horizonte.


dijous, 13 d’abril de 2017

Siempre tú

Les naturalitats del formiguer renaixen.
Cada matí.
Amb el seu bany
de llum i masses
buscant l'ocàs i,
baix la mirada ferma;
una tranquilitat matinera
que es diluïx amb la llum.

///////////

Acudes a mi encuentro
en cada amanecer
y me golpeas con tus mensajes.
Los que emanan de tus versos.
Mientras;
intento mostrar mí fortaleza
renaciendo en la serenidad,
y en el morir cada día
por tu pregunta.

¿hola que tal?
y pensar,
bien, ya me ves.
Por aquí ando
en el camino de la luz.
El Ser de su vida.

Siempre tú.
Alumbras mí sentir
y quemas mis días.

BON DIA

dimecres, 12 d’abril de 2017

Ahir, hui i demà.

Xe, quin matí
més bo el de hui(per ahir).

Amb desdejuny
i tertúlia.
Sol, brisa i flors,
amb lletra i cors
i els seus records.

Tarongina
flor de terra,
desig poc lluny
per un nou dia.
Alba amb vida
esperit d'or,
ja te crida
I et fa partir,
ja te crida
I et fa volar. EVA.

Xe, quin matí
més bo el de hui(per ahir).

Aclaridor,
seré de llum,
batecs de vers,
estel de tu.
Flocs color roig
de llum sàvia
amb mirada
de nua fada,
sense ràbia
teclant els cors.
Traslladant joies
repuntant fets. SILVIA.

Xe, quin matí
més bo el de hui(ahir).
Recolzeu al vent
plens d'amistat,
vos marcarà;
per bona gent.

Si rius i convius
seràs feliç,
seràs dels vius.

Llum de dia,
Cada dia.
(ahir, hui i demà)

dimarts, 11 d’abril de 2017

Culs d'incrèduls.

Estem en eixe temps de passos
on toca enfortir els llaços,
per, i en cadascun dels seus casos.

Mòduls de llums
Passos amb punts.
Flors i conjunts
Creant sons i fums.

Ruta de rumbs
I cecs d'ulls,
Lletres de brulls
Lliures de fulls
Amb els despulls.

Llisos i rulls,
Doncs, per qué bulls?
Tu, l'art aculls
Tocant orgulls
I amb caramulls;
Ben curuculls.

dissabte, 8 d’abril de 2017

Va en mi.


Vaig acatxar-me darrere de l'ombra de les paraules, només per poder percebre el so melancòlic de tot allò que no podria existir davall l'estima de la meua novell mirada.

Vaig acatxar-me baix el sentir de les pauses sensorials i sensuals de l'ego, buscant eixe moment personal que sempre aclarira la verdadera empremta del ser natural.

I no,
No me trobe en el comú passejar
Ni tampoc en la varietat de la resta,
No me veig en ell,
En l'ignorant mirall del subjecte l'alié.

En mi, només veig el meu jo,
Tot el meu ser, el que sóc.

Sóc la peça forta en la debilitat
I la calmada brisa del fort vent,
Sóc el núvol de la tempesta
I l'amant d'aquell plantat cel brau,
i blau.
No me veig en el anar ferint per ferit.
Ni el anar cavall de l'espurna blanca de l'onada salvatge.
No me veig en la ment contraria de l'altre mirar i el seu coratge.

Sols sé,
Que sóc jo el ser dels fets,
Que sóc en l'humil diferència
Un ferit veterà que dia a dia va buscant-se,
Un ermità fidel.

Bona nit, o bon dia.
Però bona llum.

dimecres, 5 d’abril de 2017

La crítica d'un poble

Este poble està perdut
I sembla que caput.
Tot ens molesta
A dia de hui,
Vagen a peu o en bici
Ja ho fan tot per desfici.

Que sí, que és per vici,
Quan es sembra flor o gespa
I es fa un canvi d'itinerari
O si es munta una festa
I no sóc l'intermediari....

La fuilla en la tardor
I la panderola en la calor,
La foto d'un concejal
O el llunyà camí rural.
Jo vull anar, vull anar
En el cotxe fins el cagar.
Tot ens molesta
I açò apesta.
Un canvi de direcció
A l'anar cap a casa,
És una reordenació
Que me 'retrasa'.
Agafen signatures
Per mostrar contrarietat
I mira si són caradures
Que primen la falsetat.

I ara qué?
Una pista de què?
Que a la plaça de la constitució
És l'espai de la construcció?
Mira que requete bé,
Ara faran skate.

diumenge, 2 d’abril de 2017

Quede immòbil

Com en un somni vaig i vinc
Passant per l'invisible en la presència,
Siguent impasible en l'essència.

Maleït sospir que pertorba
Este temps en el caminar
I el tràgic pas de l'entropesar.
Eixa ment traidorenca
Que no deixa solta en alliberar
Tot allò que s'aparenta.

He començat mil converses,
Mil preguntes sense resposta
I mil respostes a cap pregunta.
He fracassat per no ser jo
En esta guerra contra l'ego.

I viatge irrealment en l'aventura
Sobre un núvol de lloger,
En cada dia i amb la seua nit,
I aleshores encara;
Encara parle soles
Mentre la ment m'acaça.
Me persegueix.
Me desobeeix.

Com en un somni vaig i vinc,
Però quede immòbil.

diumenge, 26 de març de 2017

Cau la nit, i la llum

Cau la nit
En el país de la foscor,
La lluna es cobreix amb un mant
Davall l'imaginari infinit
D'un sostre estrelat
Que no fa distincions.

Cau la nit,
Un altra fresca nit,
Temerosa i magestuosa
Sobre les terres del bé
I la gent que ja nasqué.

Cau la nit
Iluminada pels estels,
Eixe mant immens
De llum al firmament
Que ens fa insignificants
Davant l'univers.

Cau la nit
Entre varalles i envejes,
Entre els que tenen llum
I els que la necessiten,
Entre la traïció, el fum
I la confiança en fets per costum.

