divendres, 26 de setembre del 2014

Una lletra fa la llengua

No vull caure'm
en la seu del cego
d'aquell que no veu.

No vull seure'm
en el torbar de l'ego  
per allò que dieu.

No vull.

No vull confondre'm
ni brollar del pego 
en aliena seu.

No vull,
sóc així,
entre el que és i serà,
entre el és i podria ser,
però sí,
cap en dins del que ha sigut
i del camí cap on anem.

Callar i atorgar,
comprendre,
pensar i analitzar,
entendre.
   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada