AMOr tERRA.

El desfici convertit en vici.

Altre dia ens descobreix 

La llum del romanticisme.

Altra matinada que ens floreix 

Un somni i nova fe

I el voler en ser un mateix.

I jo, vull més, com tu, 

Ho necessite, ho estime.

Sóc presoner en el creure 

I l'esclau del rumb junt al temps, 

Amb sanguínies forces i corrents. 

És la marca d'estar protegits, 

És la senyal que condemna 

En allò que vola no i ens queda.

De nou, un nou, el món i el robatori, 

Un ser profund, intern, lliure, 

Sent pedra, volcà, sent silenci, 

I gravitant-me dins del perdut camí.

Trobada adherida, formosa, 

La que troba el trobador, 

La que marxa en el viure, 

La que fa un sentir que no calla, 

I la que desemboca un voler 

En mostrar el teu, meu ser.

Altre dia floreix, 

I somie despert un plor, 

Un sentir, un dol en plaer, 

Una mirada, una flor, 

Una lletra sense pilars 

Amb aurores boreals, 

Una bonica mirada per eixa lluna, 

Que naufragada, és espurna.

...altre dia, 

En imaginaria resposta, 

...altre dia, 

Fent el fugit d'esta closca 

I travesses en aposta. 

Sóc ací, AMOr, tERRA, 

Sentiment que no erra.

Sempre un moment de bogeria,
sempre un estat en veritat.

Es parla d'ella, posant-li nom de dona, i tots gaudim d'ella, despullant-la en mirada nocturna. És la reina ancorada en l'infinit, és ella, la que moldeja les formes obrint les finestres de la nit i passant en el viatge a forjar els nous éssers, i en clau domini d'un futur en el demà després de l'ahir.

Estant de vida, mirall, fràgil i gràcia consentida.

Out.. En bona nit.

Moren tots els mals

I naix ben rica,

Majestuosa,

Voluminosa,

Foscor de fanals

En nit servida.

Fèrtils els terrats,

Servils en format,

Per prestigiosa,

Fada, grandiosa,

Crits blancs en debats 

Llums d'identitat.

Lliures matinades

Dorm la nit en amanèixer 

Quedant arrere el natalici, 

És el sospir que fa nàixer 

Un nou sentir en gentilici 

I un poema per creixer.

Ser lliure, 

Un món,

Fent viure,

I som.

Bona nit en el dia,

O, bon dia en la nit.

Jessica i Nayara

FM2015

J usta, 

E xemple, 

e SS ència, I,

C arismàtica A lbada.

Gotes tranquiles,

Húmides, serenes,

Concerts del desig

Emanant alegries.

Dia de llàgrimes, 

Cor i pit,

Sorolls dels sers 

En bellesa,

Lider i sentiment.

Tu eres la llum,

I la perla en el centre

D'un fresc amanèixer

D'esperit i grandesa.

FMI2015

Els déus s'alineen

amb la seua jove estrela, 

doncs hui tenen una cita, 

perquè el seu àngel favorit 

comença el nou camí 

de glòria inoblidable 

i experiència inesborrable. 

Enhorabona NAYARA.

Una lletra fa la llengua

No vull caure'm

en la seu del cego

d'aquell que no veu.

No vull seure'm

en el torbar de l'ego  

per allò que dieu.

No vull.

No vull confondre'm

ni brollar del pego 

en aliena seu.

No vull,

sóc així,

entre el que és i serà,

entre el és i podria ser,

però sí,

cap en dins del que ha sigut

i del camí cap on anem.

Callar i atorgar,

comprendre,

pensar i analitzar,

entendre.

   

Deixaràs record

Escolta't.....mirant-la, llegint-la, pensant-la.
 I canvia't, si creus.

Que certa

La vida,

Sóc camí

D'escolà.

Apendre

Dia fent dia,

En saber

Valorar. 

És classe 

Amb raó, 

Tenen fet 

D'amagar. 

Era ja 

En abans, 

I després 

Es vorà. 

Alumne 

Sabedor. 

Sóc i sé 

En pensar. 

El camí 

Per a tots, 

És el ser 

Al record. 

És la veu 

Que ja es veu, 

...és certa, 

vida és. 