Cau la nit
Als peus de l'alba i la calma,
Baix el temps de la falsa raó
I la tempesta serena que estima
Aquella natura en qüestió.

Cau la nit, sí,
Però creixerà un nou dia.
El dia que parlarà conscient
Mostrant-li les dites als mots,
Passant de la travessa a la realitat
En contar l'estima d'un sentiment,
I en aquella, l'única veritat.

La batalla que no es va perdre
O la guerra que no es va guanyar.
Sempre, al dia o per la nit
Una claredat inabastable.

Però cert és; que sempre quedarà un poema en el relat.

divendres, 24 de març de 2017

Embogit

Calme el seré sospir
Al llom del cervell,
Amb els desequilibris
Embogits i armonitzats
Pel galop suau del vent.

Calme l'estima i el temps
Escortant la raó,
Sent fàcil per complicat
No perdre's dins del rumb
De la perfecció.

Calme el seré sospir
El que anhela un respir,
I un cavall mecanitzat.


dijous, 23 de març de 2017

El món se'n va a la merda

Sense massa temps
Corrents i contratemps,
Amb les notícies
Vista de revista,
Per damunt damunt,
Ací està conjunt.

Un boig per allà
Que mata per matar,
Amb un mínim risc
Per trist del que he vist.
Un màxim impacte
Tracte de mal pacte,
I esta novel·la
Que informa novel·lant.
I el seu parlament
Parlant sense parlar,
Pensant reservar
L'atac a l'atacar.

I l'espionatge,
Que per espiat va espiant.

Un mal president
Gran com un mur fent mur.

Uns espirituals
Que resen al no res.

I el fraudulent
Negoci al negociat,
Fa el justificant
I no jutja al jutjat.

Una batuda
Als gastos dels Blascos.

I una casa reial
Que és real per arrel.

Un món embogit
Per voler fer-se ric.
El covard és brau,
I l'esclau per l'or cau.

Farem més futbol,
O esport de deportats?
Jo puc ser el meu?
Ser el meu deportat?

Millor tanque l'ull,
Més no vull, si no acull.

El món se'n va la merda..

dimarts, 21 de març de 2017

Día Internacional de la Poesía


Tú veías hierro
I él sólo dinero.
Tú sentías frío
I él ausencia de calor.
Tú mirabas el sereno mar
I él una vida en movimiento.
Tú ignorabas tu cielo
I él flotaba con él.
Tú forzabas un querer
I él lo descubría sin deber.
Tú por necesitado, te iluminabas
I él lentamente producía su luz.
Tú falseabas un saber
I él dibujaba un firme entender.
Tú no fijabas la huella al pisar
I él caminava por su futuro validar.
Tú, mientras, se transcurría,
I él, descifrando qué contendría.

Tú i él,
Vosotros,
Esos seres especiales,
Los que en un volcan en erupción
Por el planeta de los sentimientos
Nos hacéis viajar gratis
En el tobogán de las letras,
Ellas,
Esas letras bellas y escondidas
Emergentes en el centro de vuestra razón.

Nosotros somos, sí,
Lo somos,
Hijos fieles del buen mostrar
Y esclavos de vuestro corazón.

Feliz dia.
Dia de la poesia.
..i de tantes altres coses més que...
ben bé cal un bon dia al migdia.

divendres, 17 de març de 2017

Me n'aniré de volta

¿QUÉ ESTÁS PENSANDO?
.diu.. doncs que..

Me n'aniré de volta
Amb tot el que comporta,
Obres d'art hi ha en mida
I el ressorgir me crida.

Me n'aniré de volta.
Els cartells tinc que llegir.
El poble tindrà que dir
Tot allò que els importa.

Me n'aniré de volta
Per entre sorolls discrets,
cercaviles, músics, coets,
Entre gents fent revolta.

Me n'aniré de volta
Poc després del despertar
I en acabar d'esmorzar,
Que després ningú m'ho conta.

Sí, clar que me n'aniré,
Me n'aniré de volta.
Feliç del bon oratge
Que esta terra ens aporta.

diumenge, 12 de març de 2017

Triste por ti


Cuantas palabras no merecidas
Mudas y doloridas
Habrán tras los visillos de tus ojos.

Cuanto silencio habrá
En la tristeza de tus pupilas,
Las que no nos dejan ver
El cortinaje que cubre
Tu humilde y roto corazón.

Cuanto dolor escondido,
Cuantos recuerdos muertos
Pasados por la pila,
La pila de los sueños,
Los sueños del porqué.

Cual grande será la ausencia
Y el dolor que tendrá tu día,
Sin que te venga a visitar
La luz de tus ojos,
El aroma de ti,
El humilde fruto de tu huella,
El amor de tu vientre.

Cuanto brillo penan tus ojos
Muriendo en cada lágrima,
En cada mirada muda,
En cada cabeza gacha,
En cada ausencia del presente.

Cuanta tristeza en tú silencio
Sin poder leer tus pensamientos.

Triste premio en tu vida.
Injusta vida con tu premio.
Pobre de ti, dulce Isabel.
Pobres de nosotros
Los que no pueden aliviar
Esa pena por ti.

Hoy, oigo llorar tu alma
Y sólo te puedo animar
Que no tengas en el que pensar.

dijous, 9 de març de 2017

Libros de invierno

(De mi amiga la poetisa Silvia Savall)..me encanta.

LIBROS DE INVIERNO

A veces, llega la noche
antes de lo esperado.
Son las tres de la tarde.
Se despide la buena compañía,
la oportunidad de haber abierto
media ventana a lo intocable,
también, el saltar de cabeza
sin paracaídas y caer de pie
sobre una alfombra roja.
Llega la noche
con la rutina de la soledad,
el miedo dentro de mis miedos,
las respuestas en el interior de las respuestas
y una bomba a punto de estallar
en el clímax de lo que pudo ser
antes de que se bajaran las persianas
de las emociones.
He vivido entre libros de invierno
y manuales con cicatrices,
no obstante, siempre te miré
en aquel parque lleno de hojas secas.

dimecres, 8 de març de 2017

Dia de la Dona


Perquè sou l'ànima encesa
Amb les arrels per emprempta,
On la sang per la descendència
Porta a l'humà de la mà per la vida,
Junt al goig que només regenta
La flor que en la llum fecunda.

dissabte, 25 de febrer de 2017

Por mis letras.


Siempre caminando entre estas,
Entre mis sopas, porqué sí,
Y porque son queridas y odiadas
Envidiadas y repudiadas.

Por aquellos tiempos en crispación
O por estos momentos de adulación,
Unas nacen claras y frías
Y otras mueren turbias y densas
Pero todas, nacen dentro del corazón.

Muchas lo son,
Partiendo de la base en la versión
Ignoradas en el relatar
por la nula educación preliminar,
Y otras, izadas en alabanzas
Por el mismo terminar.

Camino en el dulce caminar
De un pasado por lo prohibido,
Por ser fuente del querido
Entre el tiempo del querer
Y por lo que se siente en el saber.

Pero....

Se forjará la estela de mí brisa
Con la razón del razonar,
Pura dicha serena y concisa
Curtiendose sin el blasonar.
No necesitaré muchas cosas más,
Sólo, un presente i un jamás.
El presente por una voz
Y un jamás de portavoz.

A nada aspiro
Sólo respiro,
Entre las copas y las sobras,
Entre las luces de mis sombras
Con mis sopas,
Aquí, donde nacen y mueren
Estas, mis letras.

dijous, 23 de febrer de 2017

D'importància

Quasi hi hauria que dir amén davant la importància a l'hora d'amar.

Escoltar sense interrompre
Parlar sense acusar
Donar sense escatimar
Mantindre sempre la fe i l'esperança
Compartir sense pretendre ni presumir
Disfrutar sense queixar-te
Confiar sense flaquejar
Perdonar sense barallar
Prometre sense oblidar.


dilluns, 20 de febrer de 2017

En tu muro.

Hoy,
Hoy alzo un muro
Apesadumbrado,
Y por la burda carga
A las espaldas de tu mundo,
Por mis fragiles pareceres
Y por la fuerza paralela
De tus líricas falsedades.

Alzo el muro en la distancia
Más allá del cercano horizonte,
Donde mis letras bucales
No fueron admitidas
Como leales verdades.

Alzo el muro,
Allá,
Allá donde serías
La estrella persistente
De un claro haz de luz
Con rastro elocuente.

Alzo el muro
Aquí,
Por mí,
Fuera de tu camino.

Hoy,
Yacerás invisible
En los quehaceres
Que me demuestran;
Que soy débil en la fuerza
Y preso de la herida escondida
Que este corazón alberga
En la jaula de la mediocridad.

Y continuaran las lenguas
Allá,
Allá donde los ojos hablen
Levantando los muros
De la sinrazón.

Alzo un muro
Al que no te he sabido elevar,
Y al que ahora;
No se derribar.

dissabte, 18 de febrer de 2017

Ple de sorolls

Vivim
i treballem
en un món ple de sorolls.

Gaudisc
i patisc
per què tu;
me traus els colors.

Com l'acer inoxidable
tot és fred, mort i perdurable,
flama en el viure
per un estel ferm i estable.

Però..
Al fresc matí
la veig de sobte,
me crida, me saluda,
i cau en mi un món
de descontrol
quedant mort en vida,
sense parla,
sense reacció,
sense saber qui sóc.

Sí, quede mort
en un llarg minut,
el que durarà hores.

Maleïda siga.
Maleïda
ment pertorbadora
que canvia direccions,
trepijant descals
en l'escala de colors.

No sóc jo,
aquell que fràgil i en por
va buscant-se,
sense trobar-se
pels camins del temps.

En un món de sorolls
en el que només tu
me traus els colors.
Perfecció.

dijous, 16 de febrer de 2017

Entre el sí i el no.

No!!!
Simplement
que semblara en el semblar
del que poguera o no semblar.
A que semblava!
O, a què semblava?

Si!!!
Simplement
volia el que voldria
sense voler saber el que volia
i sabent que no devia
voler el que volia.
Per qué voldria?

El merèixer o no merèixer és l'ADN del pareixer i el resultat final de la pròpia mentida.
Entre el SÍ i el NO.

diumenge, 12 de febrer de 2017

On està

Fregant l'encanteri,
una mirada,
i s'enfonsa la vida
entre penombres
dins d'un món real
per vestir,
per despullar
i per rentar.
En el tornar a vestir.

Ara és morta
en cada minut,
mostrant-se fosca
no té presència
i en la malaltia;
absència.

On està ella?
on estan els ulls?
Qué s'ha fet de la Lluna?
.....

Me desnudé ante el pensamiento al atardecer,
lo vestí a media noche
y lo lavé cada mañana.
Hoy, aún muero en cada minuto.

dijous, 9 de febrer de 2017

Li vaig servir

Li vaig servir
al vent
de la nit,
un sopar d'aire
i lletres per volar.

Entre llums d'amor,
un estel, un cor
i un plat llescat
ple de sentiment.

Li vaig fer
servir al vent
un sentir
i una trista realitat.

Ell
hui,
m'acompaña al somni
ferint-me l'ànima
i desdejunant sol.

Mirándome


Y eché la vista atrás
y miré por el correr,
el de mis pasos,
y pensé,
me reafirmé;
aquí yo fiel
principios sin hiel,
así soy, así seré,
Mas nada más tendré
que pueda conmigo llevar,
sólo, un yo y el tuyo bien.

dijous, 2 de febrer de 2017

Érem únics.

En aquella albada
les aigües cristal·lines
se varen evaporar
per entre les grutes en erupció,
mentre els teus ulls
pentinaven la lluna
mullant els rius del sentir.

En aquella albada,
l'horitzó estava present,
volàrem d'estel en estel
amagant-nos als ulls del món.
Érem únics.

dimecres, 1 de febrer de 2017

A veces quisiera.

