Eres Sol, lluna,
i capitana dels estels,
eres astre, eres terra
com la mare que ens aterra.
Dones llum a la nit,
mes sempre, al teu pas;
creixen en àrid secà
les bones herbes, les flors,
mil vides i cent aromes,
brolladors d'aigua neta,
fragàncies totes pures.
Un mant de serenitat,
del suau vent a les praderies
un regne per tu acotat,
en frescor, en races,
en portes d'ànimes pures,
i a la teua sempre bondat
que llueix en complicitat.

Cada vida, cada pas,
cada camí un bon confí,
ferma lleialtat a la forma,
que la senda no transforma
i on tot naix per norma
del que és bo, i conforma.

Podria ser un digne
jardiner al paradís,
però estime el que m'estima
i el que tant em requereix.
No sóc insigne,
ni puc desitjar més,
sols puresa i estima
en la lluita que tu saps,
colze amb colze,
muscle i davant braç,
cru és el diari i dur camí
al parany sense jardí,
però ben bé estimada,
conscient i formulada
de ser notícia ben rebuda
l'arribada d'un respectuós
al viatge com el de nós.

Eres Sol i eres lluna,
mes brilles com ninguna.