Algú va dir un dia: 

"que fals és veure gent falsa parlant de falsetat".

Eva Celaya

ViatgEra 

eVident,

altivA,

clàssiCa. 

Estela

de la Llum

que emAna

companYia,

que fA món.

Gaudeix de la vida.

I conta-nos-la.

Bona Nit en un mirall "ho sent"

Sóc pres

Per incomprés,

És el que és,

En un món al revés.

Ho sent, 

Sóc gent.

En un parlar,

En un pensar,

En un plasmar,

En un ratllar,

En un palpar

De tot el que veig,

Del que ocurreix,

Del qui pateix,

De qui s'ho mereix,

I si ho requereix.

Siga carn, o peix,

Llegum, o greix.

Ho sent,

Sóc gent,

Unes vegades

Prou seriós,

Altres sonades,

Un botijós.

Conscient,

Sóc gent,

Ocurrent

O pudent,

I conscient,

Ho sent.

I no saben que dic,

siga en crit,

Nota o escrit,

Vers o dit,

Prossa o acudit,

És de ser agraït,

Ser un maleït

I tindre en l'oblit,

Que no podrit,

Un cervell "fondit".

Bona nit.

Sáez de Santa i Maria

La filla d'aquell llepolia

que de Santa i María 

amb el Sáez no té res, 

visionària de l'interés, 

i cal dir, nana a les tres,

vol convercer a tot el món

que cal fer un "manifestodrom".

Açò és pa cagar-se,

Prohibit manifestar-se;

a les portes de ta casa,

a l'avinguda, o a la plaça.

Ésta és, la vida perra,

i altra vegada l'erra..

La creguda en veritat

i per a la resta; la sense trellat.

....nostra sanitat Alzira

Fent el gos ací en la "piltra"

que molt roina té per "pinta",

i mes que diguen dels diners;
no hi ha d'on traure'ns més.

La nostra sanitat

pegarà un bon bac,

i el nostre volgut hospital,

acabarà sent un hostal..

Açò diu ara el "FaBa" del pp.

-I què farem amb el dèficit

que altres carteres han parit??

Bon dia..

Certament és així,

i jo camine per ací, 

on escolte als muts

i on les ombres veig

en una nit a crits.

La realitat, la certesa,

és la corda que tensa

l'aroma del teu tacte,

font de vida, predilècte.

De viatge a Barcelona

I seguint en allò del bon dia..

Creuen ara l'horitzó i la distància

entre les neules dels paisatges,

que hàbits més enllà del Sènia,

aromaran en entre brises noves;

glòria i somni, vida i experiència.

Bon dia.

És molt dur dir BON DIA i no mostrar alegria.

Però més dur és, veure que tot va al revés.

Lletra de vida

com en la conxinxina.

Saber si van,

si estaran, 

si fan o estan,

treballar a cegues, 

menjar cebes,

i examinar

sense estudiar.

Un camí, una ruta

i el soroll que eructa, 

apressats i junts

com els difunts,

sense pena, ni glòria,

ni cap meritòria.

Què hi ha molta dimissió

en la Conselleria d'Educació...?

No són Docents,

cents, cents, cents, 

i per això;

en sobren quatre-cents. 

Des de la reforma

a la desforma,

i sempre violentant,

a l'estudiant,

des-educant

encarint i malbaratant,

i posant una coma,

que borra i és de goma

i que mata tal com sona,

a la cultura i a l'idioma. 

Els llestos destres,

què més, sí són mestres, 

per sabedors,

coneixedors i educadors, 

arbitraris,

i certament partidaris, 

d'un nou canvi

per al recanvi,

i un conseller,

però mestre i del carrer.

Bon dia

Espenta la llum del dia,

un nou viure després d'estar mort en la nit.

Espenta el desig, en tota vida, 

un feliç somriure, ben florit. 

I dissabte. Bon dia.

No pot..!

No es pot dir bona nit si és de dia,

Ni bon dia si ve la nit.

No pot, ni pot.

No pot ajuntar-se el mar amb el cel, 

ni poden les aigües separar-se de les ones,

ni pot deixar l'aire ser vent, 

ni el sol abandonar la llum, 

i no pot, el foc cremar al gel. 