A veces,
A veces quisiera.
Quisiera ser el viento
Que roza tu piel,
El aroma de tu cabello,
La mano que besa tu alma,
La brisa que guía tu camino.
A veces,
A veces quisiera
Ser el polvo de tus zapatos,
La huella de tus pies,
El guardián de tu aurora,
El esclavo de tu corazón,
El parpado de tu mirada
Entre el bien y el mal,
Y el guerrero de tu verdad.
A veces,
Quisiera maldecirme
Por no poder ser
La letra de la canción
Que se mece en tu regazo,
Viviendo siempre anclado
En una sílaba de tu poema.
Todo en ti,
Todo en uno,
El que separa la noche del día
Deberia ser.
A veces,
Por no ser
Quisiera ser,
Tú noche,
Tú luna,
Tú albada,
Tú yo conmigo,
El que quisiera ser.
A veces,
Quisiera ser,
Una mueca de tu sonrisa,
El vaiven de tus caderas
Y una mente sin cerebro.

dijous, 29 de desembre de 2016

Feliz claridad

Después de la feliz Navidad,
Llega la feliz claridad.

...y se llagaron los hechos en sus pasos,
como los de aquel necio caminante
que ciego y lleno de falso ego
no forjó su huella
por la gruta del buen camino.

Se marcaron sus andares
desde las mismas entrañas,
siendo docente en las ceremonias
por sus actos de falsa bondad,
los que por siempre cayeron mudos
en la cuneta de la sinrazón.

Al final,
siempre se aprende y se pierde,
con ello estará el tiempo
aunque no se mire de frente a la luz
con ojos puros de realidad,
y por dejar anclar los quehaceres
al capricho de sus vanales pasos
ante el cruce de caminos.

El final es de cada cuál;
los unos ganando pierden
y los que perdiendo vencen,
y en la verdad verdadera
los que en senda propia moran
el buen camino que no conocen,
un camino que no merecen.

dijous, 15 de desembre de 2016

Aleppo

Hui cridem al bon dia per civilitzats.

Naix la llum en la lliure pàtria nostra
Farts de llibertat en mides per la pau,
I mirem l'horitzó de la injustícia
I al oprimit poble innocent assassinat.
Assumint la indiferència per llunyana
Pels governs absolutistes plens d'odi
Destructors i exterminadors de l'honor.
Naix un nou dia en la burda humanitat,
Amb ulls cegos i embenats davant la por.
Baix el crit per la pau, mana ja el terror,
Disfressant la mort en la raó de l'or.
Ja no hi queden llàgrimes, ni vides,
Ni jocs, ni rises, ni alegries de futur,
Ja no queden claus d'amor ni respecte.
Ja no hi queden fulles en els arbres,
Només queda, impassibilitat, ràbia,
Cementeris replets de fills i pares.
Ja no hi queden pilars en peu, ni llum.
Ja no hi queda sang en solució,
Ja només queda mort i destrucció.
#Alepo


divendres, 2 de desembre de 2016

Estimada meua

Alguna vegada voràs cels més blaus, climes més canviants, muntanyes més verdes, rius més atractius i mars més calmats. Alguna vegada notaràs més guapa altra natura però, també deuràs valorar sent més clamat en veure i estimar el que tens.


Ausente

Hay veces que...
Quisiera tanto decir lo que no he dicho,
Dejar de oír lo que he oído,
No ver lo que he visto
Y expresar lo que no he expresado
Para amar lo que no he amado;
Que quisiera ir hablándolo en pasado para que el presente no me deje ausente.

Bona nit..!

dimarts, 29 de novembre de 2016

Titella


Hui, diumenge, no és dia de titelles però, més en davant ho serà.
....
Mirant-la ben llençat
L'empremta és vida,
Plena d'humilitat
És per conquerida.
Si mires la vida
Al camí d'un repàs,
Voràs la història
Traçada per compàs.
Si mires la línia
Enfilant cada cas,
L'estirp és sanguínia;
Tu per què no ho fas?
Si mire ma vida,
Si mires ta vida,
Molt mal, tu, vas com vas.
Observant la línia
Que traçà el compàs,
A la fi et dirà; nyas..!

Si mires sa línia
És la filoginia.

Accident aereo en Colombia

En un dia que paga la pena escriure davant la casualitat del destí, on el vol aterra en mort amb el joc de la vida entre altres innocents.
Associação Chapecoense de Futebol
 DEP

diumenge, 2 d’octubre de 2016

Ja sóc ací de nou.

Xe tu, de quan en quan renaix descompensat
per numerologia i conte desproporcionat,
la ruqueria en el temps del rimat
i per buidar les pobres lletres el cap,
i així emplenar un temps no empleat
contant-los amb la mà i en el temps passat.
 
Podries estar sufocat,
però no hi ha debat.
El temps i el trellat
en el camí és mostrat.

Podries estar encantat
per tot allò contat.
Primer més bé seria grat
vore la personalitat.

Podries estar en estat
sent fidel i alliberat.
I a l'esquena del nat
ser mal racionat.

Podries ser en veritat
el poder ser qüestionat.
Però en la personalitat
està la mediocritat.

Podries, en barbaritat,
per falsos ser mencionat.
I per la pròpia qualitat
vores hipotecat.

Podries ser; criticat.
Podries ser; alabat.
Podries ser; psicoanalitzat.
Ser el culpable de l'activitat
o un ser noble en realitat
per tot allò bo demostrat.
.
Podries ser ben bé; fixa't,
forja't un lloc o busca't un costat.

Bé.....ja m'he cansat,
vaig a estar calla't.
I ho deixe per què ja he acabat,
i perquè fa hores que he esmorzat,
i com no res he dinat,
ara que pense; estic "afambrat".

au..Gaudiu, que el cap de setmana ha arribat,
però podríeu, o no, buscar-vos la felicitat.

dijous, 26 de maig de 2016

Embolicant

Tindre la vàlua del poder
i de pensar al meditar mentre s'està actuant,
i sentir-se present en el caminar al pas
i en direcció contraria
semblant estar absent
però sense espais ni distàncies.
Com el no contar el que es sap de tot allò
que sense contar va sabent-se d'aquella raó,
en quan saps que vas errant en el desig del desitjar.
en quan saps que la mirada no és cega
I és palpa la complicitat en la presència.
Tal vegada es puguera tindre una veu nascuda muda,
i que cridara fort al vent
en un àrid mar de verdaders silencis.