No poden deixar les sendes ser camins, 

ni pot el pensar fugir d'un cervell, 

no pot la realitat abastar en imaginació, 

ni una llàgrima guanyar-li al somriure. 

No podrà la guerra vèncer a la Pau, 

ni pot l'odi soterrar al desig per l'estima de l'amor. 

Però no, no pot el món lliurar-se dels hipòcrites, 

ni dels zels, les envejes, ni el perdó. 

No pot, no deu, 

ni que la humanitat obvie el ser i aprendre, 

valors per un nadó, que ve del ventre.

Referències del dia

El viatge del rEi espanyol

que per la parla fa homenatge

a un dictador de bressol,

i no, ens mou el coratge

per raonar el que es vol.  

----------------------

A les portes de la televisió,

també goteja la diària informació

i la violència en Alta Definició.

Però, de més poc trellat

és fer una vetlada de combat

i lluir-ho en Sant Bernat.

En estiu i a la plaça major,

és lloc de relax i la calor,

on les famílies prenen la fresca

gaudint de pau i no la gresca

i on els xiquets gaudixen des del parc

el que altres diuen; que és art.

------------------------

Sóc aquell que acompanyà 

al que va ser un gran manyà,

convertint al cabrer

refugiat dins la muntanya,

i rescatant al vell faller 

per cagar-la quan ens manà. 

Falta de carisma

i es veu sense prisma,

ara sense lideratge,

també caurà el seu llinatge,

més antic que el forrellat

o que el iaio que no va ser nat. 

Dimissió en educació..?

És molt dur dir BON DIA i no mostrar alegria.

Però més dur és, veure que tot va al revés.

Lletra de vida

com en la conxinxina.

Saber si van,

si estaran, 

si fan o estan,

treballar a cegues, 

menjar cebes,

i examinar

sense estudiar.

Un camí, una ruta

i el soroll que eructa, 

apressats i junts

com els difunts,

sense pena, ni glòria,

ni cap meritòria.

Què hi ha molta dimissió

en la Conselleria d'Educació...?

No són Docents,

cents, cents, cents, 

i per això;

en sobren quatre-cents. 

Des de la reforma

a la desforma,

i sempre violentant,

a l'estudiant,

des-educant

encarint i malbaratant,

i posant una coma,

que borra i és de goma

i que mata tal com sona,

a la cultura i a l'idioma. 

Els llestos destres,

què més, sí són mestres, 

per sabedors,

coneixedors i educadors, 

arbitraris,

i certament partidaris, 

d'un nou canvi

per al recanvi,

i un conseller,

però mestre i del carrer.

Allà que van.

Creuen en la distància i l'horitzó

entre les neules dels paisatges,

que hàbits més enllà del Sènia,

aromaran en entre brises noves;

glòria i vida, somni i experiència.

Decapitant dies

     
És cert que esperava premi o castic…

Tot este temps pagat i que ara em falta,

Eixit del fang vaig anar amb impol·lut tatuatge

Incendiari de la fe, perduda com a torxa

En foscor intemporal decapitant dies,

Encreuant l'arpa amb què el vers ens adorna.



Els meus ulls veuen el ramat perdre's en la pols que alça

          -el rastre fàcilment és reconeixedor-

La temptació d'empunyar el que queda del disbarat

Em fa ingrat cada pas

Ara que els bàrbars, incorruptes

Somriuen amb el rostre cansat de burlar-se de l'espill.

Juan José Arnés Pintiado 

El Barcenas, al Cardenas, i més.

Entre les vistes moltes 

que amb l'orella escoltes,

manoll de noticies tots els dies

que ploren entre alegries,

i amb el cert convenciment; 

que d'esta gent, era evident.

Marca la casa,

diners a la saca, 

de casa i per a casa, 

com en casa.

És vergonyós el ser ronyós,

baix la llei del tot poderós,

i dels lladres de pinyons

dels que estem fins els collons. 

I surten els capitals

que a gavelles van com tals,

fins el paradisos fiscals.

Mentre que amb perícia 

investigant va la policia

eixa mà, que és la justícia.

Però mitjos de comunicació

que fan divertida comunicació,

la transmeten amb claredat

per que quede ben contat.

Hui al Cardenas;

molt bé el cas del Barcenas,

deixant marcat i entre veure

el dur treball i deure,

el que té un PP i PSOE

per a que ni un euro sobre.

40.000.000.000 d'euros,

que viatgen, a "otros suelos".

Persones de molt renom 

i que són els que són,

economistes amb estudis

que sense ser erudits

fan de veres els acudits

per què tots ens xuplem el dits. 

U més u i dos més tres, 

és igual a dos quatres,

i me'n deus dos més   

com si a la "loto" jugares.

Açò és collonut,

esta llei de l'embut. 

Bon dia i Salut..!

Eres Sol, lluna,
i capitana dels estels,
eres astre, eres terra
com la mare que ens aterra.
Dones llum a la nit,
mes sempre, al teu pas;
creixen en àrid secà
les bones herbes, les flors,
mil vides i cent aromes,
brolladors d'aigua neta,
fragàncies totes pures.
Un mant de serenitat,
del suau vent a les praderies
un regne per tu acotat,
en frescor, en races,
en portes d'ànimes pures,
i a la teua sempre bondat
que llueix en complicitat.

Cada vida, cada pas,
cada camí un bon confí,
ferma lleialtat a la forma,
que la senda no transforma
i on tot naix per norma
del que és bo, i conforma.

Podria ser un digne
jardiner al paradís,
però estime el que m'estima
i el que tant em requereix.
No sóc insigne,
ni puc desitjar més,
sols puresa i estima
en la lluita que tu saps,
colze amb colze,
muscle i davant braç,
cru és el diari i dur camí
al parany sense jardí,
però ben bé estimada,
conscient i formulada
de ser notícia ben rebuda
l'arribada d'un respectuós
al viatge com el de nós.

Eres Sol i eres lluna,
mes brilles com ninguna.


  

Saps que ho veig. Veig que ho saps.

No cal vore l'aire 

per notar que està. 

Més fa tocar la nit

en sala d'impedit.

L'aire vore no cal

Que està per notar. 

Tocar la nit més fa

d'impedit en sala.

No vull ballar un somni,

ni implorar decència. 

Sí, una pau sense fi, 

i que el gen siga creença.  

Un somni no vull ballar,

ni decència implorar.

Pau sense un fi, sí,

creença que el gen siga i..

Sé que estàs, 

i bé que no fas. 

Estàs que sé,

i que no fas bé.

Algun dia s'alçarà 

al cantar la veu, 

en guia més clara 

per rentar la seu. 

S'alçarà algun dia

la veu al cantar,

més clara en guia

per la seu rentar.

Notícies diàries.

Diàries notícies. 

El cor i el cap

BON DIA VALENCIANS...

Se'n anem al treball

on mana l'aventura,

és dilluns, hora de tall,

més que es tinga "calentura"   

o a punt de pujar a cavall.

El cor i el cap

sempre van units,

però, és més de trellat

de viandes estar farcits

i fer el gos per cansat.

El cor i el cap

sempre ben conscients,

tindre conter del nap,

dels ous coents,

i que fluix estiga tot guardat.

El cor i el cap, 

el cap i el cor,

el fer-se un bon cascat

si t'ocupa la cremor,

és un remei de veritat

si encara no l'has clavat.

Molt atentament: Enric Esteve

Enric Esteve

que al Rat estàs,

fartó i brofe,

de qui cobraràs?

Vius en capital

fent de forestal,

parlant de la AVL

tan mal com sempre. 

Mai un n'he tingut

ni m'has convençut,

no sóc català

i sí, valencià. 

Vols tu fumigar?

-caguen en la mar.

I vols tu cremar?

-ves-te'n a cagar.

Estic ben cregut

o siga dolgut,

que no m'has entés;

escric "polonés".
Cinc dits a la mà,
ves a fer la mà.

Enric Esteve

vol referèndum.

Enric Esteve,

parla de tele.

Enric Esteve,

tu, un "pelele".

Un vot al votar,

per on començar?

-per la mentida,

la consentida,

la no contada

o l'arrimada.

Ai... Enric, Enric,

quan que m'he rist.

Amb sobrietat,

personalitat,

en falla posar

de cap a cremar.

Els anys van passant,

i ací mentre tant;

castellanitzant. 