L'única certesa
entre el blanc i el negre,
és que el cel blau del món
deuria ser més abastable,
més senzill, més franc,
i menys complicat.

dijous, 12 de maig de 2016

Tot per l'Euro

De barbaritat en barbaritat
 deixant-ne prou per despistat,
 algunes les he escoltat
 i altres moltes, les he obviat.
Quinze anys i mig de presó
 li demanen al Cotino,
 tindrà que fer-se un resso
 per ser tan 'coxino'.
I diu que és un muntatge
 pels que visten de camuflatge,
 que el Papa va fer el viatge
 i no li feren cap trage.
A hores d'ara ningú s'ho creu,
 i sí, que al cap li caurà la creu.
La suma de tres més un és deu,
 i a la saca tot el de Déu.
Despertar i vore notícies
 de malversació i estafa,
 no ajuden a les alegries
 i m'assabente humil i no fatxa.
Cada dia peguen més crits
 amb injustícies per obeits,
 i és legal tot el Ritaleks;
 encara que cridem fent crits
 per qué van vivint com a rics.
La corrupció judicial
 que també podria ser policial,
 munta la gran trama i trampa tal
 per deixar lliure a la Casa Real.
I ara tots van a fer eleccions
 unflant-se amb les millors raons,
 es posen medalles per bons
 i als contraris tiren als lleons.
És maltracte emocional
 el que pateix este personal,
 vivim una realitat fantasmal
 sent bestiar al regne animal.
Tenim dos clares opcions,
 recolzant-nos en opinions,
 buscar pel cervell uns racons
 i en silènci, fer manifestacions.
Crec que és l'hora i el moment,
 per ser equilibrat i eloqüent,
 en l'esport hi ha més forment
 untant amb maletins a la gent.
Un telediari i un noticiari
 és el que ens castiga a diàri,
 me'n vaig del sofà al llit
 per estar de mentiders avorrit.

NANIT..!

dimecres, 11 de maig de 2016

Alguns moments del Face

😱😱 ELS PREOCUPA
Fer un congrés amb la representació del poble no deuria preocupar.

Els preocupa que vagen els valencians amb la xaranga.
Els preocupa que vatja una mare amb el fill lactant.
Els preocupa que diputats s'acosten al congrés amb bici.
Els preocupa que un diputat porte rastes als cabells,
i vestit amb samarretes i sense trage o corbata,
mes que siga un savi en la seua matèria.
Els preocupa no tindre la majoria per decidir sense diàleg.
Els preocupa que els pobles parlen o pensen per si mateix.
Els preocupa la visió d'un país federal, pacífic verd i neutral.
Els preocupa la preocupació.

A ells els deuria preocupar no ser normal mossegar la mà de qui els dóna a menjar i mirar eixe futur tan negre per a tots. Com a poble, a mi me preocupa no tindre un sostre i un plat en taula, i també, que me represente qui no deu i qui no s'ho mereix.
Només els preocupa el gasto públic de tots, respecte a ells, i els perjudicats que siguen sempre la demés gent.

-–-----------------

Ser tècnic Superior en química ambiental
és ser un terrorista contra la humanitat,
entre altres,
com el no vestir adequat i defensar a la societat.

Deuria estar penat
Portar rastes,
I el ser diputat
Si és honrat.

Deuria estar penat
Pensar faltes,
Fent un publicat
En falsetat.

Deuria estar penat
Moltes coses,
La no claredat
Per veritat.

Clar que si,
Deuria estar penat
Partir classes,
I en mediocritat
El defensat.

Deurien moltes més,
Però, no plou res.

--------------
TOC,TOC, ESTÀ RUS?
Negar major
Prés al descobert,
Es de ser fosc
Volent ser el verd.

Coses de gent,
Suposadament,
I evidentment
Algú més content.

...i diu el jutge:
Passe vosté
Per la vicaria,
Mostrant el bé
De l'auditoria.
Si no ho fa
Tan de bo com cal,
S'escaparà
Però al penal.
Miren, sap què?
No fa falta
Que vostès vinguen,
Va la patrulla
I que els detinguen.

...i tots cagats
Per tot el mal ús,
Els descarats
Junt al seu tio Rus....

I ara pense
Trist i penat,
Que esta victòria
És de malgrat.

És com la llei
De tot ser humà,
Que té sellei
I posa la mà.

M'entra mentre
Aquell telele,
Per anys en rere,
Quan reconte
I quan repense,
Sent consorte
Ho veig, ho conte.

El temps cura,
La gana paga,
El caradura
També la caga.

Estic lliure
De servilisme,
Crec al riure...
Per contradir-me.
----------------


dimarts, 3 de maig de 2016

Si, sí, lo sé.

Sí, sí lo sé,
se nota en el no sentir
como la almohada
que duerme al despertar
y clama en el silencio
servil i poseso.

Sí, sí, lo sé,
como si la luna viniera oscura
con su nítida luz tenue,
y el viento fuera calmo
y muy frio el fuego
y el agua seca
y el silencio musica estruendosa.

Sí, si lo sé,
te poseo en mi mente
en estado somnoliento,
hipnotizado,
porqué te quiero
te quise y te querré
y porqué en el siempre
es el que te siento
al llevarte tan adentro
cerca de todo mi ser
y en la sangre,
la marca de tu aliento.

Hoy como ayer
andando sin paso voy,
siempre tan extraño
y tan perdido en el camino
de los credos del fervor,
y con el amor;
el de tu ausencia.

diumenge, 24 de gener de 2016

"The day the clown cried"


Conta la trista història
D'un camp de concentració,
Que als xiquets gasificava
En la última funció.
Es conta en la película
D'aquell pallasso empresonat,
Que tenia una obligació
En l'alegria del fals estat
I abans de la defunció.
Ens conten que Jerry Lewis
Sent l'artista principal,
Trobant-se penós i fatal
Es va negar en estrenar
Davant la crueldat del contar.