Enric, Enric,

Esteve, Esteve,

"Sabes que se ve.,,?

-que eres del pepe."

I el món continuarà.

I el món continuarà..

però, que cru és esperar

la forta mà que dominarà 

el que tan és d'alabar.

Amb un pas endavant,

per i com ensenya perpetua,

podria anar solvatant

no errant en crua i nua.

I el món, continuarà..

i la mostra, ací estarà.

Un dimarts qualsevol

Molt bon diaaaaaaa....

Sou la meua gent,

sou, el bestiar famolenc... 

Comença la setmana 

amb Sol i lleganya, 

bon dia com cal 

en un dimarts habitual, 

preparant el nou caminar 

i buscant entre els dials 

els grats sons musicals. 

I així he trobat al gran Marley, 

i he cridat; weiiiiii..! 

I m'he torbat amb notícies, 

unes amb no, i altres amb delícies. 

Moltes mentides de jutjats 

i les mitges falses veritats, 

i on brollava el caos de l'atur 

que tant preocupa el futur. 

Manipulacions laborals, 

baixada de sous i jornals. 

Pujada d'impostos, 

i no podem ser costos. 

Moren així els drets socials, 

i les persones com a tals. 

Esport, esport, esport, 

l'esport és el que més prima, 

per contrarestar la llàgrima, 

màrqueting per a caps rentar, 

són estes, les pastilles per oblidar. 

Però sempre mana una, 

la estrella de la comuna, 

una notícia notable 

que tots em de sabre. 

""Cagar a l'aire lliure..? 

Déu ens lliure...!"" 

Al Marroc, a Mongòlia, 

a la Xina i a la Índia, 

és té que denunciar, 

és té que eradicar, 

si al camp van a cagar 

els secs pous al filtrar 

les aigües poden contaminar. 

Que vergonya senyors, 

les seues preocupacions. 

Ja no sé qui sóc, 

ni si estic o no en el joc, 

pobre bestiar, rebrot, 

pare, fill, germà, net i nebot.

Ext 4

(..I en no res, allí que me'n vaig
a fer les diàries labors,
a la perfecció del raig
i demostrant-li amors..)

Dintre d'un món metàl·lic

és on naix un cos líquid,

que per rius van a la mar,

i on naveguen sense parar;

peixos amb raspes de fusta

amb un dolç i fresc menjar.

Hui és diumenge.

"...i sempre em passa el mateix, escric escric i escric sense cap ànim ni badall, i per tot arreu, sense guardar còpia. Ací un bon dia de diumenge donat als companys.."   

Hui és diumenge

El rei que té penje.

Jo me'n vaig de paelleta

Amb els amics de la falleta.

I molt trist per l'actual desfeta...

Recorda allá on estigues

Que meus no són res,

Per fer-ho tot al revés.

Manats per opressors

En el país de la llum,

Sent molt conservadors

Imposen al poble fum.

Fam i por,

Mercat i negoci,

Recollir tot el or

Per engreixar benefici.

Mentides als preus,

Als nous impostos,

Repressions greus,

Els aturats són costos.

Perduts al rumb del poder,

En la parla, en la veu,

Família és un no ser

Sense casa, pis o seu.

Estos mentiders

Que ara ens manen,

Són fills i forasters

I vull que els follen.

Pàtria en ca revolta,

Al País mut i cego,

Menyspreant llengua pròpia,

Per incult i borrego.

Este és el meu poble

La majoria per no dir tot.

Ja no hi pot més cabre

Tant de rebrot,

Que no saben més sabre

I són; penya seminfot..!

Època de impostos..

Si no parle rebente

tinc mal de ventre.

Puta esta societat

de no massa trellat,

on ens fan pagar de tot i més

i calla, i no parlés.

Éstos "putos" governants

que en el cul tenen grans,

plens de pus jo els voldria

i sempre drets; de nit i de dia. 

Uns grans, que no granets,

on tots gaudirien ben satisfets.

Impostos i recaptació,

i sous d'exageració.

Ésta és la devoció,

fills, d'aquells en generació.

Obres sense ús

i els drets en desús.
es pensen que en ma casa
tenim pipes d'or en carabassa.

Polítics de bona xarrera

però, amb la meua cartera.

Ments privilegiades

i vides acomodades,

me caguen en la mar salà

i hui; els envie a fer la mà..!

   

A pas canviat. Per Yolanda.

Com el que viatja a l'infern

des de la terra del cel,

en clar camí és ser ferm

sense cap rumb ni recel.

Com el que viatja a veus

per la classe en tema,

s'estenen grates neus

al foc que no mai crema. 

Com el que va de la mà

sucumbit per belleses, 

viatjarà fins el demà

als rails de les calesses. 

Rossa en margarida

que enlluernes el nou dia,

sent l'essència en vida,

bella flor, una guia.

Rossa, dona i Violant,

que dones llum a la nit, 

eres l'oasi del encant

i la daga del meu pit.

.....ara, estant encantat,

veig en la teua veritat...

que cert, sincer i honrat,

cau al fons del cru passat

per l'era que ha ocupat.

Etern qüestionari,

el d'este vell armari,

cansat del seminari,

en tot dit, i poemari.

Feliç aniversari...!

Ja sóc ací de nou.

Ja estic de tornada,

que no de volta i mitja,

vinc de pegar cabotada

deixant la meua fitxa.

Canvien ara les labors

o es deixen unes per altres,  

i al igual que els tambors

continuar toca en lletres.

És el que hi ha,

és el que sóc,

pot ser un varilla

o un tio Bort.   

Així que; després de les critiques,

llibre i presentacions,

deixe les que ja estan fetes 

per rascar-me els collons.....

Però, ja siga

de dia o de nit,

ací; sempre hi haurà un dit.

Serà jocós o divertit,

Serà seriós per enfurit.

Serà el que serà,

i alguns no agradarà. 

Salut i llum.

Bona costum. 

La nit és per als lladres, però, 

també per als guardians dels somnis.

Amaneix, tot igual.

Bon dia gent

Que lliures som,

I amb alegria

En modo On.

Ara que no m'escolta

La gent al llegir,

En camí de revolta

Per tot el patir.

Així ho pareix 

Lectura nefasta, 

Abunda el greix 

I la roina casta.

Perden adictes 

En el seu manar, 

Lleis i policies 

En el representar.

Disturbis a Burgos, 

Madrid i Salamanca, 

Tristor per injustos 

Saviesa que manca.

És el detall 

Del seu poder,

Cap per avall 

En el merder.

Es viu enganyat 

En el creure, 

Doncs l'opinió 

No és cap deure.

Massa sabem, 

Massa parlem, 

La nit acompanya 

I en nou dia; vorem. 

Vorem com acaba 

Vida que estem 

I els mandataris 

Nascuts del fem.

Recorda l'època 

Sent lliure i rica, 

Memòria es poca 

En la república.

Fer-los fora 

Tenim a la mà, 

Ja seria bon hora 

I a fer la mà.

Massa embolics 

Als pobles, pels rics, 

Misèria i fam 

Per als oblits.

Societat actual 

Perill com no cal, 

A la gent de a peu 

I a la intel·lectual.

Basen la força 

Per collons, 

Agafaran la brasa 

Amb els monyons.

No volem guerres 

En cap dels pobles, 

Sí, històries nobles 

I vides bones.

Carrer tancat 

Als intolerants, 

Molt de seny 

En governants.

Ara no m'escolten 

Llegint el redéu, 

Mentre que puguem 

Serem aquella veu.

Tenim una tasca 

Que es repeteix, 

No sé si casca 

Al que es refereix. 

I no té cap gràcia 

Caure en desgràcia, 

Açò, no és democràcia.

Vull..!

Vull mirar al davant

i els núvols no em deixen,

m'ofeguen, m'oprimeixen.

Vull viure cantant 

on són els que obeeixen,

i ens reprimeixen....  

Vull seure a l'ombra

d'aquell robust arbre,

que de sostre ens va sabre.   

Vull més llum al camí,

més guia, més certesa,

i que la pena siga ofesa. 

Vull mirar, un sostre, una guia,

una llibertat sense pena,

un futur amb bona llum,

vull; perdre el fum.  

Vull no estar avergonyit

per les arrels i els meus volers,

ben orgullós que sí estic  

sigues o no amic..!