"el dia en que el pallasso va plorar"

Ser bulgar és un cagar.

Fàcil és ser bulgar
Dient coses al contar,
Ajuda a recordar
Poc després de pagar.
La culpa ens fa sentir
Com aquell que resa,
Marejol del patir
Al beure cervesa.
Estar penat deuria
Menjar per engreixar,
I més bé ens caldria
Recordar-ho al cagar.

dimecres, 13 de gener de 2016

De les polèmiques me ric....

Tic, tac, tic
La cavalcada del xic.
Hahaha, la xarxa té delit
per indiferència i càstig,
és un somni màgic
del que també sóc testic,
que siguen, la mare que'ls ha parit.
Després de tot el llegit
he pensat en adjudicar a dit
otorgant-los a tots un "premit"
per fer més gran l'acudit,
la societat així ho ha requerit,
extensible al món polític
en fer-lo més pràctic,
com a la Rita, la Punset o la Moníc,
i que en fer-ho més prolífic
entre algun altre susdit,
que també vol fer de crític
demanant-ho al crit;
i és posar-se per disfressa el vestit
I el anar donant la cara pel partit
com el seu pròpi sou físic.
Polític, polític,
que estàs molt ben establit,
amb nostra pasta tens un tic,
treballa, que tens cara de ric
i deixa la cavalcada al xic.
...hahaha he dit..!
Mes que no tinga massa sentit
O estiga de ment ben fondit
i amb raonament de podrit;
Adéu, demà també es farà de nit.

divendres, 2 d’octubre de 2015

De bat a bat en debat

Xe tu, de quan en quan renaix descompensat
per numerologia i conte desproporcionat,
la ruqueria en el temps del rimat
i per buidar les pobres lletres el cap,
i així emplenar un temps no empleat 
contant-los amb la mà i en el temps passat.


Podries estar sufocat,
però no hi ha debat.
El temps i el trellat
en el camí és mostrat.

Podries estar encantat
per allò ja contat.
Primer més bé seria grat
vore la personalitat.

Podries estar en estat
sent fidel i alliberat. 
I a l'esquena del nat
ser mal racionat.

Podries ser en veritat
el poder ser qüestionat.
Però en la personalitat
està la mediocritat.

Podries, en barbaritat,
per falsos ser mencionat.
I per la pròpia qualitat
vores hipotecat.

Podries ser; criticat.
Podries ser; alabat.
Podries ser; psicoanalitzat.
Ser el culpable de l'activitat
o un ser noble en realitat
per tot allò bo demostrat.
.
Podries ser ben bé; fixat,
forja't un lloc o busca't un costat.

Bé.....ja m'he cansat,
vaig a estar callat. 
I ho deixe per què ja he acabat,
i perquè fa hores que he esmorzat,
i com no res he dinat,
ara que pense; estic "afambrat".

au..Gaudiu, que el cap de setmana ha arribat,
però podríeu, o no, buscar-vos la felicitat.

I de banc unflant la sang.


Amb cara de son
Paga el "pato",
Rodrigo el "Don"
Un ric xato,
Rodrigo el "Don"
Un tal Rato.
No és el cas
Hui en el fracàs.
Va, que ara vaig,
Ho conte i nyas...!
Va, que ara faig,
Amb la faixa
I fent la cua
Cara caixa.


Fa un bon rato 
Que vinc del banc,
Ni sent nato
Passe de cranc.
Pas enrere,
No puc pagar,
Tinc telele,
Aneu a cagar...!
Dimarts, dijous,
De huit a deu,
Me toca els ous
Tota la seu.
Jo l'enviaria
Al fons del mar,
S'ofegaria
Lacajamar.
Dimarts, dijous,
Dues cues al mes,
I si som braus;
La caguem més.
Dimarts, dijous,
Dimarts, dijous,
Banyes de bous,
Llàstima en sous.
No tornaré
A poder ser,
Ho giraré
Des del carrer.
Menut, menut,
Menut merder.
Trobar sabut,
Feina que fer.

Tingau bon dia
Amb alegria,
Però amb "ia"...
Dineu al mig dia.

divendres, 25 de setembre de 2015

Coherent

Nanit bona gent....;
Va un curt parlament?
Es que tinc un dit
Al repòs del llit.

Brinda el moment
Eufòria i gana,
I de ben segur
Treball de futur.
Brinda el moment
Un fet ben conscient
Que crida i clama
Per Inteligent.
Brinda el moment
El que molt s'ama,
La sang i la ment;
Vida, simplement.

Au..

Nuc de llengua


En fi, ni cap avant ni cap arrere,
i ni falta que ara fan,
Que les paraules que es moren al perdres
són les d'àngel i Satán.
Casualitat d'estar criat com un ser ruc
i a la llengua tindre un nuc.

Tordesillas


La vergüenza hoy nos invade
Al manchar vuestras lazas con sangre, 
Mostráis vuestro roto nombre al mundo 
El mismo que siembra nauseabundo 
Una cruel señal en negro punto, 
Por el que alzar la voz en conjunto 
Contra la falsa razón cultural 
Y la estupidez humana animal. 
Estupor y crueldad, muerte fatal, 
Salvaje la actitud no racional. 

dimecres, 9 de setembre de 2015

Dramàtica solució en fugida


Volar la ment al confort
Del treball quotidià,
Es mou en acollir al port
Els residus de la sort.
Vent de l'ahir, hui i demà, 
Presència i retòrica 
Pel que sobreviu a la mort.

D'un toc mut en pena al cor
Que abasta la memòria,
Brolla el sistema de l'or
En seu parlamentaria,
I en forma tan pecaria   
Que només transmet la por.

Ho escoltem en el debat
Sent sospitós a diari,
Emigrant, refugiat,
Dintre el mediterrani
I en fals itinerari;
Cau el ser humà ofegat.   

A les pàtries del reclam 
Sembla que no hi ha fam,
Ni tampoc hi ha prou lloc
per a tots els del bot.

dimarts, 8 de setembre de 2015

Patrícia Llàcer


Hui fa bon dia i brilla el Sol,
No res cal preguntar-se, 
per què és premeditat
Que este oratge mal criat
Amb la natura s'aliat.
I hui per tu Patrícia;
Amb molta felicitat.

--*FELIÇ ANIVERSARI*--

dilluns, 7 de setembre de 2015

La pena del refugiat


Posem el crit,
Ho fem al cel,
Mirant al xic 
En trist recel. 
Parlem del vist, 
Ho fem de gel, 
Sentir que el dit 
Culpa al rebel. 

Parlem del dit, en crit, pel vist i pel xic. 
Plorem al cel, amb recel, per gel i rebel. 
Ho fem mirant, posem sentir, ho fem trist. Parlem de culpa.




Desperte i tanque l'ull

Obric l'ull, i me cull...

I sempre declines 
En les polítiques 
Explicar a la gent,
Que de cap t'aterres 
Si no eres escrivent 
En econòmiques, 
Numeralment conscient. 

Nyas, vas i preguntes, 
Que d'incrèdul creixes 
I mes que no vullgues; 
Casa d'altre vas fent 
Notícies tots els dies
Del mal finançament.
Són moltes porqueries 
Que consensuadament,
Han prés enriquint-se
Traïnt-nos constantment, 
I malauradament...
De res ens estranyem,
I com les fem pròpies; 
Ja si ens acostumem
Que gent amb famílies 
Van fent-se el resumen,
Per què els emprenyes 
En les dures senyes
Robant a mans plenes.

Per Aznar i Fragra, 
Per Fragra i Rajoy,
Tot el vell sistema
Desde el setanta huit;
Crema i està molt podrit.
Barcenas ho ha dit.

Borinot, borinot,
Problema de caixa fort?
Monopoli en confort
De xoriços amb sort.

Ale...a tancar l'ull.

Políticament parlant


Casualitats de la vida
De ser o no necessitat,
Els anys ens donen la mida
Creant-se l'única veritat.

Primer no veien res, o "nada"
Interés per governada,
Ni el tres per concesionada
En sa renta administrada.
Després, la màquina d'estat, 
Mou en una clara estampida
No traïnt-se dins del debat 
I embrutant els vots en crida
Amb les paraules del combat.

Política corrompida
Que els lladres ja han demostrat,
Que la bona clase amb mida
És de bressol i amb qualitat,
I en la patria conquerida
No hi ha altra finalitat;
La mare ser abolida 
I tot patrimoni expoliat.

Esta Convergència i Unió 
O com vullga que ara es diga,
Problema té de nació, 
I no tenint més vergonya 
Per Poder i devoció, 
Que en parar la mà d'Espanya
En esta Constitució,
Tots de pesca, sense canya,
I en mateixa corrupció
demanant revolució.

Venut sí, i el PP ho ha sabut,
Altra dreta i catalana.
I ara, en l'era de l'embut
On tot el treball és tan brut,
Intel·ligència a la gana
Investigant al venut,
I desmembrant la magrana
Per fer-se més gran i forçut,
I en voler alçar façana 
Deixant un partit mig vençut;
L'Esquerra Republicana.

Una mentida de les grans
Continua sense descans,
Com la creada per Ciutadans,
Que ara no tenen massa mans
Però no passaran molts anys.

I llegint a un tal Sotelo
"Que era calvo y sin pelo",
Dient que, en el setanta huit,
"El mejor que se consiguió"; 
Omplir d'espanyols amb guió
A les terres de L'Aragó,
I reduir-los en opció 
a la mínima expressió.

En fi, que no vull vore premsa 
Que el cap va i maleint pensa.
..i si tens prou o molts anys com jo,
Llegiràs fent reflexió.

"Tinc un clar vici; una malaltia."



Vici o malaltia,
estic afectat,
de nit i de dia 
estic al rimat. 

Vici o malaltia 
en un inventat, 
la vista confia 
per fer un versat. 

Vici o malaltia 
per una amistat, 
escrit a ma tia 
o al meu veïnat. 

Vici o malaltia 
sòc de cap quadrat, 
a la Policia 
sí he criticat.
  
Vici o malaltia 
estic observat, 
també ho llegia 
i seré jutjat.... 

Vici o malatia 
pensant un trencat, 
perfeccionaria 
el puto teclat. 




Plena i egoista


Fresca a l'horitzó, s'il·luminava 
En el palpar de la rosada nit,
I per la memòria era pintada 
On el negre cel clar mostrava 
Un punt al camí cap a l'infinit, 
Per ser cel, i patria d'acampada. 

La llum es va mostrar en l'absència
Com a qui margina un jardí florit
I en l'observança dels ulls tènues 
S'assabenta, per la raó al pit,
Que naix un mant d'estels, orfres i nues.

La nit ens va ocupar, amb la lluna,
I més que no estiga al nostre abast
la vorem sent centre d'atenció,
Creixent altiva, radiant, egoista,
Fantàstica i pura en la raó.

La lluna ens va deixar fent-nos un ball.
La nit ens portarà llum, i plena.


dijous, 20 d’agost de 2015

Moments i Vents del Facebook



Feliç aniversari Amparito.

Filla i mare i iaia com ninguna
Com les veles del pal major,
Que navega a la lluna
Arropades en el tresor
De la bondat i fortuna.
Forges radiant ta formosor
Ciment que clama serena
I transmets en la saviesa
Picara naturalesa.
La vida ja has conquistat
Quedant més en felicitat.
Anys darrere anys, i per molts anys.

------------------------


"Els camaleònics bojos en nit
venen per a mostrar-nos el viatge
exportant l'ànima des del sentir".

Tan boig, que no es sap qui ho va dir.
I si penses que tots som un rebrot;
Tu també estaràs dintre del pot!!!

-------------------------

"Amiga dels merengueros,
Saca tu aspiritu!
Que tant mateix els colxoneros,
O matalassers, per mi i tu,
Són uns meseteros
Implorant-li al Manitú.
Content o no puc estar,
De que guanyen els lleons
Una Supercopa de collons
I clavant-li cinc balons
A uns culés amb galons.
Però...
No t'agafes del monyo
Que si jugarem contra el Mandrit,
Per als del madronyo;
Un cul....i un dit...!"

AMUNT..!

---------------------

Quan no dorm el món
Parla de qui som,
I quan amaneix;
Carretera pareix.

-----------------------

Per fi s'acabat,
I en dia asenyalat
El "laborio"setmanal.
Què fins i tot he sospirat
Dient allò de; menys mal...!
És dia de festa
I en quinze d'agost,
Precís fer un post,
Solidaritzant-se en la resta
Que treballen a baix cost.
Estem posats a protestar
I fent molt poca pressió,
L'atur és la qüestió.
Després se'n va a cagar
El companyerisme i la professió.
No patiu els de cap de setmana,
Que en un futur no massa llunyà,
Esta feina, també ens tocarà.
Au, me toca fer nono.

Bona nit

----------------------

Sóc
el so
mut
d'un crit,
ferit
i conquerit.

-------------------------

Que el Papa diga
Que és bo menjar figa;
És pensar que és Papista
I també és comunista.
Que la cúpula militar
Parle d'aniquilar,
Bombardejant Catalunya;
És per enviar-los a la lluna.
Que ISIS ejecute a dones
Per no tindre sexe amb homes,
Demostra que estos creients;
Són fem, ells i els parents.
Que TVE faça censura
Demostra la seua cara dura,
I ens recorda al C9
Extirpada com un ou.
M'agrada molt més escoltar
Que les xiques no els han de portar,
Els sujetadors estan a la llista
Per afectar a les mamelles i la vista.
En fi, el dia també ens diu
Que el parlar d'un bon "piu"
És com ser un ric marajà
Per la quantitat a l'idioma italià.
I mentre mira el món
Als llocs on més confon,
A la mar s'ofeguen en un somni de malsom
I a mi, trist, m'entra ara la son.
Demà més i millor.
El roïn per a l'oblit
I a tots, molt bona nit.

----------------------

El dia i les seues notícies...

La història es repeteix
A tres barres de quatre,
Quan el poble descobreix
Sols s'estima en resoldre,
I tot seguit a qui s'obeeix;
Fent-nos por per confondre.
La història es repeteix
A la terra d'aquest lloc,
Un signe que persegueix
La corona d'aigua i foc.
Uns viuran a cos de Rei
I altres, faran la teua llei.
Com sempre, llum en el dit,
I a tots, passar bona nit.

---------------------------

"Símbols del crit"

M'he acostumat
a ser diferent,
a estar deprimit
alegre i farcit,
a plorar l'encant
i a ser, cohibit.
A ser diferent
en agafar el millor,
en tocar el pitjor,
i a ser, conseqüent.
M'he acostumat,
és el que sent,
símbols del crit
que naix ací establit,
i que va germinant
dintre el meu pit.
M'he acostumat
a dir a la gent,
a ser agraït,
a ser patriòtic,
i el anar pregonant
el que caurà en l'oblit.
A ser diferent
m'he acostumat,
amb les coses del contat
i a ser, sentiment.
M'he acostumat
malauradament,
a fer sempre el dit
que pot ser divertit,
però fer-ho versant
per a ser gaudit.
M'he acostumat
de bac en bac
a ser diferent,
Però, sóc jo, bona gent

--------------------

Alee, alee,
La iaia s'ha estrenat
En fer oposició i debat,
Doncs beata l'han criat
Adobada en una societat
I sent la part del pecat
Per que tot vaja nugat.
I jo li he contestat:
"senyora, que és de trellat
Que vagen per separat
La religió i l'estat".
Però, tampoc estic rentat
I fàcil quede enfavat
Al ser preguntat;
Per Sant Bernat.
En fi, ja ho sé,
Jo també estaria cremat.
Au, s'acabat.
Les Festes d'Alzira són,
Diga o diguen en nom.

-----------------

Què sí persona humana..!
El segon de la setmana
Que bloqueja tranquilitat,
Va i fa el que la vida mana
Amb el seny de la voluntat
I en sentir-se; apta i sana.

Saps què?
Fes el que et done la gana,
La bogeria, per gastar-la.
Bon dimarts.

---------------

Cau la nit, és necessari
Donar al dia un repàs ràpid.
Ser humil en l'itinerari,
Ser capaç i no estúpid,
Ser un ser, no innecessari

----------------

Soroll de calma
Que fas escoltar
L'ànima pròpia.
Excitació, por,
Lluita al bategar
En la borrasca
Fent-la naufragar
En la pau interior.
Calma.
Tanca els ulls, vola.

Bon dia.

dissabte, 25 de juliol de 2015

El silenci del jo

Repeteix
Sense parar,
Una llum 
En silenci 
Per mentida.

En mirada
Decebuda,
Parla
Creguda
Trista
I dolguda.

Ací estem,
Tal vegada,
Envellint 
Pels ideals
De l'ànima 
Amb entusiasme.

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Cau en nàixer 


Per volcà de llum;
L'horitzó gites
Com una costum. 

Centenes fulles
De l'ombra agraïda
Que miren al cel
Raspades pel foc,
Banyen aigües 
Per nostra vida 
Regant-les al joc.

Pures, precioses,
Un rol debades
Que dorm en serres.

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

La llei del pas per la vida


Sura per la vida
Un Sol 
Mirall de flor.
Forja un marc 
Daurat en orgull,
Orgull en l'acte 
I del bon ull. 

Sentir
La mirada,
Alé de vida.
Un reflexe
En l'abastar,
Al que no puc
Als ulls mirar,
Ni vull
Ni vol
Però sí,
Ho sé;
Es deu
I es pot..!